The Breeders: "Ja no podem gravar en analògic; és massa car"

La icona del rock alternatiu presenta al Primavera Sound (divendres, dia 1, 19.10 h) 'All nerve', el seu primer disc des del 2008. I el primer des de 1993 amb la seva millor alineació: la del clàssic 'Last splash'. Parlem amb Kim Deal, la seva cantant i guitarrista; antiga baixista de Pixies. 

¿Quan l’alineació de 'Last splash' es va reunir el 2012 per fer directes, va ser difícil reprendre la química? El primer que vam fer al reunir-nos va ser una gira en què tocàvem 'Last splash' de principi a final. Tocar una cosa de cap a peus té una mica d’obsessivocompulsiu i, com que pateixo toc, em va agradar fer aquesta gira. Va ser divertit. Les cançons revelaven nous secrets mentre les tocàvem... Alguna ni tan sols l’havíem tocat en viu al seu dia.

¿Quan van començar a veure que, potser a part d’una gira, tenien un nou disc a l’interior? En realitat ens vam concentrar molt a tocar aquest disc de principi a final. Ens seguien fitxant en el 2013 i el 2014. Arribaven els dubtes. ¿Encara havíem de tocar 'Last splash'? ¡Ja havia deixat de ser el 20è aniversari! I no molt després vam saber que potser valia la pena fer un altre disc.

Neil Gaiman els ha fet el full de premsa. I hi descriu el disc a la perfecció: "No és retro, no és 90s, és simplement el que és: música rock intel·ligent amb so Breeders i punt de vista oblic Breeders". Fa temps Gaiman va dir en algun text que mentre escrivia escoltava el nostre grup. ¡Uauh! Això em va encantar. I va resultar que teníem un amic mutu, el director John Cameron Mitchell, que ha fet una pel·lícula['Cómo enamorar a una chica punk'] basada en un relat seu. Li vaig dir que demanés una bio al seu amic. ¡Va funcionar!

Gaiman descriu la seva veu com "plana quant a l’afecte". ¿Què opina d’això? Crec que m’agrada. Els artistes hillbilly, per exemple, són superplans cantant. Poden estar fent miques el banjo, però la veu manca d’emoció.

Diuen que l’edat t’estova, però jo diria que en aquest disc sonen més impositius que mai. ¿En termes de què?

Les guitarres, per exemple. Tan estridents... Però això potser és perquè aquest és el primer disc que hem gravat i hem barrejat en digital. Els altres àlbums tenen un so càlid, suau. Aquest és diferent als anteriors. No ha quedat malament, sigui com sigui. Ja no podem fer els discos de l’altra manera. És massa car.

Els ha quedat un disc curt, de 33 minuts. Tot un alleujament en dies en què els àlbums poden ser 'playlists' d’hora i mitja. Per mi l’ideal seria que tingués una cançó més. 39 minuts. Però aquestes van ser totes les cançons bones que ens van sortir.

Courtney Barnett fa cors a 'Howl at the summit'. ¿Li interessa la seva música? ¿Què escolta últimament? Vam fer juntes una entrevista [per a 'The Talkhouse music podcast’,el 2015]. Estàvem gravant a Dayton (Kentucky) i ella venia a tocar a un festival proper, i li vaig dir si volia passar per l’estudi. Van acabar fent cors ella, [el seu baixista] Bones Sloane, el 'tour manager' ... Tot el panda.

Li he de preguntar una mica per Pixies [la banda que va decidir deixar el 2013]. ¿La molesta? No, ¿què necessita saber?

No sé si ha reprès una mica el contacte amb ells. Amb Frank Black, en particular. La veritat és que no. He estat massa ocupada amb The Breeders.

Notícies relacionades

Amaia, d''OT', actuarà al Primavera Sound

Primavera Sound 2018: els concerts que no et pots perdre

¿Va escoltar la carta d’agraïment que li va compondre Black, 'All I think about now' N’he sentit parlar, però no l’he escoltat. Està bé quan algú compon una cançó sobre tu. No és la meva primera vegada. Una banda japonesa, The Pillows, ja en va treure una ['Kim Deal']. I The Dandy Warhols ['Cool as Kim Deal'].

¿El que més mola ara mateix és no tenir xarxes, com vostè? The Breeders tenim Twitter. La meva germana també. Però a mi no em sembla interessant. De vegades he llegit una mica per casualitat i és com veure nens barallant-se al seient posterior d’un cotxe.