Amaia, al Primavera Sound: ¿No sé gaire ben bé què fer, però, bé, jo canto i ja està¿

Primer de tot, sinceritat i zero postureig: No conec gaire gent del cartell, em sonen alguns noms”, confessava sense complexos Amaia aquest dijous en la seva trobada amb la premsa al Primavera Sound, abans del seu debut al festival acompanyada pel grup català The Free Fall Band. Aquesta cantant de 19 anys catapultada per ‘Operación Triunfo’,sense disc encara al mercat, no sap encara què serà de gran en el món de la música, si cantant romàntica, ‘indie’ o tot el contrari, però sí que té clar que “cal trencar prejudicis”.

Amaia Romerova comparèixer tal com aparenta ser, tranquil·la i somrient, més que habituada a les càmeres, tot i que potser no tan preparada per a preguntes sobre perfils sonors, enfocaments artístics... Interrogada sobre si la seva unió amb un grup indie-pop com The Free Fall Band és un avís del to que tindrà la seva futura estrena discogràfica, va llançar pilotes fora. “Podria ser, em sento molt identificada amb el que fan, però també amb altres estils musicals. Em deixaré portar”. ¿Podria precisar una mica més, senyoreta? “M’agrada cantar flamenc, però no significa que això sigui el que faré. També m’agraden les balades amb el piano, i l’‘indie’... No ho sé, em sento molt còmoda en molts estils”. I va rematar: “¿Per què no puc fer-los tots?”.

Després d’Eurovisió

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Ens va explicar que havia temut que el seu passat a OT la pogués encasellar (“i que em tanqués portes”), però que el seu pas per aquest festival li demostra que no és així. “Algú que vingui d’‘OT’, ¿per què no pot actuar al Primavera Sound?”, va preguntar. Assumeix el seu passat al xou de talents, “sense amagar-lo”, si bé veu Eurovisió com un muntatge “una mica artificial, com si fossin ‘Els jocs de la fam’”. Amaia va convidar a pensar que és encara un projecte d’artista. I que viu potser una mica allunyada de la realitat: preguntada per les condemnes de presó als rapers, va confessar que n’està “poc informada” i va sortir al pas a la lleugera. “Hauria de reflexionar-hi. ¡Ho faré!”.

El seu futur disc és encara una incògnita, però que consti que, al Primavera, va prescindir del repertori d’‘OT’ i va abordar una sèrie de versions: sola al piano (el clàssic ‘Basin street blues’, ‘Alfonsina y el mar’, la copla ‘Zorongo gitano’) o amb The Free Fall Band (de ‘She’s leaving home’, dels Beatles, a ‘The high road’, de Broken Bells, o ‘Reflektor’, d’Arcade Fire). Lluint veu i a l’espera d’una millor definició artística. El millor resum el va fer ella mateixa: “És el meu primer concert i no sé gaire ben bé què fer; però, bé, jo canto i ja està”.