J.A. Bayona: "He anat amb calma, a Hollywood cal saber dir que no"

J.A. Bayona (Barcelona, 1975) es va treure un pes de sobre el dia que Steven Spielberg li va trucar per telèfon per donar-li la seva aprovació. "Em va dir que havia vist la pel·lícula i que havia sentit que honrava la memòria de ‘Parc Juràssic’, així que m’havia de relaxar", evoca el director barceloní. Els nervis segueixen donant la matraca, però res comparat amb la il·lusió per l’estrena aquest dijous del seu quart llargmetratge, ‘Jurassic World: el reino caído’. És el salt, la gran pirueta de Bayona a Hollywood de la mà de Spielberg, l’home que va voler ser des de petit. Al film, els dinosaures surten de l’illa de Nublar després de la seva destrucció a causa d’una erupció volcànica, fet que obre la franquícia juràssica a una nova i excitant dimensió. Jota fa una pausa a la frenètica gira de promoció per conversar amb aquest diari.

¿Recorda la primera vegada que va veure ‘Parc Juràssic’

No recordo el cine, però sí la impressió de veure un dinosaure en pantalla i tenir la sensació que la història del cine estava canviant. Per primera vegada va quedar clar que tot el que sigui capaç d’imaginar un home pot ser traduït de manera realista a la pantalla. Era un cim assolit. Va ser un autèntic xoc per a mi. És una cosa que només he sentit veient ‘Parc Juràssic’.

¿Quina va ser la principal raó que el va portar a acceptar dirigir ‘Jurassic World: el reino caído’

Hi ha hagut moltes raons, però, clar, això de Spielberg ha sigut una cosa especial. Em venia de gust treballar amb ell i, a sobre, en una saga com aquesta. Molts tenim una connexió molt emocional amb aquestes pel·lícules, perquè les hem vist quan érem molt joves o de ben petits.

¿Què ha après de Spielberg durant aquest temps?

Ha sigut una experiència meravellosa, molt gratificant. Al principi em sentia una mica intimidat, però ràpidament em vaig adonar que el que vol és que et sentis gran, important, que agafis el timó. I hi va haver molta sintonia. Crec que m’entenia bé. Jo de vegades pensava en plans, idees, que volia remarcar. Doncs bé, jo li ensenyava les escenes sense dir-li res, i ell assenyalava els mateix punts que jo havia marcat. Millor impossible.

La seva pel·lícula és un (gran) entreteniment, però també una reflexió sobre la bioètica. ¿Què fem amb els dinosaures? ¿Els salvem o no?  

Després de fer quatre pel·lícules sobre com crear dinosaures, em semblava molt interessant entrar en aquest dilema, el del doctor Frankenstein: ¿Quin va ser el nostre paper? ¿Quins són els drets de les criatures creades per l’home? És una mica també el dilema d’‘Inteligencia artificial’, de Spielberg, i els seus robots amb emocions.

Potser és per l’atmosfera gòtica de la seva segona part, però ‘El reino caído’ té alguna cosa ‘El reino caído’d’‘El orfanato’

El primer que em va dir Colin Trevorrow [el director de l’anterior entrega i coguionista d’aquesta] és que jo era el director perfecte per a ‘El reino caído’ per ‘El orfanato’. Em va descol·locar una mica, però em va cridar l’atenció. Em va explicar que la segona part seria una història de cases encantades, i això em va enamorar completament. En veritat, vaig voler convertir el conte moral que són les pel·lícules prèvies i la novel·la de Michael Crichton en un conte de fades, amb el seu castell, la seva princesa i el seu drac.

¿Recorda el primer dia en què es va sentir, de veritat, part de la saga juràssica?

El primer dia... [pensa una estona]. La primera vegada que vaig estar a Kualoa Ranch, a Hawaii, on hem rodat la primera part de la pel·lícula. ¡M’hi vaig fer una foto! El que sí recordo de manera molt especial és quan vaig veure per primera vegada la pel·lícula acabada. Veus els crèdits, amb la música de John Williams, i veus allà els nostres noms: el de la Belén [Atienza, la productora] al costat del de Frank Marshall; el del Bernat [Viaplana, el muntador] i el de l’Òscar [Faura, el director de fotografia]. I per força t’emociones. "Ostres, tios, que hem fet ‘Jurassic’. Allà, una vegada acabat la feina, et surt la vena mitòmana, el rotllo nostàlgic.

Parla vostè del seu equip. ¿Fins a quin punt ha sigut important per a vostè haver pogut treballar amb ells?

Per a mi ha sigut clau treballar amb la meva gent de confiança des de sempre. El meu cine no es pot entendre sense ells. Spielberg sempre ha treballat amb el mateix muntador i el mateix director de fotografia. I, lògicament, entén que tu demanis treballar amb el teu equip. En qualsevol cas, la seva feina prèvia els avala: s’han guanyat poder estar allà. I jo, afortunat de tenir-los.

Abans d’arribar a ‘Jurassic World’

Vaig començar a rebre ofertes fins i tot abans d’‘El orfanato’. Recordo Guillermo del Toro donant-me el consell que a Hollywood cal saber dir que no. Així que tot aquests anys he anat amb calma, amb cautela. Una pel·lícula requereix molt temps, esforç i exposició, i no et pots equivocar així com així. Em van oferir una entrega de ‘Crepuscle’, la segona o la tercera, no ho recordo, la segona d’Els jocs de la fam...I, bé, sí, Guerra Mundial Z, que va ser una mica decepció que no sortís, perquè hi havia estat treballant durant gairebé un any.

Acabada ja ‘Jurassic World: el reino caido’,

No ha sigut una mala experiència com la que hagin pogut tenir altres directors europeus. Em sento molt còmode rodant a Espanya, però repetiria perfectament, sense problema, l’experiència de rodar per a Hollywood. Ho he disfrutat molt. De fet, m’encantaria tornar a fer-ho.

Senyor Bayona, l’any que ve es compleixen 20 anys de Mis vacaciones

¿De debò? 20 anys? [guarda silenci uns segons]. És veritat, és de 1999... ¡Quin vertigen! [riu].

¿Creu que ha pogut complir les expectatives que podia tenir aquell 1999?

¡De sobres!  Llavors ni et podies plantejar fer cine amb Spielberg... El somni era simplement fer cine. Mis vacaciones van ser un projecte molt bonic que va sortir molt bé. A la gent li va encantar, vam guanyar un munt de premis, em va permetre conèixer Juanjo Sáez [autor dels dibuixos de la part animada del curt] i fer-nos amics... Ostres, 20 anys ja...

El cine sembla que ha deixat ser un esdeveniment, però vostè ha aconseguit que totes les seves pel·lícules siguin, d’una manera o d’una altra, una cosa per ser disfrutada al cine, a la sala.

Jo he crescut amb una idea del cine que inclou l’esdeveniment. M’encanta veure pel·lícules, però m’encanta veure-les al cine. De fet, jo sempre rodo pensant en la pantalla gran. Sempre rodo en format 2.35.1. El meu ‘Jurassic’ és el primer de la saga que es roda en cinemascop. Per mi és un format indivisible al cine. Aquesta manera de compondre és el que el diferencia de la televisió o altres formats quadrats que no van amb mi. 

Vostè ha dit alguna vegada que el cine que li agrada no és només la pel·lícula, sinó tot el que l’envolta.

Per descomptat. L’altre dia era feliç perquè vaig veure que havia sortit un àlbum de cromos de ‘Jurassic World: el reino caido’. ¡Són cromos de la meva pel·lícula! N’estic fent la col·lecció. Això és per a mi l’esdeveniment.

Notícies relacionades

J.A. Bayona: ni deixeble de Spielberg ni nen gran ni cineasta meteòric

Crítica de 'Jurassic World: El reino caído': la millor des de 'Parc Juràssic'

En temps de la multipantalla, ¿li agrada consumir cine al mòbil o la tauleta?

No. Tinc aplicacions, tinc Filmin i tinc Netflix, però no veig mai pel·lícules pel mòbil. No soc gaire de consumir cine a casa, més enllà de clàssics perquè no es poden veure en el cine. Jo segueixo anant a la sala una o més vegades a la setmana.