¿I si els extraterrestres envaeixen la Terra per culpa del Sónar?

El Sónar celebra els seus 25 anys mirant a les estrelles, concretament a GJ273b, un exoplaneta potencialment habitable situat als voltants del’Estrella de Luyten B, a 12,4 anys llum de la Terra. El festival va enviar una emissió d’ones de ràdio en codi binari que inclou 33 peces de música de 10 segons amb l’objectiu de propiciar el primer contacte de la humanitat amb una intel·ligència extraterrestre. La idea és que si els alienígenes de GJ273b capten el senyal i contesten, la seva resposta arribarà a la gran antena parabòlica de l’European Incoherent Scatter Scientific Association de Tromsø  (Noruega) d’aquí a 25 anys, la qual cosa coincidirà, a tall de joiosa celebració, amb la 50a edició del Sónar. Però... i si el que arriba no és una resposta amistosa, sinó directament l’aniquilació del planeta en mans d’una civilització malintencionada?

"Si ens contesten serà gràcies al Sónar. Si ens destrueixen serà culpa nostra. Però, en fi, millor morir destruïts per un llamp alien que per un míssil de Trump", diu fent broma, o no, Sergio Caballero, codirector del Sónar i ideòleg de l’apassionant "experiment artisticocientífic" Sónar Calling GJ273b, amb el qual es commemora el 25è aniversari del festival. El cas és que la iniciativa, que hauria fet les delícies d’humanistes del contacte amic amb altres civilitzacions com Carl Sagan, ha despertat també l’esgarrifança de científics que alerten dels perills de llançar missatges al cosmos sense solta ni volta i, per tant, de fer-nos visibles a ulls forasters. ¿I si ens detecta una civilització extraterrestre que ha exhaurit tots els recursos del seu planeta? ¿I si té vocació invasora i ens colonitza cruelment? ¿I si ens infecten amb microorganismes letals o amb virus informàtics devastadors? El millor en el cosmos és posar de perfil, passar inadvertit, ens diuen aquests científics.

Fa 56 anys, l’ex-Unió Soviètica va enviar a l’espai el primer missatge a la recerca de resposta alienígena. Va ser una comunicació en morse emesa des delRadar Planetari Evpatoria de Crimea amb direcció a Venus, amb les paraules mir (‘pau’ i ‘món’ en rus), Lenin i CCCP. No hi va haver resposta coneguda. Com tampoc no n’hi ha hagut, ara per ara, als flamants Discos d’Or de les Voyager, en els quals viatgen sons i imatges que retraten la diversitat de la vida i la cultura a la Terra. Ni tan sols al fabulós projecte SETI, que va explorar en va el firmament durant 50 anys a la recerca de senyals de transmissions extraterrestres. Hibernat el SETI el 2011, es va posar en marxa el projecte METI, la diferència fonamental del qual és que en lloc de rebre comunicacions com el seu predecessor el que fa és enviar missatges al cosmos a punts concrets, potencialment habitables, com qui llança missatges al mar en una ampolla.

Notícies relacionades

Els grans moments dels 25 anys d'història del Sónar

Barcelona, capital de la innovació social

I això, potser, no va ser una bona idea, ens adverteixen alguns científics, com Stephen Hawking, que en vida va ser un dels grans enemics de la comunicació amb intel·ligències alienígenes. "Si els extraterrestres ens visiten, el resultat podria ser com quan Colom va arribar a Amèrica, i ja sabem què els va passar als nadius americans". En termes encara més malastrucs es va expressar David Brin, astrònom, filòsof i novel·lista, doble guanyador del premi Hugo de ciència-ficció: "Llançant missatges i revelant la nostra presència en el cosmos, la humanitat ha fet un pas temerari i irreversible".

La culpa, al final, serà del Sonar.