El teatre mostra la seva cara més guerrillera en els premis Max

Julio Manrique –com a millor director teatral per ‘L’ànec salvatge’, produïda pel Teatre Lliure–i la companyia La Calòrica –com a millor espectacle revelació per ‘Fairfly’– són els principals artistes catalans que van triomfar ahir a la nit a la 21a gala dels premis Max, una celebració notablement salada que es va celebrar a Sevilla i va comptar amb l’estrena del nou ministre de Cultura i Esport, José Guirao.

Manrique va parlar clar a l’agrair el guardó: “Llibertat, presos polítics, i llibertat d’expressió sense prejudicis i, sobretot,sense mordasses”, va clamar l’actor i director. Llegint el discurs (per no oblidar-se de res) va recordar que l’obra d’Ibsen per l’adaptació de la qual va ser premiat és “una història pertorbadora sobre la veritat i la mentida, amb què es desafia la gent a pensar lliurement”.

El públic, sense el qual els artistes no serien res, va ser el gran protagonista de la vetllada, amb diverses referències precisament a ‘El público’, una de les obres més complexes de García Lorca. De les 2.000 persones que van omplir el teatre Cartuja Center CITE, mig centenar eren alienes al món professional de l’espectacle, espectadors elegits per sorteig en un concurs organitzat per la Fundació SGAE, impulsora dels guardons.

Ball i reivindicació

Dirigida per Alfonso Curro i presentada per la divertida actriu sevillana Cristina Medina, la gala va comptar amb actuacions destacades de Mayte Martín, el Ballet Flamenc d’Andalusia, la Maldición de los Hombres Malboro i el grup Antílopez. La Shica, embarassada, va anul·lar a última hora la seva participació per recomanació mèdica. “A ballar, que veig molts mitxelins”, va dir animant la presentadora en un dels primers números abans d’encomanar-se a la mare de Déu de la Macarena i desitjar sort als finalistes.

La companyia catalana La Calòrica va rebre emocionada el Max al millor espectacle revelació per ‘Fairfly’ i també el de millor autor revelació, per a Joan Yago. En el seu combatiu discurs va celebrar l’entrada a presó d’Iñaki Urdangarín "després de tants anys", mentre es preguntava si "el noi" fugit per evitar la presó "per criticar els Borbons" no hauria de poder tornar a casa. També va reclamar el final de la ‘llei mordassa’: "La cultura necessita accions fermes i urgents per acabar amb la vulneració de drets". Abans, s’havia expressat en la mateixa línia el director de ‘Fairfly’, Israel Solà: “Cal defensar la llibertat d’expressió en la cultura. No podem permetre que s’utilitzin les lleis per anar apartant els pensaments diferents". I va acabar la seva aclamada intervenció amb paraules deRosa Luxemburg: “Per defensar la llibertat cal començar per la llibertat dels altres”.

Èxit basc

‘Solitudes’, de la basca Kulunka Teatro, va obtenir el guardó al millor espectacle teatral amb una commovedora obra de teatre de gest i màscara sobre la solitud i la vellesa. També va guanyar el premi a millor composició musical. I un altre basc, el bilbaí Borja Ortiz de Gondra, es va emportar el premi a millor autoria teatral per ‘Los Gondra (una història basca)’ del Centre Dramàtic Nacional. "Aquesta obra va néixer d’una ferida profunda de les famílies basques del segle XIX, de la seva incapacitat de viure amb l’altre, amb qui parla una altra llengua. És una obra que ens obliga a fer-nos preguntes", va destacar, esperant que serveixi perquè els qui estan enfrontats puguin finalment mirar-se als ulls. Aquest missatge conciliador, aplicable a altres conflictes, va ser com un bàlsam.

El canari Daniel Abreu va ser el gran vencedor en dansa: millor intèrpret, millor coreografia i millor espectacle de dansa. Eva Yerbabuena, que tornava d’Alemanya després de representar-hi l’espectacle ‘Apariencias’, va enviar la seva filla Manuela a rebre el guardó dissenyat per Joan Brossa. La bailaora, a través d’ella, va trobar a faltar "més companys flamencs" i va reclamar més reconeixement per a "una forma d’art genuïna que hem de cuidar". Però més enllà de l’art, va dedicar el premi “a la vida, als desfavorits en qui ningú pensa, potser perquè costa massa ignorar la seva aparença”. 

Punxada catalana

En les categories de millor actor i actriu van punxar els aspirants catalans. Nacho Sánchez va conquerir el premi amb ‘Iván y los perros’ imposant-se al colossal ‘Ricard III’ de Lluís Homar i Pilar Gómez va vèncer les seves contrincants, Marta Angelat i Kiti Mánver, per la seva encarnaciód’Emilia Pardo Bazán  a ‘Emilia (mujeres que se atreven, primera parte)’ inici d’una trilogia dedicada a dones lluitadores de Teatro del Barrio. Emocionadíssima, Gómez va destacar l’enorme tasca que està fent aquesta petita sala de Lavapiés, “una bogeria d’Alberto San Juan”.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En el seu discurs, José Miguel Fernández Sastrón, president de la Fundació SGAE, va parlar tant de les coses bones com de les dolentes del sector de les arts escèniques i va reclamar "una política d’Estat per a la cultura". A la platea hi havia Guirao.