Mickey Mouse i l'ànec Donald es troben amb l'OBC

Ja fa uns anys que la música de cinema s’ha apropiat d’unes quantes sessions especials de l’Auditori de Barcelona per a alegria dels cinèfils melòmans o viceversa. Aquesta nit s’inicia un nou cicle sobre l’estreta relació entre la música i les pel·lícules amb la projecció de Fantasia, el revolucionari film de Walt Disney, que podrà veure’s avui i demà en pantalla gran acompanyat per l’OBC  (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), conduïda per Arturo Díez Boscovich. Aquesta sèrie de concerts / projeccions continuarà els propers mesos amb West Side Story (18 i 19 de juliol), el primer Jurassic Park (11 al 13 d’octubre) i la tercera entrega d’El senyor dels anells: El retorn del rei (11 al 13 de gener del 2019). 

Fantasia  (1940) va ser el tercer llargmetratge animat de Disney, després de Blancaneu i els set nans i Pinotxo, i el seu primer plantejament era que fos reestrenada cada any afegint-hi fragments nous. Però va ser un estrepitós fracàs comercial i Walt va rebutjar la idea. Contra pronòstic, amb el temps es va convertir en un títol de culte i va provocar el rodatge d’una segona entrega, Fantasia 2000  que només conservava L’aprenent de bruixot de la primera part.

L’espectacle d’avui és el que més s’apropa al repertori habitual de l’OBC, ja que la pel·lícula és una recopilació de temes clàssics il·lustrats per fragments animats que intenten evocar el suggerit per les melodies. El director de l’orquestra original, Leopold Stokowski, i els convidats especials fan una petita introducció d’algunes de les peces i la música es combina, com per art de màgia, amb els dibuixos animats. És important destacar que la versió que es projectarà és un muntatge realitzat per la mateixa Disney que combina escenes de la versió de 1940 amb altres de Fantasia 2000.

De Beethoven a Txaikovski

El primer fragment és la Simfonia número 5 de Beethoven (2000) que mostra la lluita entre la llum i la foscor simbolitzada per unes papallones i uns ratpenats i que està unida a la Pastoral (1940) del mateix autor, exemplificada a través de diverses criatures mitològiques. La segueix un dels episodis més celebrats, el ballet del Trencanous de Txaikovski  (1940), atapeït de color i on els elfs i les fades es barregen  amb la natura i que està compost per diverses danses.

El tercer capítol és el menys conegut. Es tracta del Clar de lluna de Debussy, que s’havia d’incloure en el Fantasia original, però es va eliminar per problemes de durada, encara que va ser recuperat i restaurat en algunes versions posteriors per al mercat domèstic. Mostra el ball de dos agrons blancs en un llac creat per la llum de la lluna. Tancarà la primera part L’ocell de foc de Stravinski (2000) que explica la poètica relació entre un cérvol i l’esperit de la primavera amb bellíssimes imatges naturals entre les quals destaca l’erupció d’un volcà.

  

 

Després del descans, l’espectacle continua amb la que, probablement, és l’escena més divertida, la Dansa de les hores, extreta de l’òpera La Gioconda de Pionchelli. Hi veiem ballar cocodrils, hipopòtams i elefants amb còmics resultats. A continuació, el moment més esperat, l’episodi més popular, que explica amb un famós protagonista, Mickey Mouse. Es tracta deL’aprenent de bruixot, de Paul Dukas, on el cèlebre ratolí intenta convertir-se en un mag per estalviar-se feina i, per a això, utilitza un encanteri pel qual una escombra pot portar un cubell d’aigua a la font, però tot es complica molt més del que esperava i condueix a un desenllaç incert. Tots dos pertanyen a la versió de 1940.

L’ànec Donald es disfressa de Noè 

El concert finalitzarà amb dos capítols del 2000. La Pompa y circunstancia d’Elgar  il·lustra la història de l’Arca de Noè i l’arribada al vaixell de les diferents espècies però té una particularitat especial: el personatge bíblic és substituït per una altra de les estrelles Disney, l’ànec Donald. El Pins de Roma de Respighi és el més màgic de tots, amb unes balenes que volen i una cria atrapada que intenta tornar amb els seus pares.

  

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 

La presentació d’aquesta nit del film amb l’OBC substituint l’Orquestra Simfònica de Filadèlfia de l’original provocarà noves sensacions en els espectadors que disfrutaran d’una nit de dibuixos poètics com no va imaginar mai Disney i unes delicioses versions musicals atapeïdes de matisos.