Joana Vasconcelos devora el Guggenheim amb una colossal 'Valquíria' de ganxet

Espectaculars, boniques, conceptuals i amb sentit. Així són les obres de Joana Vasconcelos, l’artista portuguesa més internacional i una de les creadores contemporànies més reconegudes en l’actualitat. L’espectacularitat la dona la mida i el pes de les seves peces. Així com el colorit. Allà hi ha les dues tones d’‘Egeria’. La bellesa la posa a consciència: “Bellesa i emoció són l’arrel de l’art, sense elles no hi ha transformació ni prosperitat”, afirma aquesta escultora que va seduir al món a la Biennal de Venècia del 2005 amb ‘La nòvia’, un monumental llum realitzat amb tampons. Peça amb sentit. No en va les seves obres són boniques i espectaculars, sí, però ofereixen també una lectura sobre la identitat, el món actual i, de manera especial, el feminisme.

“El feminisme femení”, segons el parer de Petra Joos, conservadora del Guggenheim de Bilbao. Una cosa que la portuguesa confirma: “Podria ser una feminista més dura, però soc femenina en el sentit que m’agraden les coses de la dona: el luxe, els vestits...”. Però feminista sens dubte: “Fins que les dones no tinguin els mateixos drets que els homes seré feminista”, afirma. Sobre la conceptualitat del seu treball tampoc hi ha dubte que valgui: “Soc una artista conceptual. No funciono com un escultor del segle XIX que partia la tècnica i el material i després desenvolupava la seva obra. Jo parteixo d’una idea i després la reflecteixo. L’escala, els materials, les tècniques... les trobo en el procés conceptual no material”.

Telèfons de baquelita i llantes de cotxe

Així, quan Vasconcelos pensa en la dona contemporània veu “la dualitat de la seva vida”. La d’una dona que és a casa mentre treballa fora. La primera és la cassola; la segona, les sabates de taló. I el resultat: ‘Marilyn’, unes sabates de taló d’agulla de tres metres d’altura realitzats amb cassoles. I quan pensa en la comunicació actual veu “la desesperació” i  que ara l’home “sense mòbil no és res”. Així que que millor que reunir telèfons de baquelita per construir una pistola (‘Call center’): “Reflecteix la violència de la comunicació actual”.     

Una part de la colossal escultura de dues tones que ocupa l’atri del Guggenheim. LUIS TEJIDO (efe)

Les obres citades i unes quantes més, 30 en total, ocupen el Guggenheim de Bilbao en una exposició que recorre les dues últimes dècades de trajectòria de l’artista. Algunes peces, com ‘Solitari’, un ciclopi anell realitzat amb llantes daurades de cotxes de luxe i gots de whisky, lluen a l’exterior del museu; altres, com ‘I'll be your mirror’,  que dona nom a la mostra, construïda amb nombrosos miralls amb treballats marcs daurats, són a les sales; i n’hi ha que devoren, literalment, l’atri de l’edifici de Frank Gehry. És el cas d’‘Egeria’, de la sèrie ‘Valquíria’, una monumental obra executada a cop de ganxet. “És un cos femení que habita en una estructura masculina. Una cosa necessària després de la fabulosa trobada entre dos homes: Frank Gehry i Richard Serra”, afirma l’artista.

Ni ‘kitsch’ ni Jeff Koons

El ganxet és una constant en el treball de Vasconcelos ja que, segons el seu parer, “era un dels pocs mitjans amb què les dones que no sabien llegir ni escriure podien expressar-se abans. Per a moltes, el ganxet ha estat l’única forma d’expressió que han tingut en la seva vida”. Per aixecar la peça de l’atri ha necessitat dos anys i l’ajuda de 20 artesans del seu taller en el qual hi ha 50 col·laboradors: “No hi ha cap pintura monumental a cap museu o palau del món que hagi estat pintat per una sola persona. Els ‘velázquez’ no van ser realitzats sencers per Velázquez, ni els ‘rubens’ per Rubens. De manera que el meu taller no és diferent del taller de Velázquez”, afirma la creadora que admet la influència del barroc en el seu treball: “És un període que està en el meu entorn, al meu país, aquesta en tots costats tot el temps, fins i tot en la manera de pensar. Hi ha un munt de coses en el barroc que m’inspiren però també ho fa el conceptualisme, el pop art, el puntillisme francès...”.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

El que no admet de cap manera és l’existència del que és ‘kitsch’ en el seu treball ni la comparació permanent amb Jeff Koons: “El cartell de ‘kitsch’, reciclatge i Koons me’l pengen permanentment. Com que soc dona no puc ser millor que Koons, he de treballar sobre el mal gust no sobre el luxe, i per descomptat estar sempre reciclant. I jo ni reciclo, ni faig servir l’estètica ‘kitsch’ ni tinc res a veure amb Koons”, exclama.

L’historiador Enrique Juncosa, comissari de l’exposició al costat de Joos, ho té clar: “L’obra de Vasconcelos no s’assembla a la de cap altre artista. És molt singular”. Una singularitat que lluirà a Bilbao fins l’11 de novembre.