La coral Vivace ofereix avui temes romàntics al Casino del Poble Nou

Més d’un ha de pensar que les corals van sorgir a partir del programa televisiu Oh, happy day. Res més lluny de la realitat, aquests grups constitueixen tota una tradició a Catalunya, i milers de persones, joves i no tant, dediquen moltes hores de la seva vida a aquesta afició. Una d’elles és la coral Vivace, dirigida per Tomàs Rosado, que avui ofereix a les 20 hores un romàntic concert titulat Love al Casino de l’Aliança del Poble Nou (Rambla del Poble Nou, 42), format per cançons modernes dedicades a l’amor. Que ningú es pensi que només escoltarà veus a cappella d’un conjunt estàtic, ja que hi haurà quatre músics en directe, coreografies, uns originals arranjaments i comptarà amb la popular Brigitta Lamoure, habitual col·laboradora dels espais de Betevé, com a mestra de cerimònies.

L’escenari està presidit per un cor gegant i, mentre es projecta un vídeo de presentació, els cantants van apareixent en formació vestits de lila amb un petit cor al pit fins que omplen les tarimes. Les noies, més nombroses, se situen a l’esquerra de l’espectador i els nois, a la dreta. Això sí que és un autèntic estèreo. L’espectacle s’inicia amb el Chanson d’amour que van popularitzar els Manhattan Transfer i en què juguen amb uns barrets negres i platejats com si donessin la benvinguda al públic. El segon tema és dels més brillants, Seasons of love del musical Rent, i resulta inevitable recordar els meravellosos moments viscuts amb l’adaptació d’aquest musical que va fer Daniel Anglès fa un parell d’anys. Llavors eren 17 cantants, ara són noranta i escaig i el resultat és impressionant.

De la música disco a ‘El rey león’

Amb Love is in the air, elone hit wonder (únic èxit) de John Paul Young, viatgem a l’època disco, destaquen els solistes i el cor comença a executar divertides coreografies i la platea percep que bé que s’ho estan passant. Encara més elaborats i creatius són els seus moviments a Love never felt so good, el tema pòstum de Michael Jackson amb la col·laboració de Justin Timberlake, mentre que els braços en moviment semblen evocar les ones del mar en l’adaptació del clàssic Beatle, All you need is love. Especialment delicada és la seva visió de Can’t you feel the love tonight d’Elton John, el tema romànticd’El rey león. Sembla que més que cantar-lo, l’acaricien. I d’allà a un canvi radical,l’In the name of love d’U-2  que resulta impossible escoltar sense tenir la temptació de seguir el ritme amb els peus.

  

 

Els nois, en solitari, són capaços de treure el Freddie Mercury que porten dins en una divertida Crazy little thing called love en què demostren que també saben ballar i fins i tot poden emular els Jets de West Side Story. Les noies també tenen el seu moment amb el Love will keep us together de Captain and Tennille, encara que els seus moviments, en aquesta ocasió, semblen extrets d’un tema de The Supremes.

El moment més emocionant

L’emoció s’apodera de la platea ambl’Amor particular de Lluís Llach. Fins i tot poden provocar alguna llagrimeta. Venen ganes de treure l’encenedor per acompanyar-los amb la flama. Ui, no! que ara es fa amb el mòbil. En el tram final sona Bye bye love, delsEverly Brothers, que va ser recuperada per al film All that jazz i que converteixen gairebé en un gòspel. L’inici de Somebody to love (Queen una altra vegada) ja era coral a l’original; doncs així tota l’estona, i les evolucions dels cantants amb els braços semblen imitar aquells videoclips de la banda amb multitud d’extres movent-se al compàs. L’últim número (tret que hi hagi algun bis sorpresa) és Put a little love in your heart que va in crescendo i on necessiten l’ajuda dels aplaudiments del públic.

 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 

Vivace està integrada per gairebé un centenar de cantants i la seva intenció consisteix a diferenciar-se de la resta gràcies a l’animació que imprimeixen a les actuacions i els temes escollits, gairebé sempre pertanyents al rock o el pop recents. Va néixer el 2009 en una entitat cultural històrica, el Cercle de Gràcia, que també ha creat altres grups similars com la coral infantil Picarols, el cor femení Cantabile (les subcampiones de la segona temporadad’Oh, happy day) i el cor A Tempo. Un recital diferent per descobrir una coral divertida, entusiasta i que provoca somriures de complicitat.