la gran cita del pop català

Canet Rock vibra amb la seva essència

La reivindicació i el missatge polític protagonitza la cinquena edició de l'era moderna del festival

zentauroepp44200186 pla general del p blic del canet rock  el 7 de juliol de 201180707224315

zentauroepp44200186 pla general del p blic del canet rock el 7 de juliol de 201180707224315 / Jordi Pujolar

3
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La música com a pretext per a la trobada, la celebració i, sobretot, la reivindicació. Això és el renascut Canet Rock, com no podia ser de cap altra manera per nom, per essència i, en definitiva, per genètica. I això ha sigut d’una manera molt clara l’arrencada de la gran cita del pop català en la seva cinquena edició de l’era moderna, sens dubte el que ha tingut més missatge polític des que el certamen tornés el 2014. Una xifra rodona que el consolida i amb què aconsegueix superar els quatre festivals que sota el mateix nom es van celebrar en els 70.

L’any en què aquesta fita suposava l’emancipació d’aquesta crossa històrica que l’ha acompanyat, va despertar més que mai la seva essència. Al mateix lloc, en el mític Pla d’en Sala de Canet de Mar, se segueixen reivindicat llibertats al ritme del més granat de l’escena musical catalana. Així, el Canet Rock, que va desprecintar les dotze hores de música ininterrompuda amb els debutants Sense Sal, va baixar el volum per projectar missatges d’Open Arms  i del raper Valtònyc -avalat per personalitats del món de la cultura.

I si l’any passat el joveníssim públic del Canet Rock es va esgargamellar cridant “indepèndencia”, aquest dissabte la tornada més repetida no era la de cap cançó de la dotzena de grups del seu cartell, sinó “presos polítics, llibertat”. En això hi va tenir molt a veure la lectura d’un manifest de familiars dels polítics presos. “Que puguem veure sortir el sol en llibertat”, va proclamar la dona de l’exconseller Jordi Turull, Blanca Bragulat. Van acompanyar des de la fossa atents a la lectura el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el conseller d’Interior, Miquel Buch. 

També música

Abans, el festival protagonitzat pel pop-rock autòcton i el mestissatge de gens rumbers, reggae i ska que impregna moltes de les bandes emergents, havia vist com es feia fosc en una tarda conduïda principalment per Animal Brams, els més combatius del cartell. Els primers, capitanejats per Gerard Aledo, van presentar el seu segon treball, ‘La melodia del foc’. D’altra banda, el grup de Berga va desplegar els seus missatges cantats de sempre. A més, Brams va ser l’únic vincle de connexió amb aquesta generació de bandes catalanes dels 90, a diferència de l’any passat, quan van tocar Gossos, Sopa de Cabra i Jarabe de Palo.

Un fet que mostra aquesta emancipació de la nostàlgia i l’aposta definitiva pel públic jove, a qui se serveixen bandes, és clar, joves, de la seva generació. Pocs queden ja d’aquells que van venir al primer Canet Rock del segle XXI moguts pel record de la seva primera vegada al Pla d’en Sala. Però les xifres, 23.000 entrades venudes i ‘sold out’ gairebé dos mesos abans, ensenyen que hi ha espai i continuïtat per al festival, que beu d’una nova generació de joves que creu en la música com a eina per a la reivindicació. 

Notícies relacionades

A la nit es va arribar amb el grup de Terrasa Doctor Prats, que va tancar amb l’ajuda de gran part del públic que omplia el Pla d’en Sala amb el seu juvenil ‘Ara!’.  Li van agafar el relleu el més destacat del cartell: Els Amics de les Arts, que va versionar el tema d’Ed Sheeran ‘Shape of you’; Els Catarres, que van tocar l’himne del Canet Rock, ‘Fins que arribi l’alba’; i Macaco, que va avançar part del que serà el seu nou treball. 

Els encarregats d’animar l’espera fins a la icònica sortida del sol del Canet Rock eren les bandes més marxoses. La Raíz, Zoo, La Sra. Tomasa i Txarango, amb el paper d’agitador final del festival. A la matinada també hi va haver temps per a l’única pinzellada femenina del cartell, Pupil·les, rap feminista vingut des de València.