Seu Jorge, de la favela a Mart

Tot i que amb les seves obres posteriors ha anat mostrant altres perfils artístics, Seu Jorge conserva alguna cosa de l’esperit del trobador que cantava a David Bowie en portuguès en la pel·lícula ‘La vida acuática con Steve Zissou’, de Wes Anderson. Cançons que sempre l’acompanyaran i que bé poden servir-li per treure’l d’algun conflicte. Per exemple, per portar-les de gira ara que fa tres anys que no publica material nou.

Carregat amb elles el vam veure aquest dijous a Pedralbes, on va oferir un recital a veu i guitarra acústica en un escenari decorat amb un timó i ‘attrezzo’ mariner. Seu Jorge va fondre el seu ego creatiu amb el del “gran senyor cantaire David Bowie”, com va apuntar a l’abordar la primera cançó, ‘Ziggy Stardust’. Repertori tot extret del disc ‘The life aquatic studio sessions’ (2005), amb peces del ‘Duc Blanc’ procedents del període 1969-72.

Samba i rock’n’roll

Jorge Mário da Silva, Seu Jorge, ens va confessar el seu desconcert inicial quan li van proposar cantar a Bowie per a una pel·lícula. “¡Soc negre, vaig créixer a les faveles i allà no s’escolta rock’n’roll!”, va al·legar llavors. Però, com ja sabem, va trobar la manera de fer-ho, portant aquestes cançons de suggerents melodies al món de la troba amb avantpassats sambistes.

Notícies relacionades

Madrid destrona Barcelona

Crims (no tan) amables

Amb els nostres ulls vam poder veure com la ‘Samba de minha terra’, peça de 1940 de Dorival Caymmi  (que després va adaptar João Gilberto), semblava marcar el camí d’un ‘Changes’ en el qual Seu Jorge va lluir tons vocals greus. I com ‘Rebel rebel’ transformava la seva pulsió rockera en una aromàtica cadència de bossa nova tocada per ecos una mica espectrals.

Seu Jorge va reviure l’ocàs de Ziggy cantant al “rock’n’roll suïcidi” amb la seva erra gutural i es va extraviar amb gust entre les claus esotèriques de ‘Quicksand’, es va posar a la pell del Major Tom i es va enfilar fins a les altures apocalíptiques de ‘Five years’.I a ‘Life on Mars?’ va relacionar la pèrdua de Bowie amb la del seu pare, mort tres dies després. “Tinc la sensació molt forta que tots dos estan ara a Mart”. I així, Seu Jorge va conduir el recital fins a la seva última estació, ‘Quicksand’, amb gravetat i un punt de màgia, serè i sensual.