Anastacia: «M'hauran de treure a cops de l'escenari als 90 anys»

Set exitosos àlbums, el sprock (soul-pop-rock) com a estil musical propi i dos càncers de mama superats. L’estrella nord-americana Anastacia, sempre més aclamada a Europa que al seu país, s’acosta pletòrica a la cinquantena. Immersa a la gira de presentació del seu nou àlbum ‘Evolution’, recalarà aquest dimarts al festival ARTS d’Estiu per oferir el seu únic concert a Espanya. Després de 20 anys de carrera, la cantant es troba en un moment de maduresa artística, en el qual assegura malgastar tota la seva força i energia en cada actuació a sobre de l’escenari.

La seva gira ‘Evolution Tour 2018’ cobreix tot Europa, però no arriba als Estats Units. ¿Continua sent una part del món que se li resisteix?

Des dels inicis de la meva carrera, Europa ha sigut sempre el lloc on la meva música va connectar més amb la gent. També a Oceania. Per a mi ha tingut més sentit continuar amb aquest impuls europeu, en lloc d’intentar agradar a Amèrica.

¿Va encertar amb la seva decisió?

¡Per descomptat! Amb gairebé 50 anys, estic enmig d’una gira que passa per les principals capitals europees i continuo omplint recintes de concerts. La vida sempre pot portar-te a camins molt diversos, però mai sabràs si hagués sigut millor o pitjor. Jo estic molt agraïda del que vaig emprendre.

Al festival ARTS d’Estiu oferirà el seu únic concert a Espanya. ¿Què ha d’esperar el públic d’aquest concerto?

Una actuació superdivertida ‘made in’ Anastacia. Molta música, molt moviment i, evidentment, una mica de bogeria. Cantaré cançons del meu nou àlbum ‘Evolution’, però també els temes clàssics. ¿Què seria un concert meu si no cantés I’m outta love?

Després de tres anys, aquest nou àlbum torna a contenir material original, en lloc de versions.

En aquest disc he tornat a abraçar el meu propi so, el ‘sprock’ ( soul, pop i rock). Els temes d’‘Evolution’ contenen la meva energia i la meva maduresa artística, fruit de 20 anys en aquesta indústria.

¿Llavors, és més autèntic?

M’agrada posar la meva personalitat en tota la meva música, però crec que en aquest treball el meu estil és més evident i veritable. Espero que sigui una cosa que també sentin els meus fans, vull compartir-ho amb ells.

I, ¿si hagués d’escollir dues cançons d’‘Evolution’ que la representessin?

Una seria ‘Boxer’, perquè és veritablement sprock ‘made in’ Anastacia, ideal per animar-se. L’altre, ‘Why’, a causa del moment polític que estem vivint, en la qual canto per no deixar enrere els qui pateixen i animo a alçar la veu.

Sembla que vostè és una dona forta i poderosa. ¿Què la ha fet forta en la vida?

Tot el que he passat durant el meu viatge musical i personal m’ha enfortit perquè m’ha portat a aquesta etapa de la vida on soc ara. Estic en un dels moments més feliços i ‘Evolution’ celebra precisament això, haver arribat on soc. Per això l’àlbum es titula així.

Inclosos els dos càncers de mama que ha superat.

En aquest moment vaig aprendre que la família i els amics són el més important. No hauria pogut lliurar les meves batalles si no hagués sigut per la xarxa de recolzament que tinc al meu voltant i, aquesta també inclou els meus fans que em van mostrar infinites mostres d’afecte.

¿Els fans van ser un recolzament importante?

Sens dubte. Van estar amb mi a les bones i a les dolentes i, això va fer que m’adonés de l’increïblement afortunada que soc de tenir-los.

¿I la música?

Va ser un pilar essencial perquè a través de la música vaig poder comunicar el que estava sentint. I, tot i que moltes vegades va ser difícil, sento que vaig canalitzar alguna cosa del que estava sentint en la meva música. A part de terapèutic, això és una cosa personal i íntima que en algun punt, necessitava compartir, ja que desgraciadament moltes dones viuen aquestes experiències i és molt important recordar-los que no estan soles.

Diu que ha arribat a un punt de maduresa artística. ¿Què significa això?

Fa 20 anys que soc a la indústria, així que sento que he madurat com a artista al saber qui soc i on és el meu lloc, però això no m’impedeix avançar i créixer. Al contrari, m’encanta el que faig i l’experiència és, sens dubte, un punt a favor. ¡A mi m’hauran de treure a cops i picant de peus de l’escenari als 90 anys! M’agrada massa tot això.

Finalment, ¿quin és el secret per mantenir una carrera tan constant com la seva?

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Seguir avançant, explorant noves sonoritats i, per damunt de tot, estimant el que fas.