CANADA, els genis barcelonins que fan els vídeos de Rosalía (i molts més)

En el final dels últims estel·lars vídeos de Rosalía -'Malamente' i el tot just estrenat 'Pienso en tu mirá'- hi brilla una marca, CANADA, amb seu no a Toronto, sinó a Barcelona, des de fa gairebé una dècada. Va ser durant la tardor del 2008 quan els directors Lope Serrano, Nicolás Méndez i el ja retirat del projecte Luis Cerveró es van unir a la productora Alba Barneda per treballar sota un paraigua col·lectiu. Al principi la tempesta va ser perfecta: mentre ells pretenien pujar, queia Lehman Brothers. Pitjor 'timing' impossible.

"Van ser anys molt difícils", recorda Barneda al mateix local llogat fa deu anys, ara més ben acondicionat. "¡Recordo estar aquí passant un fred horrible!", diu Serrano. Pero el 2010 va arribar el clip de 'Bombay'd’El Guincho  i tot va canviar. Aquell ‘collage’ erotòman, rodat amb mitjans modestos i entre amics, va arrelar en els llocs més diversos del planeta, convertint-se en un veritable vídeo (musical) viral. "Va ser un dels primers ‘hits’ de Vimeo", recorda el productor Óscar Romagosa. "Ara ha canviat molt la direcció i és una empresa molt gran, però durant bastant temps Vimeo ens tenia en una consideració especial perquè érem un dels casos d’èxit de la plataforma".

Si abans el telèfon sonava de vegades, ara les línies estaven saturades. Tots, de dins i de fora, sobretot del Regne Unit (on van estar representats per la cèlebre productora global Partizan), volien una porció del pastís de CANADA: aquest estil després desenvolupat en obres per a Scissor Sisters, The Vaccines o Battles que barrejava humor, la sensualitat, l’amor per l’àmbit analògic, picades d’ullet a l’'exploitation' europea... "El cine sempre ha sigut el nostre principal patrimoni", remarca Serrano. "D’altra banda, el tema dels nus és natural en la nostra cultura; és una cosa que hem hagut d’explicar fora. Forma part de la nostra educació. ¡Sabrina va ensenyar una teta la nit de Cap d’Any!".

Fins i tot avui, quan el rostre de CANADA inclou un grapat de directors molt diversos, és fàcil reconèixer una certa essència. (Lope): "Suposo que l’element transversal és la subversió, però tampoc una subversió crítica, sinó més aviat lúdica".  

Oficina a Londres

L’any de 'Bombay' es va afegir al projecte Romagosa, que ja havia produït desenes de vídeos en el si de Nanouk Films, i va començar a formular-se la idea de convertir CANADA en una cosa més gran; "una productora", diu Lope, "en la qual també hi haguessin altres directors que poguessin desenvolupar la seva creativitat". L’empresa se sosté, sobretot, amb el seu treball en publicitat, però el videoclip "sempre ens ha servit per créixer com a marca", apunta Romagosa. Van créixer fins al punt d’obrir, fa uns tres anys, oficina pròpia a Londres. (Lope): "Si les agències de fora et truquen per treballar amb elles, el normal és ser més a prop possible de les agències".

Ser allà ha servit per rebre, si pot ser, més i millors propostes. (Alba): "Canvia molt el tipus de feina que t’arriba, tant de publicitat com de videoclips. De sobte, les dimensions són unes altres. I era molt bonic veure com la gent tenia de referència videoclips fets aquí amb molt poc diners, com el de La Iaia, un vídeo cantat en català."

Fidels al seu instint

En aquests últims anys, la cultura audiovisual no ha deixat d’evolucionar en paral·lel a l’auge del mòbil i els nous models de consum d’entreteniment ‘online’; fins i tot una artista establerta com Lykke Li pot marcar-se un vídeo rodat en 'mode retrat’ amb un 'smartphone'. Sembla que YouTube comença a competir amb Hollywood com a font d’inspiració: "Explicar alguna cosa en termes narratius convencionals es comença a deixar de portar", diu Lope. "L’altre dia vam estar veient la bobina d’una directora francesa i tot era molt bonic, delicat, però no hi havia pla-contraplà".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sigui com sigui, ells no planegen ajustar-se als últims corrents per por de perdre rellevància. Admeten que "el contacte amb la gent jove és vital" (Alba), però "l’important és, sobretot, fer una cosa que t’agradi a tu" (Lope).

El món no és suficient

CANADA és molt. És una cotitzada productora. Són uns directors: sota aquest àlies firmen Lope Serrano i Nicolas Méndez, signant dels últims vídeos de Rosalía. També és una discogràfica (en la qual han publicat Extraperlo, Mujeres, El Guincho o El Último Vecino). I a més, ha començat a ser una editorial: busqueu 'Crème caramel', cuidat souvenir del rodatged’una peça sobre la bellesa per a 'NOWNESS'. "CANADA és una idea que es vesteix amb diferents vestits", resumeix Serrano.