Un assassí al Tour de França

Un aficionat empeny un dels favorits, un altre fa caure un dels ciclistes que van al capdavant, caigudes i ensurts, un gregari demostra que està més fort que el seu cap de files, s’enfunda el mallot groc i ningú sap quin dels dos conquerirà el tron a París. Tot això s’està vivint aquests dies al Tour de França, però sorprenentment i visionàriament ja ha ocorregut abans a les pàgines de ‘Muerte contrarreloj’ (Destino), una contundent i absorbent novel·la negra capaç de transmetre tota l’èpica i sofriment del ciclisme en una trama de misteri en la qual se succeeixen els obstacles: una intoxicació, un sabotatge, una explosió, un aparent suïcidi... “La mort sempre és present en carrera –es planteja el seu autor, el mexicà Jorge Zepeda Patterson (1952). S’hi juguen la vida. Els vaig veure baixant a més de 90 quilòmetres/hora, indefensos, només amb un casc lleuger, en carreteres de muntanya plenes de graveta, on la distància entre ells i l’abisme és zero, on una corba mal agafada significa una tremenda caiguda, tot per estalviar uns segons en una carrera de molts quilòmetres. Si estan disposats a morir per guanyar aquells segons, ¿com no poden estar disposats a matar per aconseguir-ho?”.  

Zepeda, que ha aparcat el ‘thriller’ polític que va fer brillar a ‘Los corruptores’ o ‘Milena o el fémur más bello del mundo’ (Premi Planeta 2014), ha armat un desafiament mental al més pur estil clàssic de ‘cas de l’habitació tancada’. “Em va encantar ‘Assassinat a l’Orient Express’,d’Agatha Christie, amb una comunitat tancada que es desplaça amb tren, els membres del qual saben que un d’ells és un assassí, que no deixen de pensar en qui és i que qualsevol pot ser la següent víctima –comenta el periodista i sociòleg des de Madrid, on va recalar abans de viatjar al Tour amb exemplars per als ciclistes. És un enigma, un trencaclosques. S’ha de trobar l’assassí abans que el pilot arribi a París”.  

L’escriptor, que només coneixia el ciclisme com a aficionat, va decidir el 2017 acreditar-se com a periodista a la Volta a Catalunya i seguir també el Tour, de la mà de reporters veterans de les rondes com el d’EL PERIÓDICO, Sergi López Egea, que li van obrir la porta a confidències de ciclistes, massatgistes, mecànics, mèdics, caps d’equip i cronistes. “Gairebé em van adoptar i em van donar consells i suggeriments de com desfer-se d’un rival, com boicotejar una bicicleta...". 

Endinsat com a observador en aquest serpentejant cosmos, Zepeda va sentir “les passions al límit d’aquests éssers que s’ho juguen tot”, va escoltar “les acalorades discussions sobre estratègies o abusos d’altres equips mentre sopaven” i va entendre que “aquest context de competició podia acollir totes aquestes passions humanes, ambició, gelosia, revenja, amor distorsionat... de les quals s’alimenta la novel·la criminal”.

Entre la lleialtat i la traïció

“La investigació em va confirmar que, amb dopatges o no, els corredors són un grup de gladiadors que m’inspiren una enorme devoció. En cap altre esport hi ha aquestes dosis d’entrega, sacrifici i autoflagell”. I allà hi ha el protagonista, Marc Moreau, d’origen humil i criat sense amor, gregari estrella de l’equip Fonar, que no ha guanyat mai una etapa però que amb la seva feina ha fet que el seu cap de files, amic i gairebé germà, nascut entre els cotons d’una rica família, guanyi quatre Tours i pugui igualar amb un cinquè a Anquetil, Merckx, Hinault i Induráin. “El gran tema és l’amistat. Un aconsegueix contractes milionaris i l’altre l’ajuda a triomfar, fins que el Marc s’adona que en té prou amb una empenta per ser campió del Tour i es troba a la cruïlla entre la lleialtat i la traïció i la insubordinació.” 

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

A aquests “herois anònims, la tasca dels quals és no guanyar”, que són els gregaris, Zepeda els intenta entendre. “Són un enigma per a la psicologia. ¿D’on treu tanta energia i dosi de sacrifici algú destinat a perdre i a sacrificar-se per altres? Mortifiquen el cos amb milers d’hores d’exercici, dietes i despertars matiners durant 11 mesos per ser la catifa que porta un altre a la meta. ¿Com poden ser feliços així? Dels 200 corredors del pilot, 180 saben que són i seguiran sent gregaris tota la vida. I la majoria sap que la seva vida i la seva professió és la bicicleta, ja que l’alternativa és la fàbrica o el camp”. 

‘Muerta contrarreloj’, en què el lector entra en la carrera fins al punt de no saber què vol saber abans, si qui guanya el Tour o qui és el dolent, ha significat un “parèntesi i un oasi” abans de tornar al ‘thriller’ polític. “Vull veure cap a on anar amb tot això de Trump, el ‘brexit’, el populisme i la ultradreta que està vivint el món.” I el “tsunami” del triomf de l’esquerra en les eleccions a Mèxic, el seu país, on “la gent ha obert la porta a un canvi després de la corrupció, la inseguretat i l’enorme desconfiança en la tan irresponsable classe política”. “Hem inaugurat una cosa que no sabem què és. La situació era insostenible”.