Barcelona crema amb el Reggaeton Beach Festival

Per si feia falta alguna prova addicional (no, no feia falta) de l’empenta del reggaeton, pop urbà i electrònica llatina en la música popular actual, aquí queda el 'sold out' fulminant de l’últim Reggaeton Beach Festival, en la seva segona edició catalana (també se celebra a Benidorm) traslladat del port de Badalona al Parc del Fòrum.

Fins a 20.000 ànimes dispersades pel Fòrum a la recerca de diversió, la crema de calories i el ‘perreo’ impenitent. En la cerca, en algun cas, de la platja promesa ja des del nom del festival. Platja, platja, a l’antiga, no n’hi havia: només la zona de banys del Fòrum, una platja sense sorra i amb àrees de mar controlades. "‘Tetes’, que no té sorra," comentava sorprès un jove als seus col·legues, tots amb tovalloles a les espatlles. Els somnis de castells se n’han anat en orris. Però un d’ells va fer una capbussada ràpida i va tornar, va dir, "com nou".

A ningú va semblar importar-li que hi hagués més asfalt que sorra: a prop o no de les 'zones controlades d’aigua', on es podia practicar wakeboard, estrany o estranya era qui portava samarreta. Com en el veí Barcelona Beach Festival, allò va ser per moments digne d’aquell inici de la pel·lícula 'Spring breakers' a ritme de Skrillex: pur deliri hedonista a mitja hora de la tarda. 'Yes, oh my god'. Qui encara afirma que el públic de Barcelona és hieràtic, hauria de fer una volta per aquí l’any que ve, si és que aconsegueix entrada a temps.

La bogeria va arribar, per exemple, quan Juan Magán, que sembla al RBF el que David Guetta al BBF (ja va actuar l’any passat en el seu Badalona natal), es va oblidar del reggaeton per virar clarament cap a l’EDM, com amb aquest remix del “Bum Bum Tam Tam” de MC Fioti. En general, no obstant, no es va passar dels 100 bpm: aquesta era una festa per ballar sinuosos, alentits i enganxats.   

Magán va començar tirant de la seva efectiva ‘Usted’, per desgràcia, amb la carismàtica veu de Mala Rodríguez només pregravada. Va punxar però també va cantar, de vegades passant la responsabilitat a un públic que se sabia cada paraula de 'Déjate llevar', 'He llorado (Como un niño)’, 'Le encanta', 'Soy un don’... El clímax potser definitiu va arribar amb 'Ni la hora', el seu mà a mà amb la concursant d’'Operación Triumfo' Ana Guerra.

Més enllà d’un so

Allò de reggaeton queda curt, potser, com a descripció genèrica per a un festival que en realitat va incloure ritmes urbans de diferent condició, pop llatí i flaixos d’electro house de macrofestival. Un grapat d’artistes i DJs es van posar d’acord a citar d’alguna manera 'Mi gente’ de J Balvin (després de regnar l’estiu passat, podria tornar a imposar-se en aquest), però en les sessions del RBF (concentrades en un segon escenari on, al matí, s’havia pogut fer zumba passada per aigua) es van sentir també molts temes de Drake, de 'God’s plan' a 'In my feelings’. I una de les actuacions més celebrades va ser d’un grup essencialment pop, amb les seves guitarres, els seus teclats, les seves harmonies vocals, etcètera.

Parlem de Piso 21, els quals van poder, per fi, rescabalar-se d’aquella actuació tallada abans de temps al RBF 2017. Dissabte van tenir temps per esplaiar-se i exhibir a consciència el seu repertori de pop llatí i urbà, menys centrat líricament en la sensualitat exuberant que els crims del cor. Van seduir amb 'Te amo' (gairebé yacht rock per aquesta guitarra rítmica), van entendrir amb 'Suele suceder i van desconcertar, almenys a aquest cronista, marcant-se un pupurri de temes de Nirvana, Michael Jackson, Lenny Kravitz i The White Stripes (exactament aquest en què estan pensant) mentre s’onejaven banderes espanyoles i catalanes a l’escenari.

R&B amb accent colombià

En el cas de Karol G, podem parlar de reggaeton, però també de trap i de R&B. La seva actuació comença amb un discurs feminista en pantalla, a l’estil de la Beyoncé de '***Flawless', de la qual ha pres també recursos melòdics i ferocitat vocal. Va tenir el públic a la butxaca des del minut u, i això sense haver de recórrer de seguida als seus últims i més rotunds 'hits’: ens va enganyar amb un teaser a capella de ‘Mi cama’, però no la va fer completa fins al final. Abans, cançons amb l’enganxada de 'Hello', 'A ella', 'Pineapple' o 'Mi mala', la seva col·laboració amb Mau i Ricky.

Notícies relacionades

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

En les sabates de Francesc

Temes que cantaven, a l’esplanada, els qui ni tan sols s’havien atrevit a atapeir-se amb la multitud davant de l’escenari principal. Es podria dir que van ser els millors moments del RBF, però també hi havia expectatives amb les actuacions, a continuació, de dos porto-riquenys de distants generacions: el veterà Daddy Yankee (l’home de 'La gasolina', el col·lega de Luis Fonsi a 'Despacito') i el gairebé nouvingut (el 2016 encara treballava en un súper) Bad Bunny, tot un referent del trap llatí.

Amb només dues edicions, el Reggaeton Beach Festival ja s’autoproclama referent a Europa, i l’any que ve, promet tenir cinc seus a tot el continent. Si la invasió llatina segueix a aquest ritme, no els estranyi que acabi assentant-se fins i tot en la freda Reykjavík.