De la màfia als russos en xancletes
Tropicana, que ha resistit tornados polítics i atmosfèrics, complirà 80 anys el 2019
zentauroepp44425170 mas periodico tropicana cuba en los a os 50180726173755
Tropicana va obrir les portes el 31 de desembre de 1939. El dia de Sant Silvestre. Un empresari italobrasiler anomenat Víctor de Correa va arrendar la vídua Regino du Rapaire Truffín, president de la Cuban Sugar Corporation, la seva finca d’esbarjo Vila Mina, a Marianao. Correa volia crear l’únic 'nigth club' de l’Havana sota les estrelles, on, de passada, actuaria la seva esposa, la cançonetista Teresita de España.
La sala era lluny del centre i el negoci va tardar nou anys a enlairar-se, fins que l’empresari va contractar a Los Chavales de España a Madrid –que van debutar el 1948–, i Martín Fox, un vividor dedicat al joc il·legal a petita escala, va contractar l’arquitecte Max Borges per remodelar les instal·lacions. Van penjar l’aranya a l’escenari, van col·locar la Font de les Nimfes a l’entrada, van portarBebo Valdés i van enviar els diners de caixa a Miami.
Durant 20 anys de Tropicana capitalista, va arraïmar a la burgesia criolla i els nord-americans amb ganes de ballar la conga –en sentit lax–, i es va convertir en una mina per a mafiosos com Lucky Luciano, Meyer Lansky i Santo Trafficante, que van manejar les taules de joc i la prostitució.
L’època daurada va arribar el 1952, amb el triomf del cop d’Estat de Fulgencio Batista. Les nits eren vibrants per obra de Nat King Cole, Josephine Baker, Carmen Miranda, Benny Moré, Bola de Nieve, Celia Cruz o la ballarina Tongolele. A les taules destapaven xampany Ava Gardner, Errol Flyn, Liz Taylor, Joan Crawford, Marlon Brando o Spencer Tracy.
Gàngsters en estampida
Fins que el gener de 1959 es va acabar la festa. Es van tancar els casinos i els gàngsters van sortir en estampida. Martín Fox se’n va anar al novembre, amb la seva esposa i la seva filla Domitila, que ara que comença l’obertura de Cuba ha declarat que pensa "reclamar els terrenys" sobre els quals és el cabaret.
En mans del Govern de Fidel, Tropicana va fer un gir conceptual: representaria la cultura cubana arrelada a Àfrica. Va perdre lubricitat i va guanyar vocació artística. El coreògraf de la sala durant 30 anys, Santiago Alfonso, va fer notar en una entrevista a un mitjà cubà que abans de la revolució, "els negres només estaven convidats a ballar en la temporada d’hivern i per donar caliu, i la revolució va acabar amb les barreres estètiques, ètniques i socials".
Amb el temps, els russos en bermudes i xancletes van substituir el jet de frac i lamé, però Tropicana va aguantar la grolleria i molt més: la crisi dels míssils, l’èxode del Mariel, la caiguda del mur de Berlín, el bloqueig econòmic i els successius tornados. L’anunci que el 2019 hi haurà canvis deixa en suspens el serial cubà.
