Tropicana sense Castro(s)

A Cuba ja no hi mana un Castro. Ni Fidel, ni Raúl (almenys de cara a la galeria). Però, compte, que Armando Pérez Sánchez, ‘el Jimagua’, director artístic general de Tropicana, anota que, tot i que Cuba giri com un mitjó, el cabaret de l’Havana resisteix en la seva fórmula revolucionària: "Oferir música alegre i contagiosa és la nostra manera d’abordar les relacions humanes." Això, en temps accelerats, quan una cosa en cancel·la una altra, sona a postmodernitat no, al següent. 

Tropicana no trepitjava el Paral·lel des de feia 25 anys, quan va fondejar al Victòria. Entre el 2 d’agost i el 16 de setembre, desplegarà al Teatre Apolo la versió portàtil del seu 'xou' havà: 45 artistes i 2.000 quilos de vestuari, inclosos uns barrets-canelobre de 10 quilos que passegen a 'El cuadro de los boleros’ i que són per als traumatòlegs com la conjectura de Poincaré per als matemàtics. I després dels números, la invitació a sortir a l’escenari fins a la una de la matinada, a ballar a gust.

Tot en ells sembla fàcil i espontani. Però no. Començant pel viatge, que, segons el promotor, Jordi Llop, de Vilafer Events, "ha sigut una odissea". La Unió Europea va donar llum verda als visats després de marejar-los durant mesos ("un patracol els presentem", postil·la ‘el Jimagua’). Perquè de Cuba, diuen, s’entra i se surt sense problemes, tot i que la coordinadora artística –"la comissària política", van murmurar– no perdia corda en la roda de premsa. "Ningú està pendent de fugues –diu el director general–. Si un artista busca aquí un contracte i es posa a treballar, que torni a l’illa quan acabi. Jo només em foto en horari de feina", matisa.

Suar la malla

I aquí és on no en passa ni una. ‘El Jimagua’, fill de revolucionaris que ser a Sierra Maestra, està vinculat a Tropicana des de fa 43 anys, 26 com a ballarí, prou per imposar disciplina als cadells de la companyia. "Aquests joves, que fan dues o tres audicions i passen un període de prova de 90 dies, treballen de les 14.30 a les 2.30 de la matinada, ¡ca-da-di-a!", explica, amb un to que recorda al de Lydia Grant a la sèrie 'Fama'. "Si cometen errades durant l’actuació, paguen multes". 

Fora d’això, no fa grans crítiques. "El Govern revolucionari sempre ha recolzat l’espectacle, contra vent i marea. I tenim la seguretat que la revista no es perdrà, com ha ocorregut al Paral·lel", clava el fibló el mestre, tan hàbil en el txa-txa-txa com a driblar preguntes enutjoses.

Però, ¿en aquesta etapa de Miguel Díaz-Canel, el president que ha eliminat de la Constitució la paraula 'comunisme', noten canvis? "Imagini si Cuba ha canviat que un programa en televisió que parodia la vida quotidiana, 'Vivir del cuento', mostra un quadre amb la cartilla de racionament com si fos un sant".

'Manteca'

No obstant, i de moment, al teatre de Marianao segueix la tradició. Es poleix i repoleix l’essència arrelada a Àfrica. No han reduït la tela de les cotilles ni han eliminat les malles de color carn. La música tampoc es contamina de pop i rock. "Sí que, potser, es fan arranjaments contemporanis de cançons de la troba tradicional com ‘El paralítico’, composada el 1930." I la fusió arriba fins on la va fer arribar Chano Pozo, que va viatjar a Nova York i va barrejar el seu so amb el jazz de Dizzy Gillespie. Allà hi ha 'Manteca' per provar-ho. 

Aquesta puntet 'out of vogue' és el que atreu turistes com arnes a la llum. Felipe González, Robert de Niro, Jane Fonda, Beyoncé o Kate Perry no se n’han anat de Cuba sense baixar a aquest bosc de mamonets, alvocats i tremendes mulates sota les estrelles.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

És també el que crea tribu. En moments crítics, com el 13 d’agost del 2004, el dia en què Fidel just va complir 78 anys, es van posar a reparar les destrosses de l’huracà 'Charley' del primer a l’últim. "Vam estar traient branques i llot durant una setmana sencera –explica el mestre–. El nostre sentit de pertinença és molt gran". També van parar sis dies per la mort de Fidel. "Ningú li pot treure el mèrit de ser un gran home", diu. "Es van cometre errors i es van esmenar".

I avisa d’una altra revolució. Tindrà lloc l’any que ve, concretament el 31 de desembre del 2019, quan la revista compleixi 80 anys i l’Havana 500. "Hi haurà una renovació completa del local, de les coreografies, de la música. Però tot això és un secret".