Lucky Chops, la xaranga ianqui

La xaranga funk de Lucky Chops ja estava en marxa, però a les portes del Coliseum la cua encara envaïa el lateral d’una Gran Via tenyida de negre i groc per la vaga del taxi. Per a qualsevol artista, començar un concert quan el públic encara no s’ha assegut seria un menyspreu. Però Lucky Chops estan fets per a tot. Es van fer un nom actuant al metro de Nova York, Youtube els va donar l’empenta i ara giren per clubs, festivals i sales de tot el món. Taules d’escenari o rajoles del metro, l’entrega de la ‘brass band’ de Nova York és la mateixa. Comencen al crit de "¿qui vol festa?" i no afluixen fins al final.

Notícies relacionades

La decadència es veuria així

Comic Barcelona superheroic

Vestits com si vinguessin d’una festa de platja dels 80, saxofonistes, trompetista, trombonista i tubista van saltar, van ballar i van enganxar una cançó amb una altra amb una energia i precisió admirables. I tot i que les butaques no convidaven a deixar-se anar, se les van enginyar per intentar que el públic s’oblidés de la barrera que separava platea i escenari: ara picar de mans amb la persona del costat; ara, braços amunt; tothom a moure el cap. Amb el públic assegut, era estrany.

Va sonar 'Heart of glass' de Blondie, se’n va entreveure una de Daft Punk i una altra de Spice Girls, però tot i que Lucky Chops es van fer populars per les seves versions, avui aposten per un repertori propi que gairebé ningú coneix però que funciona. Les seves peces, amb melodies senzilles i arranjaments amb ganxo, no van desentonar al costat d’'I want you back' de The Jackson 5 o 'I feel good' de James Brown. El que demanava el cos era ballar, però a excepció de mitja dotzena de fans que es seguien el ritme als passadissos, ningú es va aixecar fins al final. Llavors sí, una versió de 'Danza Kuduro', èxit deDon Omar que va ser cançó de l’estiu, una picada d’ullet a l’infal·lible 'Eye of the tiger', el clàssic 'Funkytown' i el teatre va ser una festa. Llàstima que la gresca comencés tan tard.