El 'power trio' de la Bisbal

Tots tres van néixer el 1977, són amics des de la infantesa, van emprendre els seus projectes propis en paral·lel a mitjans de la dècada passada i comparteixen una denominació d’origen a la Bisbal d’Empordà. Són Jaume Pla (Mazoni), Carles Sanjosé (Sanjosex) i Miquel Abras, músics que, fins i tot mirant-se de reüll mútuament, han construït carreres molt distintives en la moderna escena catalana. Mai havien compartit escenari junts, i aquest dijous ho faran a Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Festival de la Porta Ferrada (Teatre Auditori, 22.30 hores).

Amb només 15 anys, Pla i Sanjosé es foguejaven en la seva primera banda, EndeRock, d’orientació "molt Dire Straits-Beatles" i amb cançons pròpies, sobretot del primer. Poc després, Abras va coincidir amb Pla a Red Orange i amb Sanjosé a Wonderful Baby Dolls, nom d’un club de cites de la zona que mai es van atrevir a trepitjar. Un petit laberint de formacions en què no s’ha d’oblidar actors secundaris, o no tant, com el bateria Toni Molina i el baixista Carlos Ramió. "En aquella època, la Bisbal no és que fos un desert, però no hi havia cines, ni discoteques, i a més no teníem un duro, però per sort disposàvem d’un local d’assaig a casa d’en Toni", recorda Abras situant allà un punt d’ancoratge d’aquesta saga empordanesa.

Rivalitat amistosa

Creuen que entre ells es va establir una "sana rivalitat" que els va fer ser millors. "Que cada un anés avançant amb la seva música va ser un incentiu i un aprenentatge", recalca Carles Sanjosé, que veu la seva obra "entre el folk i el blues" , mentre que situa Mazoni en el rock’n’roll i Abras en el pop-rock. Sanjosé va començar a armar el seu projecte propi anys més tard, quan estudiava arquitectura a Barcelona. Davant el so desenvolupat pels seus dos col·legues, poc vinculable a un lloc, Sanjosé reconeix que la sensibilitat per les arrels culturals és per a ell "una obsessió".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Allà, Jaume Pla apareix com "el pont" entre tots tres. "En Carles ve de Dylan, en Jaume de The Jam i Neil Young, i amb aquest jo coincidia a U2, tot i que després a mi m’agraden molt The Police i cantautors com Jason Mraz o John Mayer", assenyala Abras. "Tots hem seguit el camí que per naturalesa ens ha agradat", apunta Sanjosé. "Res és per casualitat".

Discos en camí

Abras té un disc llest, 'Punt de no retorn' (que llançarà a finals de setembre), i Mazoni i Sanjosex tramen material nou amb mètodes molt diferents. Jaume Pla planeja publicar disc el setembre del 2019, "elèctric i rocker", però encara no ha compost ni una de les cançons. Sanjosé, en canvi, va teixint notes i estrofes amb calma i sense posar-se dates. Compromès en els últims temps en la gira 'Càntut', amb Carles Belda, fa dos anys que no actua com a Sanjosex. A Porta Ferrada, cadascú oferirà un espectacle de 40 minuts amb la seva banda i tots tres s’uniran en els bisos, buscant potser la confluència d’una hipotètica sensibilitat bisbalenca. Perquè, ¿n’hi ha? Els tres dubten, però Sanjosé, qui si no, intueix que hi ha "unes condicions de poble que et marquen".