'The Equalizer 2': Un invencible avorriment

‘The Equalizer’ (2014) no era més que un depriment mostrari de tortures i sagnants homicidis, que Robert McCall (Denzel Washington) executava per les causes més nobles i per tant convertia en motiu d’aplaudiment i celebració. Tot just començar aquesta seqüela l’heroi equalitza un grup de segrestadors primer i un altre de violadors poc després, però en general el seu metratge no inclou gaire carnisseria.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Això hauria de ser bo, però no. Per suplir aquest dèficit el director Antoine Fuqua ni revela coses noves del personatge ni expandeix el seu univers. Es limita a passejar-lo per una trama tan simple que la incapacitat de Fuqua per dotar de sentit res del que passa resulta especialment inexplicable. A remarcar la falta de lògica argumental hi contribueix l’extrema lentitud narrativa, sens dubte causada per l’afany de la pel·lícula a arrogar-se un to malenconiós i una façana general de transcendència. En aquests aparts, el McCall interacúa amb una successió de personatges innecessaris sobre qui vomita discursos sobre els beneficis del treball dur i els perills d’una vida consagrada a la violència.

El sermoneig, atès l’obvi delit que a ell mateix li provoca fer-se el dur, deixa clar que el senyor Equalitzador és un hipòcrita. Però el seu defecte més gran és que és tan invencible, i li costa tan poc ser-ho, que resulta impossible sentir interès per res del que li passa. És possible que Washington no hagi interpretat un personatge tan insuls en tota la seva carrera. A hores d’ara, és cert, l’actor s’ha guanyat el dret de fer el que vulgui a canvi d’un salari absurdament elevat i sense haver de preocupar-se per com anirà vestit a la gala dels Oscar. D’altra banda, ¿era necessari malgastar d’aquesta manera el seu talent per exercir-lo?