Les muses de Madonna

Madonna ha trencat esquemes com a dona dominadora en el camp del pop, controlant la seva carrera, imposant les seves regles i perdurant al més alt nivell. Un perfil de creadora determinada, que es rebel·la davant del recurrent rol de marioneta del ‘show business’, que disposa no obstant de precedents certes figures femenines fortes de la música, algunes de les quals la van inspirar al seu dia.

Com Chrissie Hynde, la cantant i líder de Pretenders, i Deborah Harry, la veu i imatge de Blondie; dos nord-americanes (la primera, emigrada a Londres) que van brillar a cavall de la ‘new wave’ de finals dels 70 i primers 80. Anys en què una Madonna d’uns 20 anys havia deixat el seu Bay City (Michigan) natal per recol·locar-se a Nova York i fins i tot viure una breu aventura parisenca com a corista de Patrick Hernández (l’ídol ‘disco’ de ‘Born to be alive’). Respecte a elles, Madonna sempre ha sigut molt clara. “Els meus models van ser gent com Debbie Harry i Chrissie Hynde. Dones fortes, independents, que componien la seva pròpia música i evolucionaven pel seu compte”, ha afirmat. “Em van donar ànims”.

Diana Ross i Kate Bush

Notícies relacionades

Les deixebles de Madonna

Madonna: la diva que va portar el poder femení al pop compleix 60 anys

Madonna va ser nena i adolescent a cavall dels 60 i els 70, època en què li van deixar empremta cantants pop com Lulu i Marianne Faithfull, si bé sempre ha considerat Ella Fitzgerald com “la millor” en termes vocals. Una figura inspiradora, a més, per la seva capacitat de brillar des d’un punt de partida més aviat advers, el de dona negra i pobra. En les entrevistes, Madonna ha dedicat floretes a moltes altres cantants femenines d’àmbits molt diversos: Chaka Khan, Joni Mitchell, Patsy Cline, Shirley Bassey, Donna Summer...I Diana Ross, amb la música de la qual (The Supremes) va créixer i que amb el temps se situaria com a referent d’artista i empresària, controladora del seu destí. Curiosament, o no tant, Madonna va treballar en ‘Like a virgin’ amb Nile Rodgers, que quatre anys abans havia produït l’àlbum supervendes ‘Diana’, amb èxits com ‘Upside down’.

Una altra dona potent, Tina Turner, amb el seu propi historial èpic assentat en l’infortuni i la resurrecció triomfal, emergeix com a referent de poder. Com Cher, resorgida també després de la seva llegenda negra conjugal. I en un altre camp cal parlar d’una creadora menys popular però magnètica, la britànica Kate Bush. Una artista que bé pot simbolitzar la determinació artística contra vent i marea, i que va exercir un influx a Madonna amb la seva baptismal i audaç gira del 1979 (canvis de vestuari, coreografies, ús del micròfon de diadema, que permet cantar i ballar alhora); una cantant, que, per cert, també acaba de complir els 60.