Madonna: la diva que va portar el poder femení al pop compleix 60 anys

El pas del temps sol ser vist com un inconvenient per als ídols musicals, però no sembla el cas deMadonna, que es manté a dalt de tot, prenent-se el desafiament al calendari com una més de les seves moltíssimes transgressions. Estrella de llarga trajectòria en un entorn, el pop, associat a la fugacitat, referent de l’alliberament sexual i figura de dona total,tan artista com empresària, inspiradora de l’apoderament femení, Madonna Louise Ciccone afronta des de la talaiael seu imminent 60è aniversari, que celebra dijous que ve, 16 d’agost.

La seva longevitat com a icona pop de masses potser contraria els qui, als 80, la van ventilar com a gadget comercial efímer. Però els seus discos i, sobretot,les seves gires continuen mobilitzant multitudsi les successives noves estrelles del ram no deixen de mirar-la amb la cua de l’ull: aquí hi haLady Gaga, Katy Perry, Rihanna, Taylor Swift o Miley Cyrus,totes elles admiradores confesses del seu sentit de lareinvenció artística,la seva capacitat d’incidir en la societata través de la música, el seu do per projectar al gran públicidees avantguardistesi el seu exemple de dona propietària del seu destí. No és poc.

Objecte d’estudi universitari

De joguina pop a icona cultural de llarg abast, Madonna, com a filla de l’era postmoderna, encoratja l’ús i gaudi de la seva figura des de molts enquadraments, del més banal a l’acadèmic, convidant a desxifrarclaus feministes, polítiques, antiracistes o místiquesen les seves cançons sense deixar de ballar. Aquí tenim un substanciós nou llibre,‘Bitch she’s Madonna. La reina del pop en la cultura contemporánea’(Ed. Dos Bigotes; el títol al·ludeix a la cançó ‘Bitch I’m Madonna’, del seu últim disc, ‘Rebel heart’, 2015), unassaig coordinat per Eduardo Viñuelaen el qual una desena d’autors vinculats a laUniversitat d’Oviedo(músics i musicòlegs, estudiosos de les arts visuals i del feminisme, historiadors i sexòlegs) disseccionen la seva obra teixint un retrat integral del personatge.

Radiografia que comença amb la música: aquí,Igor Paskual,guitarrista i compositor, destaca punts en comú ambDavid Bowie. Parlem de la seva naturalesacamaleònicai la seva intuïció al convertir en massivesestètiques i ritmes de l’’underground’,així com la naturalitat amb què utilitza músics i productors en rotació per esculpir una obra pròpia.

Traslladant això a l’espectacle en un escenari, en el qual les cançons presenten canvis de forma d’una gira a una altra, s’estableixen blocs temàtics amb coreografies canviants i envolten la música missatges ideològics, cobra forma el queLara González anomena “marca Madonna”,que és “com fer la truita de patates”: barrejant ingredients, la cantant “ha convertitla llibertat sexual, la religiosa i la lluita per la igualtat de gènere en targets mercantilsamb els quals guanyar molts diners, sent la música només part del projecte”. Tot això, sense dissimular les seves influències, ja sigui Marlene Dietrich, La naranja mecánica o Abba.

Més enllà de la música

Madonna és l’“empresària suprema”, la “superbusiness woman”, apunten en el seu capítol Mar Álvarez (del grup Pauline en la Playa) i Laura Viñuela. Dona de negocis i sex symbol que als 60 no es resigna i“ho vol tenir tot”i que, amb els seus desafiaments de rol, interpel·la més les mateixes dones que els homes. Ja ho va fer en els seus temps juvenils, en cançons com ‘Papa don’t preach’ (que apuntava a l’embaràs no desitjat i a l’avortament), i continua fent-ho delectant-se en el desconcert que ocasiona en els seus trànsits constants“de verge a puta, de princeseta a macarra”. La material girl “s’ha establert a si mateixa comun subjecte sexual, no com un objecte sexual”,destaquen en la seva lloa d’aquesta Madonna far de la dona no supeditada al desig masculí.

La veu de’Holiday’, ‘Like a virgin’, ‘Material girl’, ‘La isla bonita’, ‘Music’, ‘Hung up’...és molt més que una cantant i compositora. I ara, en temps d’apoderament no només en clau feminista sinó d’antiracisme o de causa LGTBI, la seva trajectòria revela certsperfils avançats al seu temps.

Tenim la verge que insinua una desencadenada promiscuïtat, a la devota que besa un sant negre a ‘Like a prayer’, la divulgadora del preservatiu per combatre la sida, a l’estrella ‘mainstream’ que mostra escenes d’homosexualitat i lesbianisme al film ‘En la cama con Madonna’, a la fan del ‘bondage’ del llibre ‘Sex’ ... La seva idea d’amor universal, cal dir, no ha sigut compartida pel Vaticà, que va arribar a suspendre un dels seus concerts a Roma. “He sigut excomunicada tres vegades. Això demostra que es preocupen per mi”, va ironitzar fa tres anys en un concert a Filadèlfia, on va dir simpatitzar ambFrancesc,“el tipus de Papa amb el qual pots asseure’t a prendre el te”.

Disc en projecte

Notícies relacionades

Les deixebles de Madonna

Les muses de Madonna

Madonna arriba així als 60 convertida en única supervivent d’aquell triumvirat (amb Michael Jackson i Prince, nascuts també el 1958) que va servir per folrar tantes carpetes d’adolescents. La majoria dels seus fans (també els autors de ‘Bitch she’s Madonna’) coincideixen que les seves últimes grans obres són‘Confessions on a dance floor’ (2005) i ‘Hard candy’ (2008). A ‘MDNA’ (2012) i ‘Rebel heart’ (2015) se la veu una mica a remolc de joves talents que ella procedeix a vampiritzar, de Klas Åhlund a Diplo. Però amb ella, mai se sap.

El juny passat confirmava que estava treballant en l’estudi amb el francès Mirwais, còmplice en l’explosiu ‘Music’ (2000), i fa només uns dies, en una entrevista del ‘Vogue’ italià a Lisboa, on viu des de fa uns mesos, va revelar influències del fado en les seves noves cançons. Caldrà sentir-les. Madonna sempre canviant, disfrutant de ser el centre d’atenció i al·lèrgica a la idea de sucumbir al signe dels temps. Una dona amb veu de donaen aquesta arena pop superpoblada per perfils infantiloides, amb fusta per seguir a dalt de tot més enllà dels 60. I les altres, que vagin passant.