Les deixebles de Madonna

Posats a assenyalar deixebles de Madonna entre les aspirants a estrella pop de les tres últimes dècades, s’acaba abans dient les no influïdes. I la resposta és: cap.

Avui un artista ha de competir amb distraccions infinites –des de les ‘fake news’ fins a l’infinit pou de Spotify– per cridar l’atenció, però en els 80 i 90 es podia dominar l’imaginari col·lectiu si es tenia talent, cançons, imatge o ànsia per explorar la sexualitat. Madonna tenia tot això, a més d’instint per al màrqueting. Combinant recerca artística amb olfacte per als negocis, va crear el cànon de la gran estrella pop femenina de finals del segle XX.

Moltes (i molts) artistes han seguit el seu model, segurament sense afany de superar-lo o millorar-lo. Costa lluitar amb aquestes vendes acumulades o aquest inquiet llegat musical. Beyoncéés la que més seriosament s’ho està prenent, sobretot des que el 2010 va decidir trencar els llaços de ‘management’ amb el seu pare i agafar les regnes de la seva carrera; decisió,segons va explicar ella mateixa, influïda per Madonna.

Deia fa pocNancy Whang, teclista i vocalista de LCD Soundsystem, a‘The Guardian’: “No hi ha gaires exemples d’una artista femenina en solitari que sigui una figura massiva i ocupi d’aquesta forma l’escenari; l’escenari musical i el cultural. I oblidem el fet que sigui una dona; només una artista, punt”.

Passant el testimoni

Madonna ha compartit focus amb algunes de les seves hereves, no sabem si per generositat o en un possible exercici de vampirisme. En els MTV Video Music Awards del 2003, es va fer un petó a la boca ambBritney SpearsiChristina Aguilera, fermes amenaces per al seu regnat en un moment de cert dubte comercial: el single ‘Hollywood’, que va interpretar aquella nit combinat amb ‘Like a virgin’, no havia arribat a entrar en la llista Billboard Hot 100.

Aquell mateix any, Spears va compartir amb Madge el single ‘Me against the music’, cançó ariet d’un disc, ‘In the zone’, carregat de veus orgàsmiques: el particular ‘Erotica’ de l’antiga presentadora Disney. Aguilera, una altra veterana del ‘Mickey Mouse Club’, ja havia donat el tomb eròtic un any abans amb ‘Stripped’. Es veia venir. El 1999 assegurava a 'Rolling Stone': “Vull xocar la gent a través de la meva carrera. Com Madonna".

El retrat intergeneracional d’aquells Vídeo Music Awards es va repetir en el xou del descans de la Superbowl del 2012, ara amb dos artistes de color, M.I.A. (que es va marcaruna famosa pinta) iNicki Minaj.Eren els dies de MDNA, en què Madonna s’acostava a la producció EDM pròpia d’una altra hereva: Gaga.

Competidora ferotge

Stefani Germanotta, àlies Lady Gaga, és el més semblant a Madonna que ha donat el pop recent: mig italiana, adepta de la moda, amiga de jugar amb els gèneres musicals i identitats sexuals, etcètera. Tan fan de la Ciccone que no va saber resistir-se a gairebé plagiar la melodia d’’Express yourself’ per a ‘Born this way’. Madonna va rebre malament el tribut i en directe barrejava els dos temes incorporant al final uns versos de... ‘She’s not me’ (‘Ella no és jo’).

Al documental de Netflix 'Gaga: Five Foot Two', Germanotta assegura: “Sempre l’he admirat, i encara l’admiro, no importa el que ella pensi de mi”. Pel que sembla, la rivalitat no és seriosa, però encara caldrà esperar per veure-les col·laborar o compartir editorial de revista,com Madonna ha fet amb Katy Perry.

Notícies relacionades

Madonna: la diva que va portar el poder femení al pop compleix 60 anys

Les muses de Madonna

Curiosament, Perry, criada en una estricta llar evangèlica, solia protestar fora de concerts de Madonna. “Amy Grant era la nostra Madonna”, va assegurar enuna entrevista amb ‘Vogue’ l’abril de l’any passat. Després, tot va canviar, i si una pel·lícula va inspirar el documental 'Katy Perry: Part of me’, aquesta va ser 'En la cama con Madonna'.

La diferència principal és que, mentre la pel·lícula de Madonna era insinuant, la de Perry era més familiar. Com recordava la periodista Laura Snapes enun excel·lent article per a ‘The Guardian’, l’enrenou al voltant del ‘Blurred lines’ deRobin Thicke(en particular la seva lletra “sé que ho vols”) “ha canviat els estàndards amb què es mesura el pop, i la manera en què el mateix pop brega amb el sexe”. La part més explícita de l’antiga Madonna és, potser, la menys influent en el 2018.