Lluís Pasqual dimiteix com a director del Teatre Lliure després de les acusacions de despotisme

Lluís Pasqual ha presentat aquest dissabte dimissió com a director del Teatre Lliure, que va fundar el 1976, després que més de 800 professionals del sector cultural van exigir el juliol passat el seu cessament per “pràctiques abusives als drets laborals” i la seva actitud “despòtica” amb els treballadors. A aquesta exigència li va seguir dies després la petició firmada per la majoria dels treballadors del Lliure que es realitzés un estudi de riscos psicosocials “per a velar per la salut i la integritat dels empleats”, també pel suposat tracte dur de Pasqual als seus subordinats. 

Segons fonts de Patronat del Teatre Lliure, Pasqual ha anunciat la renúncia en una carta remesa avui als patrons d’aquest equipament cultural, després que les denúncies per assetjament laboral hagin provocat una forta divisió al sector, ambmanifestos a favor i en contra de la seva continuïtat.

El col·lectiu feminista “Dones i Cultura”, format per més de 800 professionals del sector cultural, va exigir a començaments de juliol passat la dimissió de Pasqual, a l’entendre que s’havia “excedit” en les seves funcions i per “pràctiques abusives contràries dels drets laborals més bàsics”. La denúncia de Dones i Cultura es va produir després que l’actriu Andrea Ros, que va formar part de la companyia jove del Lliure i va treballar a les ordres de Pasqual a ‘El rei Lear’, llancés a Facebook un contundent missatge contra el director de la institució, que acusava d’”“abús de poder, tirania, falta de respecte i injustícia”.  

En el manifest de Dones i Cultura s’assegurava que Pasqual s’excedia com a director del Lliure i que actuava de manera “despòtica” i amb “maltractaments” cap als treballadors.

Al contrari, un centenar d’actors i tècnics de muntatges teatrals dirigits per Pasqual, que el 2015 va serdistingit amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat, van firmar un manifest de recolzament al director del Lliure. Entre els partidaris de Pasqual hi figuren les actriusNúria Espert, Rosa Maria Sardà, Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Vicky Peña,Carmen Machi, Marisa Paredes i Ana Belén, i els actors Antonio Banderas, Juan Echanove i Eduard Fernandez, així com els directors Josep Maria Flotats, Daniel Bianco i Pablo Messiez.

Silenci

Pasqual s’ha mantingut públicament en silenci des que va esclatar la polèmica, que en el fons sembla enfrontar la generació de Pasqual i l’ala més jove del teatre català, que considera els seus mètodes inacceptables. Així mateix el teatre independent català censura el Lliure des d’abans de la controvèrsia entorn del seu director l’escàs o nul recolzament que li presta, una crítica que estén a la resta d’institucions teatrals de Catalunya. 

El món teatral català tampoc ha parlat pels descosits sobre la molt poderosa i artísticament indiscutible figura de Pasqual, però hi ha hagut qui no ha tingut pèls a la llengua. “Pasqual hauria d’haver-se retirat fa uns mesos perquè molts en aquella casa consideren el seu cicle esgotat”, va assenyalar l’autor i director Jordi Casanovas a aquest diari. I va afegir: “Té tres problemes: excés d’anys, maneres de la vella escola intolerables avui i falta de sensibilitat en vista d’una societat que exigeix més presència de dones”. 

Al contrari, el compositor i músic Dani Espasa va manifestar: “Quan he treballat amb Lluís, tot ha anat com la seda, tant artísticament com personalment”. Si bé va admetre que “és exigent, colla i colla, i segons quina sensibilitat tinguis et pot afectar més o menys”.

Renovació

Pasqual va anunciar la seva renovació al capdavant del Lliure, institució que lidera des del 2011, el 30 de juny passatdurant la presentació de la nova temporada 2018-2019, d’altra banda supèrbia. El seu mandat finalitzava al juny del 2019, però el Patronat va acordar amb el director, per evitar buits en la programació artística i disrupcions en el funcionament d’aquest equipament, una pròrroga de dos anys més, que s’havia de fer efectiva a partir de la data en què finalitzava el seu segon mandat.

El Patronat del Lliure va argumentar que l’objectiu de la pròrroga de dos anys era donar una “continuïtat provisional” per a “acabar amb els canvis estatuaris previstos i garantir la programació teatral” fins a fer efectiva la incorporació del nou director o directora sorgit del concurs obert previst per a la temporada 2019-2020.

Agraïment de Colau

L’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, ha agraït avui la tasca de Pasqual al capdavant del Teatre Lliure i ha destacat que es tracta d’un artista “imprescindible, a qui Barcelona estimarà i reconeixerà sempre”. En un missatge a Twitter, Colau assegura que el Teatre Lliure, del que el consistori barceloní és un dels patrons, juntament amb la Generalitat i el Ministeri de Cultura, entre d’altres, és i continuarà sent un referent imprescindible de l’escena teatral mundial, com ho ha sigut sota la direcció de Lluís Pasqual.

L’Ajuntament de Barcelona lamenta la renúncia de Pasqual, ja que tenien encarrilada la transició en la direcció del Lliure en els dos propers anys, i li agraeix la seva “bona tasca” en els últims anys i en la història d’aquest emblemàtic espai cultural.

El consistori barceloní treballarà ara perquè la reunió del patronat del Teatre Lliure, prevista per al 14 de setembre que ve, trobi la manera que aquesta crisi no posi en perill la “bona tasca” duta a terme ni la programació prevista.

Necessari concurs públic

Notícies relacionades

Lluís Pasqual dimiteix perquè se sent «incapaç de liderar» el Lliure en vista del «debat intern»

Barcelona, capital de la innovació social

En aquest sentit, fonts municipals apunten que serà necessari convocar un concurs públic per elegir la nova direcció.

Nascut el juny del 1951 a Reus (Tarragona), Pasqual, una de les figures indiscutibles del teatre espanyol de les últimes dècades, va fundar el Teatre Llliure el 1976, el 198 va ser director del Centre Dramàtic Nacional, el 1990 es va desplaçar a França per dirigir l’Odèon, entre 1995 i 1996 va dirigir la Biennal de Teatre de Venècia, entre 1997 i 1999 va ser comissionat de l’ajuntament per al projecte “Ciutat de Teatre” i va exercir com a codirector del Lliure entre 1998 i 2000, teatre al qual va tornar anys després, fins a presentar avui la seva dimissió.