Altaveu, el principi de tot

L’Altaveu va néixer el 1989 posant el focus en la paraula, expressada a través de l’estètica del cantautor tradicional. Aquest cap de setmana, en la celebració del seu 30è aniversari, el venerable festival de Sant Boi de Llobregat ha volgut realçar precisament el poder de la veu com a principi de tot, i cap allà va orientar un espectacle bonic i amb aguts relleus, ‘Alça la veu’, aquest divendres a la plaça de l’Ajuntament.

Un “homenatge a la veu”, així de senzill, en què Dolo Beltrán, santboiana de pro, va cantar i va exercir d’entusiasta conductora donant pas a la desena de veus convidades, cada unes de les quals va escollir cançons significatives del seu repertori. Començant per Núria Graham, amb el seu sinuós ‘Smile on the grass’, i una Judit Neddermann que va mirar cap a Ester Quintana i l’1-O a ‘No volem més cops’. A la sala de calderes, les guitarres de David Soler, riques en espècies, i un grup de músics de Sant Boi.

Lloa al poder popular

Aquesta formació va donar una corpulència de rock profund, amb matalàs de teclats, a Roger Mas a ‘El rei de les coses’, en què va desenfundar la seva guitarra elèctrica Telecaster. Les sis cordes, empunyades per Marcel Bagés, van acompanyar, en mode de terrorisme sonor,Maria Arnal en la seva emfàtica insistència en què “la gent no s’adona del poder que té”, el poema de Brossa, que va ressonar amb un alarmisme bíblic a la plaça i més enllà. També Dolo va sonar guitarrera a ‘Copilots’, amb la seva paisana Maria Martí, tot i que quan la vam veure més còmoda i exaltada va ser fent de diva disc-pop agitant la faldilla de volants a ‘Cósmica’.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Una altra parella potent, aquesta inusual, tot i que sabem de la llarga amistat que els precedeix, va ser la integrada per Quimi Portet i Ruper Ordorika. El cantautor d’Oñati va alternar llengües: el seu natural eusquera en la malenconiosa ‘Martin Larralde (“cançó sobre qui va caure en desgràcia i ha de viure lluny”) i un meritori català en ‘Homes i dones del cap dret’, peça de Portet que va ser enriquida pel ‘pedal steel’ de Soler, i després de la qual el barceloní es va delectar en la seva àcida ‘Sunny day’.

I més veus substancioses per tancar: de la tendra però tèrbola Paula Valls a Enric Montefusco (‘Adelante Bonaparte’), i d’allà a la santboiana Coral Renaixença enfilant-se fins a cimeres gòspel de ‘Priase his holy name’. Veus multiplicades en un concert que, en la primera nit de l’Altaveu-18, va conviure amb l’infecciós rock crioll de Morgane Ji, francesa originària de l’illa de la Reunió, i les arts de Vieux Farka Touré, tot sol amb la seva guitarra i les seves penetrants històries del desert.