Don Quixot balla al Liceu

Quan José Carlos Martínez va arribar a la Compañía Nacional de Danza (CND) el 2011, muntar ‘Don Quixot’, popular clàssic del ballet, era un somni. La companyia acabava de tancar un cicle amb Nacho Duato, que la va portar a dalt de tot potenciant únicament el repertori contemporani. Aquesta primera producció clàssica de la CND en 25 anys, estrenada el 2015, ha rebut els aplaudiments de públic i crítica. Ja es va veure a Sant Cugat, però a partir d’aquest divendres desembarca per fi al Liceu.

Les cinc funcions previstes fins diumenge permetran valorar el moment de la companyia en aquest inici de temporada.  L’orquestra del coliseu, dirigida per Oliver Díaz, interpretarà la música que Ludwig Minkus va crear per al famós ballet de Marius Petipa estrenat al Teatre Bolxoi de Moscou el 1869.

Relectura necessària

Més de 70.000 persones han vist ja aquesta versió més fresca i dinàmica, "amb un toc especial", com li agrada recordar al director. Fidel a la tradició però conforme amb els temps actuals, la seva relectura del clàssic de Petipa incorpora elements de la versió de Gorki, així com les dels ballarins Rudolf Nuréiev i Mikhaïl Baríxnikov. “Es pot continuar ballant dansa clàssica d’una manera més actual”, opina Martínez, que va ser 'étoile' de l’Òpera de París i porta aquesta obra als gens.  “La meva proposta respecta la tradició però innova perquè el públic d’avui tingui les mateixes emocions que va provocar la versió original”.

Recorda que no es pot obviar que tot ha evolucionat. “Ara hi ha internet, anem fent zàping per tots costats, no ens concentrem gaire”. El director li ha donat un toc cinematogràfic. “En comptes de tenir un cos de ball darrere i dos solistes ballant, cada ballarí té el seu propi personatge i passen diverses accions alhora”.  I s’ha permès anar més enllà amb el personatge que dona títol a l’obra.  El seu 'Quixot’ no només imagina el seu amor, Dulcinea. “Li dono la possibilitat de veure-la, gairebé de tocar-la i fins i tot pot ballar amb ella en un duo que he creat de transició en el segon acte”. 

La peça es basa en les noces de Camacho, un divertit episodi de la famosa novel·la de Cervantes protagonitzat pels amors de Basili i Quitèria, una noia promesa a un home ric molt més gran que ella. Martínez ha intentat aportar més humanitat als personatges i més autenticitat als balls. “Sense voler sonar pretenciós, faig la versió que a Marius Petipa li hagués agradat fer”, assenyala. No és el mateix fer un ballet de sabor espanyol amb ballarins russos al segle XIX que abordar la peça avui amb un coneixement profund de les danses espanyoles. "Mayte Chico, ballarina de la companyia d’Antonio Gades, ens va ajudar en balls com les ‘seguirillas’". I també en la incorporació d’un bolero i un fandango.    

Els 50 ballarins de la companyia, 34 d’ells espanyols, estaran a Barcelona amb tres repartiments diferents. Gent amb experiència com Cristina Casa i Anthony Pina s’alternaran en els rols protagonistes amb joves valors com Ángel García Molinero i Harushi Otani. "És important donar pas a les noves generacions".   

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

De cara al futur, la CND continuarà alternant repertori clàssic i contemporani. Estrenarà 'El Trencanous' el mes que ve al Teatro Real i prepara noves peces com 'Bill', de la israeliana Sharon Eyal. També han adquirit els drets de ‘The show must go on’,  de Jérôme Bel. “Com a companyia nacional hem de desenvolupar-nos als dos vessants alhora: clàssic i contemporani. El ballarí ha de nodrir-se de tot”.

El seu balanç de vuit anys davant la companyia és molt positiu.  "Hem arribat molt més lluny del que em pensava", confessa Martínez. Malgrat les fites, segueixen sense seu estable. "És el problema més gran. Som una companyia itinerant –admet. Fem 70 espectacles a l’any i no en podem fer més amb tants viatges. Els ballarins necessiten ballar més".