Fascinats per Léon Theremin

Sabíem que Léon Theremin va crear l’instrument pioner de la música electrònica, conegut com a 'theremin', però potser no érem tan conscients del tros de pel·lícula en què havia consistit la seva vida, que els invents fantàstics es creuen amb trames d’amor impossible, desafiaments als cànons racials del seu temps i una estada en un gulag que no va erosionar el seu compromís amb el comunisme fins als seus últims dies. Una història que The Pinker Tones i el Quartet Brossa veuen com “una tragèdia grega” i que els ha inspirat a ‘Leon’, l’espectacle que estrenen aquest dijous al Mercat de Música Viva de Vic (teatre Atlàntida, 18.30 hores).

“¿Com pot ser que Hollywood no hagi fet encara una pel·lícula sobre ell?”, es pregunta Àlex Llovet, de The Pinker Tones, fascinat per la història del músic i científic rus (1896-1993). “Un tipus que quan està en el millor moment de la seva vida, acabat de casar, aclamat a tot el món, guanyant diners amb la patent del ‘theremin’ i fent-se amb la flor i nata de la burgesia novaiorquesa, de sobte el deporten a Rússia i es passa 10 anys en un gulag apartat de tot”, diu, sorprès.

De violoncel·lista a violoncel·lista

No és estrany que quan el Quartet Brossa els va proposar compartir un projecte, ells ho tinguessin clar, i s’acollissin a la commemoració, el 2019, del centenari de la patent del ‘theremin’. “I amb la coincidència que Leon era violoncel·lista i va començar a treballar amb l’electrònica a partir de la seva passió per la música i per aquest instrument”, il·lustra Aleix Puig Caminal, del Quartet Brossa. Però, més enllà d’aquesta troballa musical reconeixible perquè s’interpreta acostant i allunyant les mans, de vegades d’una manera teatral, a les antenes, emissores de senyals elèctrics, Leon Theremin va inventar “el sensor amb el qual les portes s’obren automàticament al teu pas, o el primer altímetre que va arribar a la Lluna, a l’Sputnik”, afegeix Llovet amb admiració.

‘Leon’ recorre la peripècia de Theremin amb els seus pronunciats alts i baixos. “Des de moments àlgids com quan s’enamora de la ballarina negra Lavinia Williams, a Nova York, que vam reflectir amb una cançó electro-pop divertida i ‘uptempo’, al moment més greu, quan arriba a pensar en el suïcidi”, revela Llovet. La figura de Theremin serà evocada successivament per diversos integrants de l’espectacle, des del cantant Salva Rey, de The Pinker Tones, al ‘thereminista’ Víctor Estrada, o l’actor i ballarí Toni Mira, que s’introdueix aquí en un territori inèdit. “Tot i que jo soc músic frustrat”, deixa anar. “En realitat, crec que soc músic, només que no sé tocar”.

Supervivent del gulag

Repassant la història de Theremin bé podríem pensar que va ser una víctima dels totalitarismes, però ells prefereixen potenciar el fons emotiu i humà per sobre del polític. Al cap i a la fi, ell mai va deixar de ser un comunista convençut. “Quan el van deportar a Rússia creia que el rebrien com a un heroi nacional i va tendir a pensar que allò d’enviar-lo a un gulag va ser un malentès. Després, no va parar fins aconseguir el carnet del partit, poc abans de la caiguda de l’URSS”, explica Àlex Llovet a propòsit d’aquest “home fascinant”, que fins i tot al gulag “va sobreviure gràcies als seus invents per facilitar la feina dels presos”.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El llenguatge musical elegit per The Pinker Tones i el Quartet Brossa, als quals se sumaran en escena les veus del Quartet Mèlt, ha tingut en compte “referències contemporànies” a Theremin, apunta Àlex Puig Caminal: Xostakóvitx, Stravinsky, Copland. “Des d’un punt de vista del’estil que hem anat construint amb els anys i amb picades d’ullet a l’electrònica”.

Atès que la història d’amor de Theremin i Lavinia Williams va acabar amb tons tràgics (dècades després de sortir del gulag es van retrobar per carta, però ella va morir sobtadament a Haití, el país dels seus avantpassats, quan potser consideraven un retrobament), ‘Leon’ no culmina amb un ‘happy end’. “Vam decidir ser estrictament biogràfics”. Queda la seva línia intrigant, inspiradora d’una obra que al gener veurà la llum en disc i que preveu viatge a nous escenaris l’any que ve.