El Mercat de Vic fa inventari dels seus 30 anys

El Mercat de Música Viva no va confiar el seu espectacle d’obertura a una estrena, sinó a una escenificació singular del que ha representat aquesta cita de la indústria musical en els seus 30 anys de trajectòria. Un concert, aquest dimecres a l’Atlàntida, en el qual una desena de cantants i músics que han passat per les seves diferents edicions van recuperar cançons significatives del seu repertori amb l’aliment instrumental del teclista, exmembre d’Antònia Font, Jaume Manresa.

Van obrir i van tancar dues figures vinculades a Vic, Núria Graham i Quimi Portet. Entre tots dos, un recorregut pels gèneres transitats pel Mercat, del folk de Kepa Junkera i de Miquel Gil al flamenc d’Alba Carmona, Chicuelo i Kiki Morente (aquest va llançar una picada d’ullet a l’‘Omega’  del seu pare, que es va estrenar a Vic, amb un profund ‘Al·leluia’). Tènues tonalitats jazzístiques amb Andrea Motis i les cançons pop reduïdes a l’essència que van defensar David Carabén (‘Un tros de fang’, de Mishima) i Lluís Gavaldà (‘Agost’, d’Els Pets). I Marinah, evocant Ojos de Brujo, i Mercedes Peón acompanyant les seves ‘Olors perdudes’ amb percussions i electrònica, salvatge i abstracta.

Pi de la Serra i ‘Despacito’

Repertori sense secrets, cal dir, en què va jugar un paper la conductora, Natza Farré, seguint un guió escrit per Oriol de Balanzó i ella mateixa amb què va al·ludir als diferents perfils del Mercat tirant d’un llenguatge irònic i amb certa paròdia tecnòcrata. Moment de galimaties quan Quico Pi de la Serra va aparèixer a la pantalla fonent el seu ‘Si els fills de puta volessin...’ amb ‘Despacito’, en contrast amb la sobrietat de la connexió amb l’exconseller Lluís Puig, que va ser anys enrere director del Mercat, des de Waterloo. El seu successor en Cultura, Laura Borràs, va assistir a l’espectacle, així com l’alcaldessa de Vic, Anna Erra.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Entre les estrenes de la jornada va destacar ‘Refugi’, de Marc Parrot, en un marc dissenyat per a l’ocasió, el petit envelat, la iurta de tradició mongol, en què s’acomoda un centenar de persones. Parrot i els seus dos músics van crear allà una atmosfera càlida, jugant amb punts de llum i recursos inesperats. Un espectacle senzill i imaginatiu, d’una sensibilitat màgica que va casar amb cançons en les quals Parrot mostra els seus sentiments d’una manera inhabitual, com ‘Misteriosament feliç’, ‘Química’ o ‘Acròbates’.

Punt àlgid d’aquesta arrencada del Mercat, que va emmarcar el lliurament del premi Puig-Porret al millor projecte a ‘L’últim camí de Walter Benjamin’, de la berlinesa, resident a Barcelona, Juliane Heinemann. Proposta que, en conseqüència, s’estrenarà l’any que ve a Vic.