La pell clàssica de la Companyia Nacional de Dansa convenç al Liceu

Enmig de l’enrenou ocasionat alLiceuper la inusual visita d’unministre de Culturaa la inauguració de temporada, laCompanyia Nacional de Dansa(CND) va presentar divendres a Barcelona la seva nova pell clàssica amb l’inevitable ‘Don Quixot’. José Guirao anava acompanyat de la titular de Política Territorial, Meritxell Batet, mentre que a la llotja contigua no es van perdre l’espectacle les conselleresde Cultura i Presidència, Laura Borràs i Elsa Artadi.Va anar al març del 2016 quan la CND va visitar per última vegada Barcelona amb el seu homenatge a Granados i, al veure’ls ara, sembla que estiguem davant d’una altra companyia. El director artístic,José Carlos Martínez, ha complert la seva promesa i la que va ser la ‘troupe’ de Nacho Duato s’ha passat al tutú i les puntes amb un resultat més que satisfactori.

Martínez ha volgutmodernitzar aquest clàssic de Marius Petipa, però ho ha aconseguit només en part. Mentre que la coreografia, desposseïda de tanta pantomima i estilitzada en moviments, es veu rejovenida, els decorats semblen ‘demodés’. Sort del vestuari, exquisit en textures i colors, que contribueix a pintar una sèrie de quadres bigarrats, a to amb l’alegria de les danses espanyoles, la desfilada de toreros i el vol de les capes.

Dulcinea convincent

Notícies relacionades

Nagore Aranburu: "Cal revisar el grau de violència que permetem"

La sèrie ‘Santuario’ mostra un futur distòpic que espanta

Si bé el cos de ball va lluir una coordinació perfecta, l’orquestra semblava adormir-se en els llorers i no seguia el ‘tempo’ dels ballarins, sobretot al primer acte. Respecte als principals, Lucie Barthélemy va oferir una Dulcinea convincent, tot i que una mica hieràtica, mentre que van seduir el públic per la seva expressivitat Natalia Muñoz (Mercedes) i Giulia Paris (Cupido). La parella protagonista–Haruhi Otani i Ángel García Molinero– va anar guanyant-se a pols el grat del públic per acabar amb un apoteòsic ‘pas de deux’ en el qual els artistes van lluir el seu domini de la tècnica. Així, Otani, que va començar amb una variació en què va faltar el virtuosisme de tocar el terra amb el ventall, va acabar amb uns equilibris impecables i uns ‘fouetés’ de rellotgeria. Va destacar el jove García Molinero, en plena efervescència energètica. De cos esvelt, però àgil i precís, es perfila com l’as a la màniga de la CND.

Al desembre la companyia portarà al Teatre Auditori de Sant Cugat la seva nova producció de ‘El Trencanous’.  Seria de desitjar, no obstant, i tenint en compte que l’ex étoile l’Ópera de París també va coreografiar ballets propis com ‘Les enfants du paradis’, de Marcel Carné, que la companyia inclogués en el seu repertori ‘clàssic’ títols més actuals.