Maluma posa dret el Sant Jordi immune a les crítiques de masclisme

Majoria aclaparadorament femenina, dissabte a la nit, entre el públic de Maluma en el Sant Jordi, malgrat les polèmiques per lletres i imatgeria promocional considerades masclistes. Entrades previsiblement esgotades, confirmació de l’empenta popular de Juan Luis Londoño, artista de reggaeton pop (o artista de pop urbà en la seva autodefinició) que ha sabut trobar un equilibri atractiu entre la luxúria i el romanticisme, el ‘perreo’ i el lirisme. 

El duoNatalia & Esther(als plats la primera, la segona violí en mà) va escalfar prèviament l’ambient amb ritmes llatins, una mica de pop èpic i EDM, tot plegat adornat per apunts de corda en viu. Preàmbul de puny en alt, però que no va aconseguir desenganxar el públic de les seves butaques (també a la pista n’hi havia: platea i grada, estranya disposició per a un concert reggaeton). 

Acabada aquesta sessió en directe i després de 38 minuts de fil musical, o el que és el mateix, de retard, va arribar el moment. El logo de Maluma (una gran M, estil Motown, daurada i coronada) va ocupar les pantalles i la seva banda es va situar a l’escenari al so de ni més ni menys queThey don’t care about us de Michael Jackson. Va seguir un vídeo sobre la fama, primer d’alguns: el seu últim disc es diu F.A.M.E. i aquests fragments audiovisuals apuntalen el marc conceptual de la gira de presentació.

Entre els perills de la fama hi ha que et surtin detractors. I el primer tema de la nit, '23', sembla carregat de dards a dos d’ells, J Balvin i Nicky Jam ("Si con 23 el culo les partí, no los dejaré dormir”). Menys tens es mostra Maluma a 'Corazón', en què sacseja malucs envoltat de vuit ballarines. Uns 'scratches' dignes de Mix Master Mike introdueixen l’èxit 'Vente pa' ca', dance pop que no costa imaginar cantat en anglès per Kylie.

Controvèrsia, zero

Van seguir èxits compartits, 'Clandestino' (original amb Shakira, substituïda per una inspirada corista) i 'Me llamas’ (de Piso 21, amb ell com a convidat en un remix), abans del moment delicat de 'Mala mía', single la portada del qual i videoclip van causar polseguera a les xarxes. "No importa lo que digas / en el fondo me quieren / y por eso me invitan", va cantar l’ídol despreocupat, davant de més (bones) passions que oposicions.

Ambientació yacht rock per anunciar que aquesta nit (en realitat són totes) Maluma vol pujar una noia a l’escenari per al pròxim tema. Les voluntàries van ser multitud, però l’ídol només buscava la Lorena, una jove amb síndrome de Down. Li va cantar una entregada ‘El perdedor’, primer dret, després assegut a la seva falda, finalment de genolls, mostrant dots d’astut afalagador. I per acabar d’alegrar la nit a la seva convidada, li va regalar les ulleres.

Traient els tancs

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Va tancar l’interludi baladístic amb 'Marinero' i, rere un altre vídeo conceptual, va treure la seva artilleria més pesant: la salsera 'El préstamo’; el megahit 'Borro cassette’; un altre èxit ('Chantaje', sinuós i magnètic) compartit originalment amb Shakira... Llàstima que Maluma tendeixi a allargar massa les cançons, o a parlar bastant entre elles, trencant una mica el ritme del que podria ser (hauria de ser) una festa sense descans. 

Per al bis van quedar ‘Felices los 4’, ‘GPS’ i aquesta oda a la poligàmia anomenada ‘Cuatro babys’, aquella del “estoy enamorado de cuatro babys [sic]/ siempre me dan lo que quiero/ chingan cuando yo les digo/ ninguna me pone pero”.