Picasso, davant de la torre Eiffel

És un petit dibuix de 1900 en tinta sèpia sobre paper fet a Barcelona, assenyala la comissària Malén Gual. Picasso s’hi autoretrata al costat del seu amic Manuel Pallarès assenyalant la torre Eiffel i Notre Dame sota el nom de París. L’artista malagueny encara no havia trepitjat la llavors efervescent capital francesa, però somiava amb aquell viatge, que faria acompanyat també del seu col·lega Carles Casagemas i que li donaria l’oportunitat de donar-hi a conèixer les seves obres. És una de les primeres peces de l’exposició ‘Picasso descobreix París’, que fins al 20 de gener reuneix unes 50 obres d’una dotzena de mestres, entre ells Cézanne, Toulouse-Lautrec, Manet, Gauguin, Degas i Rodin, que dialoguen amb altres del creador del Guernica, il·lustrant com aquest va beure d’ells en aquells inicis del segle XX en què era encara un jove desconegut i estava descobrint el seu propi estil. 

La mostra del Museu Picasso de Barcelona és resultat de la col·laboració mútua amb el centre homònim de París i el Museu d’Orsay (on s’acaba d’inaugurar la gran exposició ‘Blau i rosa’, de més de 300 obres del pintor), als quals la pinacoteca catalana ha deixat més de 50 peces.  

El recorregut mostra la fascinació que sentia Picasso per les avantguardes que bullien a París, els artistes del qual seguia a través de la visió que transmetien Ramon Casas o Rusiñol i des d’Els quatre gats. Va arribar a la capital francesa l’octubre de 1900, on presentava el quadre ‘Últims moments’ a una convocatòria per a obres d’art destinades a l’Exposició Universal. De seguida va visitar els pavellons i va descobrir de primera mà Manet i els impressionistes, a més d’una mostra de Rodin. Un exemple de l’admiració que aquest li va causar és el dibuix que va copiar a llapis d’un dels seus bustos masculins, amb el qual il·lustraria un article a ‘El Liberal’ el 1903. 

Notícies relacionades

L'art que Thannhauser va salvar dels nazis

Una mostra excepcional recorre el precoç esclat de Picasso com a geni

Fins a 1904 –anys que va viure a cavall de París i Barcelona–, Picasso va passar d’una pintura més mundana i cromàtica a una de més “íntima i simbòlica”, assenyala la comissària, marcada per Cézanne, Pierre Puvis de Chavannes, Gauguin, Manet, Degas (‘La planxadora’) o Eugène Carrière. Això s’aprecia en l’oli d’aquest últim, ‘El nen malalt’, al costat del pastís ‘Desemparats’, de l’època blava de Picasso, o en tres ‘cézannes’, dos dels quals guardava a la seva col·lecció personal, ‘El mar a l’estanc i ‘Cinc banyistes’, la influència dels quals es veu a ‘L’ofrena’. 

La vedete Yvette Guilbert

Famosa a cabarets com el Moulin Rouge, Ambassadeurs o Le Divan Japonais entre 1888 i 1900, la figura de la cantant i actriu Yvette Guilbert se succeeix fins a sis vegades a la paret que tanca l’exposició. Una de les imatges de la vedet és obra de Leonetto Capiello, un dels pares del cartell publicitari modern i dibuixant d’historietes. Dos són dibuixos que va fer de la seva amiga Toulouse-Lautrec, els lluminosos cartells de la qual va descobrir el malagueny gràcies als seus col·legues catalans i l’estil dels quals va admirar i va assimilar. Això es veu en les altres tres representacions de Guilbert, del mateix Picasso, influït pel mestre que tan bé va immortalitzar la vida nocturna parisenca.