Descobrint Saul Leiter, un fotògraf pioner en l'ús del color

Amagat entre les ombres, entre les cortinetes o amagat en un cotxe amb una mirada interrompuda per captar escenes de la vida quotidiana, buscant aquell moment màgic que converteix la imatge en art. Aquesta era l’ocupació del fotògraf Saul Leiter (Pittsburgh 1923-2013), un dels pioners en utilitzar el color que també es va dedicar a la pintura i a la fotografia de moda. Un autor que desenvolupava gran part del seu treball en diapositives, amb una visió cinematogràfica, amb la intenció que després fossin projectades.

La seva obra ara pot contemplar-se en Foto Colectania (fins al 21 d’octubre) en una exposició titulada In search of beauty (A la recerca de la bellesa) que recull 130 imatges, des de la seva etapa inicial als anys 40 fins al seu progressiu pas al color ja en els 50 i les següents dècades. La mostra està dividida en nou espais de la sala que poden seguir-se gràcies a un pla que t’ofereixen a l’entrar i que permet observar al detall tota la seva faceta.

Retrats secrets novaiorquesos

Els protagonistes de les seves primeres instantànies solen ser gent humil que passeja per Nova York com uns transeünts amb un paraigua vermell vist des d’un cotxe o proveïts de barret i bufanda, la d’un taxi o en ple treball com un pintor de cartells o un netejador de sabates. Però també hi ha imatges del paisatge després d’una nevada, la d’un home difuminat darrere d’un vidre entelat per les gotes d’aigua i la més sorprenent de totes, una de París (1959) que sembla talment com si fos una pintura.

Leiter va treballar a finals dels 50 i a principis dels 60 per a revistes de moda com Esquire o Harper’s Bazaar, aquestes totes en color, on jugava amb els reflexos i posaven per a ell models amb vestits que semblaven extrets de les pel·lícules d’Audrey Hepburn. Però també va fer col·leccions de nus femenins en blanc i negre als anys 50 de dones amb rostres cridaners en actitud despreocupada fumant un cigarret o en actituds desimboltes i en les que s’intueix més del que es veu. Altres obres sorprenents són un semàfor amb la llum en verd que, malgrat tot sembla no tenir color, les instantànies de Harlem o de Times Square, un parabrisa trencat després d’un accident o un petó, res millor que un petó.

Els records i els instruments de l’artista

A l’habitació suplementària poden veure’s records de l’autor, fotos de quan era un nen, el seu apartament novaiorquès, un armari atapeït de llibres sobre les seves obres, les seves diapositives i càmeres. Resulta especialment interessant visitar una petita saleta annexa on es projecta un documental de 7 minuts en anglès sense subtítols, però que permet contemplar el seu treball en una pantalla on ressalten millor els seus detalls, la manera ideal de veure-ho ja que sempre el componia amb aquesta finalitat.

Un autor amb una visió molt personal, amb una paleta pròpia, que va aconseguir un tractament de colors insòlit fins aquell moment i el pis del qual i estudi és la seu de la fundació al seu nom on encara avui continuen trobant-se obres inèdites d’un gran valor que permeten afegir nous matisos a l’obra d’un artista de la càmera que encara continua sorprenent. Una perspectiva única i inimitable de la gent que vivia en la Gran Poma fa mig segle a través d’un objectiu privilegiat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo