LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA
Festival de Sitges 2018: totes les claus de la 51a edició
Del 4 al 14 d'octubre, la 51a edició del festival tornarà a mostrar-se com a gran aparador mundial de totes les variants del cine de gènere
suspiria 2
L’any passat es van celebrar, amb tots els fastos possibles, 50 anys del festival de Sitges. Però, lluny de relaxar-se després del treball intens de celebrar aquesta efemèride, els seus responsables semblen haver volgut superar el llistó i anar encara més enllà amb l’edició número 51, que arrenca dijous vinent, dia 4, i s’estendrà fins diumenge dia 14.
En la llista de convidats hi apareixen de Nicolas Cage a Ed Harris, de Pam Grier a John Carpenter (amb un diabòlic directe a l’Auditori del Melià), passant per una gens menyspreable nòmina d’estrelles estatals. En la llista de pel·lícules, des de títols premiats o aplaudits fins a grans festivals a pel·lícules menys conegudes, però que fan olor, a distància, de culte instantani. En el cada vegada més important apartat de les sèries, avenços sonats de títols esperats de Netflix.
Es tracta, en definitiva, d’una altra gran festa per als aficionats a un cine fantàstic que, cada any amb més intensitat, es multiplica en les més diverses direccions i és adoptat per directors de les més variades cinematografies i escoles estètiques. Si un acudeix a Sitges a la recerca de sang i fetge, segurament ho tindrà –pel que sembla, sobretot en l’'actioner' xinès 'Operation Red Sea', de Dante Lam–, però també es pot anar a aquest festival, ho diem any rere any, com un disc ratllat, a la recerca de molt més: suspens, suggestió, enigmes, idees trencadores, imatges impossibles, tot allò que exciti una mica el cap i la retina. Aquí destriem l’oferta del 2018 en set claus:
1. "El programa més potent del món"
"Aquest any tenim, probablement, la programació més potent de cine de gènere del món", ha assegurat Àngel Sala, director del festival, en la presentació de la 51a edició aquest dimecres al Cercle Artístic de Barcelona. No exagera el cap del festival, que ha volgut convocar tota mena de públic, no només el militant, perquè Sitges, com diem, transcendeix el sang i fetge i la por sense més ni més. "No volem fonamentalismes: el festival és una porta oberta a tot tipus de públics i tendències", ha afirmat Sala. A una setmana de la inauguració, el dijous 4, aquesta edició porta un ritme de vendes similar al del 2017, amb 41.000 entrades venudes. "La gent aquí sempre respon".
2. El concurs
L’apartat competitiu de Sitges, amb la barbaritat de 33 títols a concurs, és un paquet d’allò més divers, en el qual caben obres de veterans i principiants i pel·lícules de gairebé tots els gèneres, o tots els que més interessen a aquest festival. 'Burning', el drama de misteri de Lee Chang-Dong, i 'Climax', nou trip fílmic de Gaspar Noé, venen amb premi de Canes i seria estrany que aquí se n’anessin amb les mans buides. Però també arriben amb força i bon feedback 'El apóstol’, de Gareth Evans (de Netflix, però Venècia va demostrar premiant 'Roma' que no s’ha de tenir por de l’‘streaming’) i 'Killing', el drama d’època samurai de Shinya Tsukamoto, conegut sobretot per les seves obres cyberpunks.
El jurat oficial podrà degustar i valorar un variat bufet a base de ‘thrillers’ com ara 'Keepers' (debut cinematogràfic de Kristoffer Nyholm, director de 'The killing', l’original nòrdica), 'Expediente 64: Los casos del departamento Q', de Christoffer Boe, i 'Elizabeth Harvest', del sempre interessant Sebastián Gutiérrez; comèdies policíaques absurdes ('Au poste!' de Quentin Dupieux) i drames apocalíptics amb un humor desesperat ('I think we’re alone now', de Reed Morano), o, perquè no es digui, terror pur: 'Ghostland', de Pascal Laugier, i 'Aterrados’, de Demián Rugna.
3. Més enllà de la competició
En secció oficial, tot i que fos de concurs, es podran veure des de les últimes apostes d’'auteurs' com ara Lars von Trier ('The house that Jack built')Lars von Trier, Claire Denis ('High life') i Peter Strickland ('In fabric')Peter Strickland fins al ‘blockbuster’ familiar 'Superlópez', passant per l’esperada nova seqüela de 'La noche de Halloween', produïda pel mateix John Carpenter.
A cada secció hi ha perles per descobrir. A la secció Anima’t trobem animes com ara 'Liz and the blue bird', de la directora d’'A silent voice', Naoko Yamada, i 'Mirai', del mestre Mamoru Hosoda. Midnight X-treme mostrarà, entre altres interessants sèries B, dos nous episodis del renaixement de Barbara Crampton: la descarada 'Puppet master: the littlest Reich' (amb guió de S. Craig Zahler, l’home que hi ha darrere de 'Brawl in cell block 99') i 'Dead night'.
També convé repassar l’oferta de Noves Visions, en què destaquen la col·lecció de curts '10 years Thailand' (amb aportació d’Apichatpong Weerasethakul) i dos debuts tan celebrats com ara 'Beast' i 'Luz'. A la secció de thriller Orbita destaquen 'Dragged across concrete', de l’esmentat Zahler, i 'Galveston', segona pel·lícula com a directora de Mélanie Laurent, adaptació d’una novel·la de Nic 'True detective' Pizzolatto.
4. L’oferta local: oripell sense secció oficial
Durant un bon grapat d’anys, hi va haver una norma no escrita a Sitges segons la qual la inauguració del festival anava a càrrec d’una producció catalana. No va ser així el 2015 ni el 2017, ni tampoc ho serà aquest any, ja que el privilegi recaurà en 'Suspiria'. Si aquest detall ha deixat de sorprendre, sí que ho fa la no presència de cine català i espanyol en la secció oficial a competició d’aquesta 51a edició. Només ‘Animal’, d’Armando Bo, formarà part del concurs en qualitat de coproducció hispanoargentina.
En qualsevol cas, Sitges 2018 comptarà amb una nombrosa presència de cine espanyol, a més, serà d’aquell que està destinat a captar l’atenció dels flaixos. A la secció oficial fora de competició, s’estrenarà amb honors de gran esdeveniment ‘Superlópez’, de Javier Ruiz CalderaJavier Ruiz Caldera, en què Dani Rovira es planta el mostatxo i la capa del superheroi ‘cañí’ creat per Jan; així com ‘El año de la plaga’, revisió del ‘best-seller’ fantàstic de Marc Pastor dirigida per Carlos Martín Ferrara. L’oferta es completa a la secció Orbita, en què s’estrenarà el ‘thriller’ històric ‘L’ombra de la llei’, de Dani de la Torre, ambientada en la convulsa Barcelona dels anys 20 i protagonitzat per Luis Tosar i Michelle Jenner; i ‘70 binladens’, pel·lícula d’atracaments de Koldo Serra, amb Emma Suárez, Nathalie Poza i Hugo Silva.
Fora del concurs i de l’oripell, es podran veure ‘Desenterrant Sad Hill’, de Guillermo de Oliveira (Noves Visions-Sitges Documenta), ‘Ánimas’, de Laura Alvea i José Ortuño, ‘The invocation of Enver Simaku’, de Marco Lledó Escartín (totes dues a Noves Visions), ‘Animales de cristal’, de Guillermo Enrique Osorto (Noves Visions SGAE Nova Autoria), ‘El pioner, el cine parapsicològic de Sebastià D’Arbó’, de Luis Esquinas Chanes, ‘Sthattered fragments’, realitzada per alumnes i professors d’Afilm International Film Workshop, i ‘Bocadillo’, el debut en la direcció del popular ‘youtuber’ Wismichu (les tres en sessions especials).
5. Aposta seriosa per les sèries
Després dels nobles intents d’anys anteriors, Serial Sitges (l’apartat del festival dedicat a les sèries) es referma en aquesta edició com a secció decisiva. Podrem veure el primer episodi de la T9 de 'The walking dead' (poques hores després que als Estats Units) amb un mestre de cerimònies d’excepció: Greg Nicotero, creador d’efectes especials de maquillatge, productor i director en la sèrie. A més, diumenge, dia 7 d’octubre es podran descobrir a l’Auditori dues noves sèries de Netflix: 'Las escalofriantes aventuras de Sabrina' i 'La maldición de Hill House', que no arribaran a la plataforma fins al 26 i el 12 d’octubre, respectivament. També es podran veure primers episodis de 'Castle Rock', 'A discovery of witches', 'Si no t’hagués conegut' i 'Virtual hero', entre d’altres.
6. Premiats que et deixen bocabadat
Conscient que la presència de bones ‘celebrities’ a la catifa vermella és un reclam imprescindible, el festival ha posat tota la carn a la graella per a aquesta 51a edició, amb una comitiva de premiats que et deixen bocabadat. Sitges atorgarà aquest any cinc Grans Premis Honorífics: M. Night Shyamalan, l’autor de ‘El sexto sentido’, que aprofitarà la visita per presentar un fragment de la seva pròxima pel·lícula, ‘Glass’; Nicolas Cage, que arribarà, a més, amb pel·lícula sota el braç, la desbocada ‘Mandy’;Nicolas Cage Tilda Swinton, actriu de presència fantasmagòrica que obrirà el festival amb 'Suspiria'; Ed Harris, presència referencial del cine de gènere en totes les seves facetes; i Peter Weir, autor clau del cine australià i responsable d’èxits com ara ‘Único testigo’, ‘El club dels poetes morts’ i ‘El show de Truman’.
Nicolas Cage, en un fotograma de 'Mandy’
Altres noms amb premi a Sitges 2018 seran Pam Grier, heroïna del cine 'blaxploitation' dels 70 que Tarantino va recuperar als 90 per a 'Jackie Brown'; el carismàtic actor de caràcter Ron 'Hellboy' Perlman; l’actriu i cantant hongkonguesa Josie Ho (tots tres Màquina del Temps); l’actriu fetitxe del fantàstic espanyol dels 70, Helga Liné (premi Nosferatu), i la icona pop Traci Lords (Maria Honorífica).
7. Homenatges i retrospectives
Notícies relacionadesSitges ret aquest any homenatge, ja des del pòster, a '2001: Una odissea de l’espai’, en ocasió del seu 50è aniversari'2001: Una odissea de l’espai’,. I per celebrar-ho, el clàssic de la ciència-ficció intel·lectual de Stanley Kubrick clausurarà la 51a edició a la gran pantalla de l’Auditori amb una còpia de la seva recent restauració en 4K, en el que promet ser una experiència solemne, vorejant el misticisme.
El festival també se suma als fastos del bicentenari de Frankenstein, i projectarà diversos títols clàssics que fan referència a la naturalesa femenina del mite, com ‘La núvia de Frankenstein’, de James Whale; ‘La hija de Frankenstein’, de Richard E. Cunha, i ‘Lust for Frankenstein’, de Jess Franco. El tercer gran eix retrovisor de Sitges 2018 serà el 40è aniversari de ‘La noche de Halloween’,amb la projecció de la fita ‘slasher’ de John Carpenter –que oferirà, a més, un concert en l’Auditori–; i, per descomptat, la (molt esperada) revisió del clàssic a càrrec de David Gordon Green.
