Sitges ret culte al monòlit de '2001: Una odissea de l'espai'

El 17 d’octubre del 1968 s’estrenava a Espanya 2001: Una odissea de l’espai. L’estrena nord-americana s’havia produït l’abril d’aquell any. Des d’aleshores, i amb perdó de la influent sèrie galàctica de George Lucas o el Blade Runner de Ridley Scott, el cine de ciència-ficció ja no va ser el mateix. Amb l’odissea de Stanley Kubrick, que Sitges homenatja des del cartell d’aquesta edició amb el mític monòlit, a l’altura de l’imponent King Kong, el gènere es va fer adult de cop. Enrere quedaven homes invisibles, éssers multiformes procedents de l’espai exterior i invasors de Mart. La ciència-ficció cinematogràfica deixava de ser una aventura per a tots els públics per convertir-se en un poderós artefacte de reflexió.

Va ser un esplèndid any per al gènere. El 1968 també es van rodar El planeta dels simis o T’estimo, t’estimo, el film d’Alain Resnais tan semblant a ¡Olvídate de mí!, de Michel Gondry i Charlie Kaufman. Seria l’any de les revoltes als camps universitaris i de la revolució del maig francès. En aquest context de canvi urgent, l’ambiciosa obra de Kubrick es va convertir en un film de culte entre els universitaris nord-americans, que la van reivindicar des dels estats de la consciència alterada: la visió del viatge des de Júpiter fins al més enllà que van idear Kubrick i Douglas Trumbull, convertit en un veritable viatge entre les audiències, encara no ha sigut superada. A diferència de Roger Corman, que va prendre àcid abans de rodar El viatge per conèixer-ne els efectes, Kubrick s’ho va imaginar tot sense alteracions químiques.

El Festival de Sitges se suma a la commemoració del mig segle de l’odissea espacial en tots els sentits. No és només el pòster d’aquesta edició. Al certamen hi assistiran Jan Harlan, productor executiu de diversos títols de Kubrick–Barry Lyndon, La resplendor, La chaqueta metálica– i germà de la vídua del realitzador, Christiane Kubrick, així com la filla adoptiva del director d’Espàrtac, Katharina. També hi serà present, en qualitat de membre del jurat oficial, Piers Bizony, autor d’un dels llibres de referència sobre el film de Kubrick, 2001: Filming the future, publicat el 1994 i reeditat en versió ampliada el 2014.

Un to una mica més groc

Com no podia ser de cap altra manera, el festival projectarà 2001: Una odissea de l’espai. Ho farà en l’edició restaurada en 4K que ha supervisat Christopher Nolan, una cosa que no ha de sorprendre tenint en compte la influència del film de Kubrick en el seu ‘Interstellar’. Francis Ford Coppola va finançar la restauració i projeccions amb orquestra del Napoleón d’Abel Gance. Martin Scorsese ha produït la recuperació de films de Michael Powell i de petits clàssics desconeguts del cine polonès. Nolan va més lluny, ja que ell ha supervisat personalment la restauració de 2001: Una odissea de l’espai recuperant, per exemple, i seguint les indicacions originals del mateix Kubrick, el to una mica més groc dels interiors tan blancs de la nau Discovery, la sala d’espera de l’estació espacial o l’estança en què acaba Keir Dullea després del seu viatge sideral.

Notícies relacionades

Festival de Sitges 2018: totes les claus de la 51a edició

Barcelona, capital de la innovació social

Kubrick es va proposar fer un film sobre la mitologia abans que una pel·lícula de ciència-ficció. Basant-se en un relat curtd’Arthur C. Clarke, va voler parlar del paper de les màquines intel·ligents i la seva relació amb els humans, de la immortalitat biològica i de la imatge científica de Déu. Una odissea cosmicobiològica alhora que una interpretació laica del Gènesi. Va aconseguir un film formalment aclaparador i temàticament intricat, inabastable. L’el·lipsi que converteix un os prehistòric llançat a l’aire en una nau que es gronxa en l’espai insondable al ritme d’un vals de Strauss és una de les millors el·lipsis de la història del cine. La seqüència de la desconnexió de la computadora Hal 9000 a càrrec del’astronauta encarnat per Keir Dullea suposa un clímax realment angoixant.

N’hi ha més, molt més: la visió dels orígens de l’home, la gestualitat dels mims que encarnen els simis amb màscares proveïdes de palanques interiors accionades amb la llengua, la configuració de les naus espacials –Kubrick va obtenir molta informació sobre això de part de la NASA–, les misterioses aparicions del monòlit, la vida a l’interior de la nau, el viatge lisèrgic, la porta estel·lar, l’aparició final del fetus-estrella... La pel·lícula va costar 10 milions d’euros i va tardar quatre anys a completar-se, amb 205 plans d’efectes especials sobre un total de 612. Temps, diners i energies molt ben utilitzades.