Mor el cantant francès Charles Aznavour als 94 anys

El cantant francès Charles Aznavourha mort als 94 anys. Icona de la cançó francesa des de fa mig segle, l’intèrpret d’origen armeni va morir en la seva residència d’Alpilles, al sud de França, on acabava de tornar després d’una gira pel Japó.

La seva última actuació a Barcelona va ser al Liceu el 20 d’abril passat i, una vegada més, va captivar el públic amb un recorregut pels seus clàssics en el qual es va sobreposar a una indisposició causada per un pinçament muscular. Aquella nit, ell mateix va fer broma davant d’uns espectadors perplexos: “Avui tenia dues opcions: una, no cantar, i l’altra, morir a l’escenari. Per a vostès seria una cosa per recordar: ‘El vam veure morir en directe’”.

“Parisenc d’ascendència armènia. Mite universal. No només representa la conjunció perfecta entre el romanticisme de la cançó melòdica i la veracitat de la 'chanson' d’autor. De la mateixa manera que abans de destacar per si mateix va escriure per a Édith Piaf, una vegada consagrat va compondre molts dels 'hits’ del pop que van fer arribar al cim les estrelles de generacions posteriors”. Així el va presentar l’especialista musical Luis Troquel en una entrevista publicada en aquest diari el juny del 2016.

Nascut a París el 22 de maig de 1924 i de pares armenis, va ser batejat com a Shahnour Varinag Aznavourian. Els seus progenitors s’havien instal·lat temporalment a la capital francesa mentre es preparaven per emprendre un viatge als Estats Units que mai farien. Al llarg d’una carrera artística que va iniciar en la dècada de 1940 va vendre més de 150 milions de discos a tot el món. 

"¿Quins són els meus punts febles? La meva veu, la meva estatura [no arribava als 1,65 metres], els meus gestos, la meva falta de cultura i instrucció i la meva falta de personalitat", reconeixia Aznavour, autor de més de 1.200 cançons, entre les quals 'La Bohème', 'Emmenez-moi' i 'She'. "Però de tenacitat no me’n faltava, i va ser això el que va compensar", explicava el compositor i intèrpret.

Com Édith Piaf, fonamental en la seva carrera i la seva vida, Aznavour era un 'noi de carrer' que va haver de deixar els estudis molt aviat. La seva formació autodidacta sempre la va presentar com un motiu d’orgull.

Al final de la segona guerra mundial, la seva trobada amb el pianista Pierre Roche va marcar l’inici dels seus treballs musicals, tot i que és la seva relació amb l’editor musical Raoul Breton la que va acabar sent crucial per a la seva carrera. Breton li va presentar Piaf.

Aznavour va passar llavors a ser un estret col·laborador de la cantant i va treballar al seu servei com a secretari, xofer i compositor. "Vaig escriure per a ella diverses cançons i em vaig convertir en el seu confident durant uns quants anys", rememorava l’artista.

'Il pleut' (1948), 'C'est un gars' (1950), 'Il i avait' (1950), 'Rien de rien' (1951), 'Une enfant' (1951), 'Je haïs les dimanches' (1951) figuren entre els títols que la profunda veu de Piaf va popularitzar.

Als anys 50, Aznavour es va llançar com a intèrpret. Enmig de crítiques pel timbre de la seva veu i la seva falta de magnetisme sobre l’escenari, el cantant va trigar uns quants anys a sentir-se reconegut, fins que un recital a Casablanca el 1956 va canviar la seva destinació.

A partir de llavors, va pujar als més prestigiosos escenaris de París, com l’Olympia i l’Alhambra. Amb temes com ara 'Sur ma vie' i 'Je m’voyais déjà', la seva carrera finalment s’enlairava quan ja tenia 36 anys.

Paral·lelament a la seva incipient trajectòria musical, va intervenir en diverses pel·lícules, entre les quals "Tirez sur le pianiste" ("Tireu sobre el pianista", 1960), de François Truffaut.

La seva dècada daurada dels 60, en la qual va acumular èxits amb cançons com 'La Bohème' (1965), 'la mamma' (1963) i 'Emmenez-moi' (1967), va culminar amb el seu matrimoni amb la sueca Ulla Thorsell.

Pare d’una filla i de dos fills procedents de dos matrimonis anteriors –Patrick va morir als 25 anys, el 1976–, Aznavour va trobar l’estabilitat emocional amb Thorsell, amb la qual va tenir uns altres tres fills (dos nens i una nena).

Notícies relacionades

Charles Aznavour: "El meu plaer més gran és la meva feina"

Charles Aznavour, emocions de veritat

Després de viure a Suïssa i els Estats Units, i d’implicar-se en la reconstrucció d’Armènia, després del terratrèmol que va afectar aquest país el 1988, el cantant va prosseguir als 90 i als 2000 el seu intens ritme de concerts, tant nacionals com internacionals.

Entre els seus nombrosos reconeixements, destaca l’estrella que llueix des del 2017 a l’exclusiu passeig de la fama de Hollywood a Los Angeles.