Imanol Arias s'endinsa en el flamenc en directe

Des que va interpretar ‘Calígula’ al festival Grec fa 28 anys, Imanol Arias (Lleó, 1956) no havia tornat a trepitjar un escenari barceloní. Després d’una dilatada carrera, en què ha sigut des d’El Lute fins a Anacleto, agent secret, recupera el contacte directe amb el públic al Teatre Coliseum amb ‘La vida a palos’. El muntatge basat en un text autobiogràfic de Pedro Atienza (1955-2014), escriptor, poeta i periodista apassionat del flamenc, estarà a la cartellera pocs dies, a partir del divendres vinent. 

Arias narra la història d’El Alcayata (alter ego d’Atienza), un personatge molt allunyat d’Antonio Alcántara, de la popular sèrie‘Cuéntame com pasó’. ‘La vida a palos’ –un muntatge musical, teatral i visual d’estètica minimalista– sorgeix d’“un regal meravellós i enverinat” que li va brindar el mateix Atienza. “És un text molt personal. L’original era molt llarg i no tenia estructura”, recorda Arias, que ja l’ha presentat a Bilbao, Madrid i Buenos Aires. José Manuel Mora va crear una dramatúrgia paral·lela per parlar de la vida, de la paternitat i de la creació.

“Els pals als quals al·ludeix el títol són els del flamenc, no les parts dolentes de la vida sinó definicions d’un sentiment –explica Arias–. L’obra és un fresc dels anys 80 en el qual es canta, es recita, s’explica i s’actua”. Dirigida per Carlota Ferrer, la posada en escena fuig del costumisme, i busca l’essència del flamenc a partir de diversos personatges. Alguns apareixen en imatges projectades, Guadalupe Lando interpreta diverses dones, i Aitor Luna, el fill d’El Alcayata. Completen el repartiment Raúl Jiménez al cant i Batio al violoncel.

“Sempre he tingut contacte amb el flamenc. Va començar en els 80 amb el resorgir del gènere. I des que vaig fer El Lute sempre hi ha hagut una connexió amb aquest món”, comenta Arias, que va encarnar el gitano comissari Flores a la sèrie ‘Brigada Central’. De tots els pals del flamenc, els seus preferits són els fandangos i les cançons de bressol, tot i que admira la força i profunditat “aterridora” del martinete. 

Menys llibertat

Posats a comparar l’època actual amb els anys de ‘la movida’, assenyala: “Ara, en general, hi ha una actitud més reaccionària. Som tots més aristotèlics. Tinc la sensació que vivim la llibertat amb més control. En els 80 la llibertat produïa malalties maleïdes. Va ser una època convulsa”. Actualment el que pitjor porta són les xarxes socials. “Estem multiinformats. Les xarxes són un tribunal al qual t’exposes contínuament. No vol dir que no hi hagi actituds lliures, però ara és més complicat.”

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

No ha sigut fàcil tornar a les taules. Ell és el primer a reconèixer aquesta falta de ductilitat en escena després de tants anys acostumat a la càmera. “Al teatre no el pots abandonar mai. Has de mantenir cert contacte perquè sortir a escena no és com anar en bicicleta. Ho notes mentre tardes a posar-t’hi, a manejar la funció i els ritmes. És com canviar d’alimentació. Passes de sentir paraules i moments que és el que fas en el cine i la televisió a haver de rumiar i estar contínuament enfrontant-te amb el text, no només per dir-lo bé, sinó per trobar un equilibri.” El muntatge arriba a Barcelona més afinat i rodat, “més assentat”, destaca satisfet després de la bona acollida a l’Argentina.

L’actor, que aviat seguirà amb nous capítols a ‘Cuéntame’ i ‘Velvet Colección’, ha participat aquest estiu a Catalunya en la segona i tercera entrega de la ‘Trilogía del Batzán’. Li preocupa la situació política amb governants més pendents de "la guerra de tuits diaris per enderrocar l’enemic" que de fer política. "S’ha patit perquè tot el que té a veure amb el sentiment i la nacionalitat produeix ruptures. Però la gent vol anar al que és pràctic. Hi ha d’haver una manera de solucionar el conflicte. I això no arribarà ni desfent-lo, ni empresonant-lo, tampoc comprant-lo".