Unes jornades porten de nou Bolaño a Barcelona

 Unes jornades reten homenatge aquest dimecres i dijous, 3 i 4 d’octubre a l’Ateneu barceloní l’escriptor Roberto Bolaño evocant la seva vida i la seva obra polièdrica, a partir del testimoni d’amics i especialistes. El seu amic barceloní A.G. Porta, que va coescriure a quatre mans la primera novel·la de Bolaño, ‘Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce', pronunciarà la conferència inaugural per "parlar de l’escriptura a quatre mans i tota la història que hi ha darrere d’aquest primer llibre i del conte 'Diario de bar'".

"Escriure a quatre mans –assegura Porta– va ser un virus que em va inocular Bolaño i, tot i que només es van publicar dos llibres, hi havia més projectes: pensem escriure una obra sobre la Divisió Blava i una enciclopèdia abreviada de la literatura nazi a Amèrica". Tot i que sigui una conferència, com diu el títol, a l’estil de manual d’ús per escriure a quatre mans, "alhora serà un retrat d’una època, perquè és una manera de fer, de dos que comencen i que s’inventen disbarats".

Dimecres també intervindrà el poeta Bruno Muntané, que va ser el model del personatge Felipe Müller a ‘Los detectives salvajes’ i amb qui Bolaño va escriure el 1975 el seu primer poemari, ‘Gorriones cogiendo altura’.

En l’última jornada, Valerie Miles, comissària de l’exposició ‘Arxiu Bolaño’ al CCCB, donarà a conèixer "la part del Bolaño visual". “Va ser un dels descobriments quan vaig treballar al seu arxiu per preparar l’exposició”, assegura. "Jo no puc parlar de Bolaño com a persona, perquè no el vaig conèixer personalment ni vaig ser el seu amic, però sí que puc parlar del Bolaño en la intimitat del seu estudi, perquè als seus quaderns es poden apreciar algunes de les coses més estructurals i les seves influències", comenta Miles.

La cuina de l’escriptor 

Segons l’estudiosa i editora, al seu arxiu es pot veure com organitza Bolaño el seu temps productiu entre Barcelona, Girona i Blanes: "Comença escrivint a mà, després a màquina d’escriure manual, posteriorment en una d’elèctrica i, finalment, en un ordinador". Segons el seu parer, "es nota una primera diferència: les seves novel·les són més llargues", però dels quaderns també es pot constatar "d’on surten els inèdits i se’n publiquen ara tants després de la seva mort perquè va estar vint anys sense publicar".

Miles posa en dubte la idea que Bolaño escrivia automàticament. "Al contrari, ho feia amb cura i d’una manera molt cuidada, i moltes vegades partia de diaris, després escrivia a mà, ho passava a net, després a màquina i, sobre aquest text, corregia".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’editora revelarà que Bolaño conversava amb les arts en general: "Dibuixava i gargotejava als seus quaderns, fet que demostra que era una persona que pensava l’abstracte espacialment" i en algunes ocasions utilitzava quadres, com quan va recórrer al quadre flamenc ‘Jove amb un falcó’ quan va escriure 'Nocturno de Chile'. Miles parlarà també de la influència de Catalunya en la seva manera d’escriure.

Per completar la imatge del Bolaño escriptor, les jornades, organitzades per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) acabaran amb una sessió poètica en la qual es recuperaran alguns dels seus poemes. El president de l’ACEC, David Castillo, ha remarcat que tant aquestes jornades com les que es dedicaran el 29 i 30 d’octubre a Manuel Vázquez Montalbán poètic són "una manera de mantenir vius escriptors desapareguts".