La indústria editorial aposta pel filó de l'audiollibre

Practicar ‘running’, cuinar o treure la pols, caminar fins a la feina o tornar de classe a l’autobús, o, simplement, al sofà de casa abans d’anar a dormir, mentre pelscascos connectats a l’‘smartphone’ la serena i envoltant veu que habitualment tenen en castellà Michael Fassbender, Jim Caviezel, Mark Ruffalo o Simon Baker –l’intèrpret d’‘El mentalista’–, i sota la qual s’amaga el doblador Xavier Fernández, va narrant, pàgina a pàgina, les més de tres mil que formen la ‘Trilogia del siglo’, de Ken Follett. És un exemple de les bondats que ofereix l’audiollibre, un format que no és nou i que fins ara s’associava a lectors amb problemes de visió, però que aquesta setmana, obrint-se a tot el ventall d’usuaris, s’ha convertit en una de les estrelles del Liber, la gran fira de la indústria del llibre en espanyol, que tanca aquest divendres les seves portes a Fira Gran Via. 

Plantejat com una nova manera de consumir històries i com a alternativa o complement a la lectura tradicional en paper, no com a competència (com passava amb l’‘e-book’), les editorials espanyoles comencen a prendre’s seriosament tant la seva producció com la seva difusió, vista l’evolució als Estats Units, on l’audiollibre factura “més de 2.500 milions a l’any” i on “durant tres anys consecutius ha experimentat un creixement del 20% respecte a l’any anterior” i és el format que més creix davant la resta, que es mantenen estables, explica Iría Álvarez, directora de desenvolupament de negoci ‘online’ de Penguin Random House. I “ja representa un 40% del benefici de l’àrea digital”, afegeix Álex Gibelalde, ‘country mànager’ d’Storytel, plataforma de descàrrega alhora que productora d’audiollibres d’origen suec, que consolida la seva presència a Espanya.   

Plataformes de descàrrega

Tenint en compte la novetat, encara no hi ha xifres de l’audiollibre a Espanya, però sembla una aposta ferma. Hi ha més de 4.000 títols en espanyol (la majoria en "llatí" i "llatí neutre", que és l’ús preferent del mercat hispanoparlant americà, però cada vegada més en castellà) disponibles per a descàrrega en plataformes de venda o distribució com ara Storytel, Google Play, Kobo, Audible, Amazon, Apple o Audioteca, que funcionen com Netflix o Spotify. Per exemple, Storytel té 620.000 subscriptors, en un any han crescut un 40%, ofereixen 35.000 títols en anglès, 2.500 en espanyol i comencen a tenir en compte la demanda d’audiollibres en català. L’usuari pot subscriure’s des de 9,99 euros al mes i, des de la web o l’aplicació de mòbil, té accés al catàleg i a escoltes il·limitades, tant en ‘streaming’ com en descàrrega ‘off line’ per sentir-ho al telèfon sense estar connectat. 

Diversos factors propicien l’atracció cap a l’audiollibre. “El detonador ha sigut l’arribada de les plataformes de descàrrega, que ens facilita als editors un canal de distribució –explica Eva Güell, responsable de l’àrea d’audiollibres del Grupo Planeta. Però també l’ús generalitzat de l’‘smartphone’, que el consum de dades s’abaratís i que la gent s’hagi acostumat al consum digital en ‘streaming’”.“L’auge dels ‘podcasts’, l’augment de l’ús dels missatges de veu en els ‘whatsapps’ o l’arribada delsassistents de veu a la llar, com ara Alexa, de Google, o Siri, d’Apple”, contribueixen, afegeix Carmen Ospina, directora de comunicació, màrqueting i desenvolupament de Penguin Random House, a la nova ‘cultura de l’escolta’, habitual per a joves i ‘millennials’, un dels públics en l’objectiu dels editors. El 2020, avança, el 60% de recerques a Google seran de veu.   

Primer, autors supervendes

“El 2014 vam veure el potencial i vam començar a encarregar els primers audiollibres”, recorda Ospina. Ara tancaran l’any amb 500 títols i preveuen duplicar el nombre el 2019. Planeta, que va llançar els primers fa un any, en té 250 i, tot i que saben que és només el principi, veuen clara l’aposta per multiplicar l’oferta en castellà per a Espanya. Primer van ser llibres de grans autors dels respectius catàlegs (Julia Navarro, Almudena Grandes, Yuval Noah Harari, Isabel Allende, Patrick Rothfuss, Fernando Aramburu, Dan Brown...). Ara ja ofereixen novetats (Jöel Dicker, Alaitz Lezeaga, Sáenz de Urturi...). El 70% és ficció i predomina el ‘thriller’, segons assenyalen.

Els editors han confiat en productores com Booka o Miutbooks i en plataformes com Storytel, que també crea audiollibres treballant amb 30 estudis de gravació de tot el país per a 150 editorials espanyoles (amb les petites i independents, que no poden costejar el preu, que pot superar els 3.000 euros, la plataforma, que també pacta títols en exclusiva, ofereix assumir la producció i repartir els beneficis).

La veu de l’autor

Juliana Rueda recorda que, quan el 2012 va fundar Miutbooks i va rebre el primer encàrrec de Penguin, no sabia com es feia un audiollibre, així que va contactar amb Alan Ruben, guanyador de dos Grammy i va anar amb ell a Los Angeles a aprendre’n. Fins ara ha produït ja més140 títols en espanyol i té unes premisses: “Respectar l’obra escrita i la veu de l’autor i que els narradors siguin professionals, preferentment actors de doblatge, capaços de narrar connectant amb l’oient”. Per això, assenyalen des d’Storytel, s’escullen veus com les de Ramón Langa (Bruce Willis i Kevin Costner), Núria Mediavilla (Drew Barrymore) o José Antonio Bernal (Ben Affleck i Kevin Bacon).   

Productora, editors i autors solen participar en l’elecció de la veu, en la decisió de si ha de ser femenina o masculina o si es necessita la figura d’un director per a la gravació. I tots coincideixen que els escriptors (alguns, pocs, com ara Javier Sierra, han narrat ells mateixos) queden encantats amb l’experiència d’“escoltar” les seves obres.

Narrar històries

Notícies relacionades

Eugeni Roig: «L'audiollibre arriba a ser un viatge catàrtic»

Fallida però peculiar

Juntament amb Rueda, a l’estand de Miutbooks, el doblador Xavier Fernández, que aniran reemplaçant en les següents hores col·legues i actors, com ara Jordi Boixaderas, narra en directe capítols de ‘La caiguda dels gegants’. “Vaig fer un càsting i Follett va triar la meva veu –explica–. Hem hagut d’aprendre una manera nova de narrar que és diferent, per exemple, a la d’un espot, un documental o una pel·lícula. Necessites un to nou, que transmeti les intencions que l’autor ha tingut a l’escriure l’obra.”            

No hi ha dramatització ni efectes sonors (tret d’excepcions). El narrador, de vegades alguns si l’obra ho requereix, interpreta el text original. Es tracta de no distreure i d’embolcallar amb la seva veu. Com assegura Fernández, “és tornar a la narració oral. Llegim perquè necessitem que ens expliquin històries, com quan érem nens i els pares ens llegien contes”.