Una de gàngsters (ibèrics)

Si a algú se li ha ocorregut pensar que els gàngsters van ser un fenomen exclusiu del Chicago dels anys 20 o de les ciutats industrials d’Anglaterra al més pur estil Peaky Blinders està completament equivocat. A Barcelona també vam tenir gàngsters, i dels durs. Aquest divendres s’ha estrenat en primícia mundial ‘L’ombra de la llei’ al Festival de Sitges, aportant la quota de cine espanyol de la jornada. Un ‘thriller’ d’època dirigit per Dani de la Torre i protagonitzat per Luis Tosar i Michelle Jenner, que retrata el polvorí que va ser l’Espanya de la dècada dels 20, on la violència es distingia de forma impune pels carrers de la ciutat. Mentre els obrers anarquistes lluitaven per conquerir els seus drets i dur a terme la revolució, els burgesos més acabalats assistien als ‘music halls’ on es gestaven les misèries de les clavegueres de l’Estat. 

La pel·lícula, que s’estrenarà el proper 11 d’octubre, explica la història d’Aníbal Uriarte (Luis Tosar), un policia madrileny que arriba a Barcelona per complir una missió: descobrir qui ha robat el carregament d’armes d’un tren militar. Durant la seva turbulenta investigació, Uriarte es creua amb policies corruptes, caracteritzats a la perfecció amb les seves sàdiques manies; amb obrers anarquistes, dividits entre els qui defensen la resistència pacífica i els qui volen empunyar les armes, i amb Sara (Michelle Jenner), obrera, anarquista i feminista amb qui desenvolupa un vincle especial. 

Ús de la violència

Notícies relacionades

Sitges 2018: la jornada de divendres, en píndoles

Gaspar Noé: «Em diuen tarat o provocador, però això només són adjectius»

“El protagonista, com a home que arriba a la ciutat per solucionar un problema i, havent-lo solucionat o no, marxa, és un homenatge el ‘western’”, afirma Dani de la Torre, qui celebra ser el primer director en explicar una història sobre els gàngsters del nostre país. Amb reminiscències de ‘Els intocables d’Eliot Ness’ (1987) i ‘American Gangster’ (2007), aquest ‘thriller’ d’època planteja un problema universal de les societats: l’intentar dominar-nos els uns als altres, sense escoltar-nos i fent un ús indiscriminat de la violència. “Els conflictes se solucionen dialogant perquè, com mostra la pel·lícula, en els dos bàndols hi ha persones íntegres”, apunta el director. L’ombra de la llei, amb personatges esquerps i una impecable escenografia, es presenta com el retrat d’una època idealista i corrupta sense massa presència en la cinematografia espanyola i amb múltiples racons per explorar.

Per als qui se sentin descol·locats pel fet que s’hagi estrenat un ‘thriller’ històric al festival de cine fantàstic per excel·lència, esperin: Sitges va molt més enllà de la por i el gore amb una àmplia programació apta per a tots els gustos (amb un mínim de criteri).