El dia en què Freddie Mercury va caure als peus de Caballé

Un episodi inesperat, que va derivar en una intensa història d’amistat i en un capítol musical per als annals de la ciutat de Barcelona, va sacsejar dolçament la vida de Montserrat Caballé quan passava de la cinquantena: la relació amb una estrella del rock, Freddie Mercury, que l’havia admirat en secret i a qui va lligar el seu destí amb la capital catalana com a teló de fons.

Caballé va ser la diva somiada per Mercury, l’amiga i la confident: a ella li va explicar que estava malalt de sida quan la sola menció de la paraula era un mortífer tabú. I de la mà de la soprano va oferir les seves últimes incursions a l’escenari, en uns anys en què la malaltia ja l’havia apartat de les gires amb el seu grup, Queen.

Tot va començar quan, el maig de 1983, Mercury va acudir a la representació d’‘Un ballo in maschera’, de Verdi, al Royal Opera House, de Londres. Atret per la figura de Luciano Pavarotti, un dels seus ídols, no se’n va adonar que, en el segon acte, apareixia a escena Montserrat Caballé, i la seva interpretació el va deixar clavat al seient. “Freddie es va quedar bocabadat. Gairebé es va oblidar que Pavarotti era a l’escenari. A partir d’aquell moment a l’única que volia sentir era a Caballé”, explica Peter Freestone, ajudant personal de Mercury, al llibre de Lesley-Ann Jones ‘La biografia definitiva’. “¡Això sí que és una cantant de veritat!”, repetia.

La seva cantant preferida

Un temps després, el cantant de ‘Bohemian rhapsody’ va declarar a ‘Informe semanal’, de Televisió Espanyola, que la seva intèrpret preferida era Montserrat Caballé i que el seu somni era cantar amb ella, un comentari que va arribar a orelles d’ella. Per fi, a través del representant de la soprano, el seu germà Carlos, va ser possible organitzar una trobada, que va tenir lloc al’Hotel Ritz, de Barcelona, el març de 1987. Un moment en què Caballé ja estava en contacte amb l’organització dels Jocs Olímpics.

Mercury va volar a Barcelona amb el compositor i productor Mike Moran, Peter Freeman i el seu mànager de sempre, Jim Beach. La diva els va fer esperar, però quan va aparèixer es va apreciar immediatament un enorme afecte i un respecte mutus. Mercury li va posar uns enregistraments, les maquetes d’‘Exercises in free love’ i ‘Ensueño’, i va cobrar forma la idea de fer un disc junts. Uns dies més tard, Caballé va acudir a casa seva, a Garden Lodge, Londres, i desatenent les indicacions que una cantant d’òpera s’ha d’anar a dormir aviat, es va quedar fins a les cinc de la matinada cantant amb Mercury i Mike Moran, fent broma i bevent xampany. A tots dos els va sorprendre comprovar que ella estava familiaritzada amb moltes cançons de Queen. “Quan el vaig conèixer i es va posar al piano a improvisar, em vaig adonar que estava davant d’un músic, no d’algú que utilitza la claqueta, tac-tac-tac”, explicaria Caballé anys després en una entrevista a l’agència Efe.

A partir d’allà, tot va ser bastant ràpid: un parell de mesos després la parella es presentava a la discoteca Ku, d’Eivissa (actual Privilege), per interpretar (en ‘play back’) la peça ‘Barcelona’ (composta per Mercury i Moran) a l’especial televisiu ‘Eivissa 92’, organitzat pel promotor Pino Sagliocco i transmès per TVE. Imatges en què es percebia la química entre les dues parts: ell l’agafava la mà, la besava, semblaven viure una apassionada història d’amor vivint el “somni perfecte” de què parla la cançó: “Barcelona / la música vibró / Barcelona / y ella nos unió”.

Vincle religiós

En aquella època Mercury va saber que era portador dels anticossos de la sida, i Caballé va ser una de les poques persones a qui l’hi va confessar. “Llavors vam tenir l’oportunitat de crear cançons en què totes tenen un significat”, revelaria ella, emocionada per haver tingut “la sort de cantar amb algú que se’n va, que ho sap, i estar interpretant amb ell el seu últim adeu”. Els unia, d’altra banda, el sentiment religiós, que va enfortir les seves complicitats.

Notícies relacionades

10 actuacions memorables de Montserrat Caballé | Vídeos

Caballé en la intimitat: riure contagiós i mirada fulminant

Encara van tenir ocasió d’unir-se a escena una altra vegada, el 8 d’octubre de 1988, als peus de les fonts de Montjuïc, en l’espectacle ‘La nit’, que va celebrar l’arribada de la torxa olímpica una vegada finalitzats els jocs de Seül. Van interpretar tres cançons, ‘How can I go on’, ‘The golden boy’ i ‘Barcelona’, incloses a l’àlbum que havien aconseguit completar trobant buits a les agendes, entre els compromisos d’ella i els problemes de salut d’ell. Es va escollir ‘Barcelona’ com a himne oficial dels jocs de 1992, però Freddie no va poder cantar-lo en la cerimònia inaugural perquè va morir mesos abans, el 24 de novembre de 1991.

Però la veu de Caballé el va acompanyar en el seu últim trànsit per aquest món: quan, culminant el funeral, el fèretre va desaparèixer per ser incinerat, al West London Crematorium, els seus pròxims van fer sonar l’ària ‘D’amor sull’ali rosee’, d’‘Il trovatore’, de Verdi, interpretada, naturalment, per Montserrat Caballé.