ÒBIT

Les millors anècdotes de Montserrat Caballé: de l'anunci de Nadal a l'enuig amb el conseller de cultura

L'artista comptava amb un gran sentit de l'humor que la va portar a ser protagonista de nombroses anècdotes

L’anunci original de la Loteria de Nadal 2013. / YOUTUBE

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Montserrat Caballé ha mort aquest dissabte als 85 anysMontserrat Caballé . Amb una prolífica carrera i reconeixement mundial, la diva de l’òpera va destacar, també, pel seu sentit de l’humor, que la va portar a protagonitzar nombroses anècdotes.

L’anunci de la Loteria de Nadal

El 2013 hi va haver un anunci de televisió que va fer parlar molt. Dirigit per Pablo Berger, el protagonitzaven Raphael, Bustamante, Marta Sánchez, Niña Pastori i... Montserrat Caballé. Era l’anunci de la Loteria de Nadal d’aquell any, i molt més que del Gordo, es va parlar de l’aparició de la diva catalana.

L’aparició, amb la seva cara d’ensurt inclosa, va protagonitzar nombrosos mems d’internet. Caballé, lluny d’amagar-se, va qualificar l’anunci de “còmic” i “horrorós”, i va afirmar que de saber-ne el resultat, no hi hagués participat. “La cara d’ensurt era el maquillatge d’ulls rodons”, va assenyalar, i va explicar que a les seves aparicions teatrals ella sol fer-se la ratlla allargada.

Aquesta nit canto jo

A finals dels 70, Caballé va acudir a Stuttgart on tenia actuació (‘Elisabetta’ de Valois del Senyor Carlo). A l’hotel, es va creuar amb Rudolf Nureiev. “¿Tu per aquí, Rudolf?”. “Sí, és que aquesta nit ballo El llac dels cignes”. “Perdona, però aquesta nit canto jo”. Gran desconcert, revisió d’apunts..., i va resultar que Caballé cantava Don Carlo el mateix dia del mateix mes de l’any següent.

Una “nadala”

El Nadal de 1943, la família de Montserrat Caballé (que llavors tenia 10 anys) tenia raons per estar alegre, ja que la poliomielitis del seu germà estava cedint. En aquest ambient, els seus pares la van demanar que cantés una nadala... i Montserrat va decidir cantar Madama Butterfly, obra que coneixia de memòria, d’escoltar-la en una gramola.

El dia que la van afusellar

Hi va haver un dia en què en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona es va produir vaga imprevista de figurants just quan hi havia funció de ‘La fuerza del destino’ de Verdi. Els encarregats de dirigir l’obra no van tenir cap altre remei que substituir els soldats per membres d’un batalló que es trobava de baixa als voltants.

El director escènic els va donar instruccions per integrar l’escamot d’execució encarregat de cessar els turments del pobre Mario. Però els nous botxins no van entendre bé les ordres, perquè van anar a afusellar Montserrat Caballé. 

Aquesta és la versió tradicional, però l’historiador Roger Alier assegura que, en vista d’aquesta conjuntura, la diva catalana va defensar la seva integritat cridant: “¡Ah, no! ¡A mi ningú m’afusella!”.

L’enuig amb el conseller de Cultura

El 2013, Montserrat Caballé va assistir a Saragossa a un col·loqui en què va explicar el seu enuig amb el conseller de Cultura en època de Jordi Pujol com a president. 

Notícies relacionades

“Fa anys, en un sopar molt important a la Generalitat, estàvem sopant el meu marit i jo amb el president Pujol i la seva esposa i el ministre [sic] de Cultura –i no és que jo l’odiï– em va dir que jo era una catalana universal (...) i que el meu únic defecte era haver-me casat amb un estranger”, perquè el seu marit, Bernabé Martí és aragonès. “Em va resultar patètic –va afirmar–. Em vaig aixecar de la taula per anar-me’n, però Marta Ferrusola em va agafar la mà i em va dir ‘seu, hi ha gent que no sap el que diu’”.

“He sigut una ambaixadora d’Espanya com tots els cantants, tots els futbolistes... I com em van ensenyar a Nacions Unides, per la unió de la gent i dels pobles. Qui posa cadenes em fa mal, extirpa tot la resta, ho envia fora”, va assegurar la soprano, que va reblar: “Soc molt feliç d’haver nascut a Barcelona, d’haver-me casat amb un aragonès, que la meva mare fos de València i que els meus fills hagin estudiat a Espanya."