Caballé en la intimitat: riure contagiós i mirada fulminant

Qui va conèixer a Montserrat Caballé no oblidarà mai el seuriure contagiós. Tot i que de cara a la galeria podia mantenir un posat una mica distant, en petit comitè i amb els seus amics sempre va fer gala d’unmagnífic sentit de l’humor.El seu clan familiar coneixia de sobres totes les anècdotes de la seva impressionant carrera, però tot i així, quan es reunien, no podien parar de riure cada vegada que les recordaven.

El seu riure era contagiós. Ho vaig descobrir en un viatge a Milà per acudir al debut de la filla de la cantant –també anomenada Montse, com la seva cosina i secretària personal de la soprano– en una producció del musical West Side Story estrenada a Milà. El sopar posterior va estar replet de divertidíssimes anècdotes queparlaven de grans figures com si fossin de la família. “Podria haver fet més d’un llibre amb tot el que sabia, recorda Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu. Tenia un enorme sentit de l’humor. Va riure’s de si mateixa i de l’anunci de la loteria en què va aparèixer al 2013, que va qualificar d’“horrorós”.  

Sota de la imatge de famosa cantant d’òpera s’amagava una dona planera i humil. Solia ser directa i no li agradava que l’afalaguessin en excés. Quan algú li parlava de la quantitat d’idiomes que parlava, responia: “Però si no parlo àrab, ni xinès”. 

El pilar

La família va ser per a Caballé un pilar important. El seu marit, el tenor aragonès Bernabé Martí, va ser-li una gran ajuda. Sempre la va recolzar en els moments difícils i quan no van poder cantar més junts va seguir al seu costat perquè ellaprosperés a l’exigent món de la lírica. L’altre home de la seva vida va ser el seu germà,Carlos Caballé, que va començar des de molt jove a ocupar-se dels contractes de la seva germana i va acabar creant una de les agències de contractació més puixants durant una època, en la que van estarPlácido Domingo i Josep Carreras. El seu germà va ser l’únic empresari de la diva.

Per a Caballé la música va ser la seva vida, però sempre va tenir molt present els seus. No va deixar mai que la seva delicada salut l’apartés del seu objectiu: va desenvolupar una brillant carrera i va apuntalar una sòlida família. Caballé va gravar diversos discos amb la seva filla, que ha seguit la tradició familiar tot i que de petitano li agradava res tenir una mama tan viatgera. En aquella època les connexions no eren com avui, només existia el telèfon fix, però Caballé trucava a casa cada dia per seguir la criança dels seus. Fins i tot creuava l’Atlàntic per reunir-s’hi si tenia tres dies lliures.

Notícies relacionades

Mor Montserrat Caballé, l'última 'prima donna'

El dia en què Freddie Mercury va caure als peus de Caballé

Malgrat conèixer els millors coliseus i hotels, Caballé no va oblidar mai els seus orígens modestos i es va negar a canviar de residència. Sent un dels referents de l’òpera podia haver-se traslladat a un luxós barri residencial com altres col·legues, però va preferir quedar-se al pis que teniaamb vista a la presó Model. Pensava que era alliçonador tenir a prop aquest paisatge. Tot i que no ho hauria de ser tant per a ella quan el 2015 va ser condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a una pena de presó (que no va haver de complir) i a una multa de 240.000 euros per evasió fiscal després de declarar-se resident a Andorra quan en realitat vivia a Barcelona.

Placeres senzills

Fora d’escena li agradava disfrutar delsplaers senzills de la vida. Li agradava passar temps a la seva finca a prop de Ripoll, però la música sempre hi va ser present, fins i tot al final de la seva vida. Quan va abandonar els escenaris va continuar treballant tant en el seu concurs de Saragossa –d’on han sortit cantants com Pretty Yende que acaba de triomfar en la inauguració de la temporada del Liceu amb ‘I Puritani’– com en el seu afany per transmetre la seva experiència a les joves generacions. Es va considerar sempreuna servidora eterna de la música, a la qual es va acostar amb enorme respecte, i exigia el mateix als qui aspiraven a fer carrera en la lírica i assistien a les seves classes magistrals, als quipodia fulminar amb la mirada. “Sempre va ser molt estricta amb els estudiants, però era un favor que els feia perquè aquest és un negoci molt difícil on ningú et regala res. O t’esforces moltíssim o no hi arribes, perquè la música és un treball etern en què no deixes mai d’aprendre”, recorda Scheppelmann.