Temporada Alta aposta pel jove talent català

Des de fa anys el festival Temporada Alta no és només una interessant finestra a l’exterior amb espectacles internacionals de primera línia, també exposa les noves propostes d’artistes catalans: autors, actors i directors. És vital per a la creativitat abonar el terreny perquè sorgeixin nous creadors que arrisquin i experimentin. Salvador Sunyer, fundador i fa anys que director de la trobada teixeix complicitats amb tota mena de productors per potenciar aquest talent local. Fruit de les aliances amb artistes estrangers, en la cita (que s’ha inaugurat aquest dissabte) es realitzaran muntatges com ara ‘La neta del Senyor Lihn’, dirigida pel belga Guy Casiers, i ‘L’omissió de la família Coleman’, de l’argentí Claudio Tolcachir. Totes dues, interpretades per actors catalans. També surt d’aquests acords el més nou de la coreògrafa i ballarina Lali Ayguadé, 'Here', sorgit d’una proposta amb el francès Guilhem Chatir lligada al projecte europeu Pyrenart.

“A Catalunya hi ha molta massa crítica d’autors, i no parlo només d’autoria textual, perquè la dansa i el circ també tenen creadors”, recorda Sunyer. Gairebé 60 propostes del Temporada Alta porten la firma de la dramatúrgia catalana, entre les quals figuren 'Una lluita constant', una obra sobre activisme polític de La Ruta 40, i 'Els ocells', una reflexió sobre la democràcia de La Calòrica. Sunyer destaca que ‘La lleugeresa i altres cançons’, d’Ivan Benet, té una certa aroma a ‘Isabella’s Room’, i ‘Alba (o el jardí de les delícies)’ guarda paral·lelisme amb ‘Uncanny Valley’, un espectacle de Rimini Protokoll. No obstant, cap d’elles tindrà el mateix reconeixement, perquèla terra en què germinen aquestes propostes dista molt de l’escena de Flandes(Bèlgica).

Falta de mitjans

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

“La diferència entre Catalunya i aquest país, que també té sis milions d’habitants, és que allà s’ha apostat fort per les arts. L’any passat van fer 2.200 representacions fora i això que parlen flamenc”. ¿Què s’ha fet des de la Generalitat o l’Inaem per promoure les produccions espanyoles a l’estranger? Sunyer, que fa anys que veu un panorama estancat, lamenta no només la falta de mitjans econòmics “per poder tenir més temps i millors condicions per assajar”, sinó també “la falta d’una cosa crucial: una xarxa de distribució d’espectacles”. Catalunya, en aquest sentit, és a anys llum. “Els nous consellers van dient que ho arreglaran però fa 30 anys que els sento dir el mateix sense que res passi”, lamenta. Els autors d’aquí per anar tirant no ho tenen malament, però falten coses tan bàsiques com una xarxa de teatres on fer gires. “En un país petit, com el nostre, amb una llengua minoritària, si no es pot treballar amb les mateixes condicions que d’altres, jugues en desavantatge”, lamenta.

Però és difícil imaginar dissenyar una política cultural més enllà de Catalunya quan al mateix territori no hi ha un circuit estable. “Hem construït bastants teatres i auditoris, però, en general, tens la sensació que s’han fet pensant que la inversió era construir-los, no dotar-los de contingut”, critica Sunyer, que manté: “El problema, en el fons, és que els teatres existents només poden programar coses que la taquilla cobreix, una cosa que condemna la creació contemporània capdavantera”.