'Desenterrando Sad Hill', la resurrecció del cementiri d''El bo, el lleig i el dolent'

L’escena cabdal d’‘El bo, el lleig i el dolent’,de Sergio Leone, té lloc a l’imponent cementiri de Sad Hill, amb el seu cercle central empedrat i les més de 4.000 creus al seu voltant, en el qual s’enfronten en duel triangular Clint Eastwood, Eli Wallach i Lee van Cleef. Tot i que l’acció transcorria al Far West durant la guerra de secessió nord-americana, Sad Hill s’alçava a sòl hispà, concretament en els termes municipals de Contreras i Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos. La gran estructura construïda per un regiment de militars espanyols va ser abandonada just després del rodatge i va quedar sepultada pel pas del temps, sense que res, tret d’insignificants vestigis entre matolls, fes recordar que allà es va rodar una de les pel·lícules més grans de la història.

Al documental ‘Desenterrando Sad Hill’, presentat aquest diumenge a Sitges, el cineasta de Vigo Guillermo de Oliveira relata la commovedora aventura d’un grup d’entusiastes als quals l’obra mestra de Leone va marcar les seves vides i que en els últims anys han dedicat el seu temps a reconstruir pedra a pedra la llegendària localització del cementiri. Una emotiva tasca d’arqueologia sentimental, de preservació de la memòria fílmica i de reivindicació de l’art com a espai de culte. “Sobretot és una història molt bonica sobre unes persones disposades a fer una cosa tan poètica i idealista com desenterrar i tornar a la vida el cementiri de la seva escena favorita de sempre”, relata De Oliveira.

El documental ha crescut en paral·lel a la laboriosa restauració de Sad Hill. “Soy un fanàtic de les localitzacions, d’aquests que se’n van a Filadèlfia i es fan la foto a l’escala de ‘Rocky’. Un amic em va dir que havia escoltat per la ràdio que el cementiri d’‘El bo, el lleig i el dolent’ no només continuava existint enterrat sota 48 anys de vegetació, sinó que hi havia una associació de gent de Burgos que volia restaurar-lo”. A finals del 2014, De Oliveira va començar a seguir-los la pista a través de Facebook i, quan va veure que la Junta de Castella i Lleó els donava permís per començar a desbrossar i cavar, va decidir posar-se en acció. “La meva idea inicial era gravar un parell de caps de setmana per fer una peça de Youtube o, a tot estirar, un curtmetratge. El documental ha anat creixent, com un ‘work in progress’, en paral·lel a la mateixa reconstrucció de Sad Hill, amb finançament a través de ‘crowdfunding’. Ni jo em podia imaginar que podria entrevistar la gent que he entrevistat, ni tampoc podia imaginar que tot allò acabaria bé, perquè al principi només eren quatre gats”.

Entrevistats de luxe

Notícies relacionades

Sabrina i nòvio reneixen en clau de terror a Netflix

Sitges 2018: la jornada de diumenge, en píndoles

Té raó el director, perquè a base d’una tenacitat a prova de bomba va aconseguir entrevistar personatges estretament vinculats a l’univers de Leone i, en concret, d’‘El bo, el lleig i el dolent’, com el muntador Eugenio Alabiso, el dissenyador de producció Carlo Leva, el biògraf Christopher Frayling, el compositor Enio Morricone i, atenció, el mateixClint Eastwooden persona. També va parlar amb reconeguts fans del film com Joe Dante, Alex de la Iglesia i James Heitfeld, cantant de Metallica. “Només em fa pena no haver pogut comptar amb Tarantino, malgrat els mesos d’esforç, perquè ell sempre ha dit que és la seva pel·lícula favorita de la vida”, explica De Oliveira, que ha vingut a Sitges acompanyat de dos dels membres més actius de l’Associació Cultural Sad Hill, Joseba del Valle i Sergio García. “Ells són, en realitat, els protagonistes d’aquesta història. Sense ells res d’això hauria sigut possible”.

Un dels moments més emotius de ‘Desenterrando Sad Hill’ té lloc el dia en què l’associació celebra el 50è aniversari d’‘El bo, el lleig i el dolent’,la nit del 24 de juliol del 2016, amb el cementiri feliçment restaurat. Prop de 4.000 fans de tot el món acudeixen a disfrutar de la seva pel·lícula favorita en una pantalla gegant instal·lada a l’aire lliure. Abans, es projecta un vídeo en el qual Morricone i Heitfeld els agraeixen l’esforç d’haver fet reviure el record d’un vell somni. I per sorpresa, sense que ningú allà ho sàpiga tret del mateix De Oliveira, apareix Eastwood en pantalla mirant als ulls del grup d’utopistes. L’emoció dels que estaven reunits allà, la joia sincera del seu crit al veure el llegendari Bo dirigint-se a ells, és esgarrifosa. Com si tot en la vida adquirís sentit en aquell moment.