Sabrina i nòvio reneixen en clau de terror a Netflix

Entre els personatges de l’extens univers Archie Comics, potser el més conegut al nostre país sigui el de la meitat bruixa, meitat humana Sabrina Spellman, sobretot per l’adaptació televisiva ‘Sabrina, cosas de brujas’, un clàssic de les sobretaules de temps llunyans i més innocents.

Spellman tornarà a les nostres petites (o ja no tant) pantalles ben aviat, el 26 d’octubre, amb una sèrie de Netflix que poc o res té a veure amb la ‘sitcom’ dels 90. El seu creador és Roberto Aguirre-Sacasa, qui després de conduir els personatges seminals d’Archie cap al neo-noir en l’exitosa ‘Riverdale’, ha tramat una ‘Sabrina’ més fosca, més terrorífica, més sexi, a partir de la sorprenent sèrie de còmics que ell mateix va iniciar el 2015, el primer volum recopilatori del qual ha llançat aquí Norma.

‘Las escalofriantes aventuras de Sabrina’ presenta el personatge en un moment delicat de la seva existència, quan, a punt de fer els 16, ha d’escollir entre la seva vida normal (i el seu nòvio normal, Harvey Kinkle) o la vida com a bruixa, que té els seus sobrenaturals avantatges. No podem entrar en detall en l’argument (ordres de Netflix), però podem assegurar acció, humor, terror, amor: ¿què més es pot demanar?

Quan Jeffrey va trobar Sally... 

La nova Sabrina i el nou Harvey han visitat avui el festival de Sitges, on s’ha pogut veure el primer episodi de la sèrie; a la pantalla estel·lar de l’Auditori, ni més ni menys. Ella és Kiernan Shipka, més coneguda entre els seriòfils com Sally Draper, filla del Senyor Draper, antiheroi de ‘Mad men’. Per als espectadors més joves potser és una desconeguda; per als seus pares, és llegenda. “Em fa il·lusió rodar amb gent de la meva edat i per a gent de la meva edat”, ens explica Shipka. “Vaig créixer fent una sèrie en la qual jo tenia 8 anys, i la resta de la gent, no pas menys de trenta”.

Ell és Ross Lynch, antiga estrella Disney (de la sèrie ‘Austin y Ally’) i artista pop-rock (ex-R5, ara a The Driver Era). Entre el públic de Sitges, potser més conegut com el jove ‘carnisser de Milkaukee’ de ‘My friend Dahmer’, projectada aquí l’any passat. Va ser la pel·lícula que Kiernan va veure la nit abans de la seva prova amb Ross. “Ah, ¿sí? ¿De veritat?”, diu ell sorprès. “De veritat... ¡El que no anava a fer era veure sencera ‘Austin y Ally’ en una nit!”. “No, no, és clar”, diu Ross, que només va veure ‘Mad men’, admet, després de conèixer Kiernan.

Amb experiència en el terror

No només Lynch té experiència en el terror (o el quasi terror: ‘My friend Dahmer’ acabava just abans del primer assassinat). Shipka va rodar fa uns anys la torbadora ‘La enviada del mal’ sota la direcció d’Osgood Perkins, fill d’Anthony. Però cap dels dos busca deliberadament els projectes de gènere. “Jo només em deixo portar pel que m’atreu en cada moment”, diu Shipka. “He tingut la sort de participar en dos grans projectes de terror, però sense buscar-ho, en realitat”.

El mateix diu Ross, que, a més, es declara mig al·lèrgic a les pel·lis de por: “No en veig gaires, en realitat, perquè després em costa dormir. Però m’agrada formar part del procés, perquè en aquest gènere pots prendre’t llibertats creatives, al contrari que en molts d’altres”.

Una sèrie feminista

Notícies relacionades

'Desenterrando Sad Hill', la resurrecció del cementiri d''El bo, el lleig i el dolent'

Sitges 2018: la jornada de diumenge, en píndoles

Si Shipka va voler unir-se a ‘Las escalofriantes aventuras de Sabrina’ va ser, sobretot, pel component feminista del guió de pilot que li va presentar Aguirre-Sacasa: “Acostumen a interessar-me els projectes amb personatges femenins sòlids, no unidimensionals. Crec que aquesta sèrie tenia aquest angle feminista des del principi, però introduït de forma natural. També és el resultat orgànic de tenir dones escrivint guions i treballant al set”.

La nostra entrevistada és una gran fan de ‘Riverdale’ (és Ross qui ho revela) i espera que, en algun moment, els personatges de l’èxit de The CW (aquí Movistar+) creuin els seus camins amb Sabrina, Harvey i companyia. “Hauria de ser la història adequada, en el moment adequat. M’encanten aquests nois i estaria molt bé trobar la manera de fer-ho creïble i guai”.