Greg Nicotero, l'home que més coses sap de zombis del món

L’expert en efectes especials de maquillatge Greg Nicotero va rebre el premi honorífic Màquina del Temps a Sitges el 2005, però després ha continuat fent coses. Per exemple, ser a 'The walking dead' des del dia u, primer supervisant els efectes especials de maquillatge i, després, també com a productor executiu i director. Ha presentat a Sitges la novena temporada del 'hit’ de Fox España.

El primer episodi d’aquesta nova temporada es diu 'Un nuevo comienzo’, perquè així afronten el futur les comunitats de la sèrie. ¿Però parlem també d’un reinici per a la mateixa 'The walking dead'? ¿Ha portat aires frescos la nova 'showrunner', Angela Kang? 

Sí, sens dubte. Durant els dos últims anys, la guerra de Negan, la Guerra Total, va canviar realment el to de la sèrie; es va tornar molt opressiu. El pla, d’ara endavant, és obrir-se una mica i provar de tornar al tipus de narrativa de la segona, tercera i quarta temporades.

Pel que sembla, l’anterior 'showrunner' [Scott M. Gimple] era molt estricte en les qüestions formals.

Ara tinc més llibertat com a director. Es pot veure ja des del primer episodi: els moviments de càmera, el tipus de plans, o el fet de començar en una localització tan immensa com aquest museu de Washington D.C., una cosa que em moria de ganes de fer.

Sembla molt interessat a mostrar com la naturalesa s’imposa sobre el paisatge urbà.

Hem passat gran part de la sèrie rodant als boscos. I els boscos sempre seran boscos, ara o d’aquí quinze anys. No pots apreciar si està canviant el món. Així que ens vam comprometre a ficar-nos en l’entorn urbà i veure tot això, en lloc de només filmar gent parlant al bosc. El meu pla favorit deu ser el del grup deixant D.C., a cavall, amb el monument a Washington en el fons. És la meva espècie d’homenatge a 'El planeta dels simis’, al moment en què Heston descobreix l'estàtua de la Llibertat.

Quan el grup arriba al museu, tot just començar el capítol, els rep un zombi gloriós. Dura dos segons en pantalla. ¿És frustrant treballar tant en una cosa que tindrà una vida tan curta?

És frustrant. Però en aquell instant particular, si s’hi fixa, filmo el zombi molt de prop, en primer pla, perquè es vegi bé la feina feta. I faig el mateix amb molts d’aquest primer acte. Em vaig entossudir que es veiés tot el possible.

¿Quant es tarda generalment a fer un bon maquillatge zombi?

Generalment una hora i mitja. Potser dues hores, depenent de la criatura. De vegades ens agrada fer zombis que no portin part de dalt i que es vegi més la podridura i la descomposició. Si hi ha una escena amb només un o dos zombis, podem invertir més temps en ells.

¿Amb quins zombis ha quedat més content?

N’hi ha un munt. M’encanta la nena de la bicicleta. M’agraden els zombis calcinats, els zombis fosos, els zombis inflats per l’aigua... Però encara ens queden moltes zones per cobrir.

La novena temporada s’ha convertit en una llarga sèrie d’adeus. D’entrada, serà l’última amb Andrew Lincoln.

És un cop dur. Encara seguim en l’etapa de negació. Quan estàvem rodant el nostre últim episodi junts, hi va haver un moment en què em va mirar des de l’altra punta de l’habitació... I sabia en què estava pensant. Tot el temps passat junts, tot el que havíem viscut. Per a algú que no ha passat per això, és difícil entendre el que comporta ser a les trinxeres d’un rodatge. Ets una persona diferent després d’una cosa així. Gràcies a l’Andrew, soc millor artista i cineasta. I ell és millor actor gràcies al treball que hem fet junts.

I després hi ha, per descomptat, la mort de Scott Wilson (àlies Hershel Greene). Al qual havia recuperat per a una última escena juntament amb altres actors ja retirats de la sèrie, Jon Bernthal (Shane) i Sonequa Martin-Green (Sasha).

Quan estàvem preparant aquest capítol, es va parlar molt sobre quins actors havien de tornar. I el meu vot va ser per a Hershel. Era l’ànima i el cor de la sèrie. L’estiu que va emmalaltir, vaig passar molt temps amb ell. Li vaig ensenyar l’escena i va començar a plorar, li va encantar. Va ser fantàstic que l’Scott arribés a veure-la, perquè sabia que era important per a ell. Era un tipus increïble.

Quan liquidin aquesta temporada de 'The walking dead', es posarà de ple amb la nova sèrie de 'Creepshow', un projecte especial per a vostè. 

Sí, produir aquesta sèrie és important per a mi. Irònicament, la pel·lícula original del 1982 va ser la primera feina que vaig rebutjar. George A. Romero em va proposar ser ajudant de producció, però vaig passar de fer-ho perquè estava a punt d’entrar a la universitat. Vaig visitar molt el rodatge per veure com treballaven. Em vaig fer amic de Tom [Savini; mític artista de maquillatge, entre mil coses] i vaig estudiar com feia el Fluffy [el monstre de 'La caja'] i tots els efectes.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Amb la sèrie, salda el deute amb Romero.

Sempre m’he sentit molt connectat amb 'Creepshow' per haver visitat el rodatge. I quan la pel·li es va estrenar, em vaig guardar tots els articles, vaig anar a la première amb els actors... Ocupa un lloc important al meu cor com a inspiració. Amb ella vaig començar realment a interessar-me per les pel·lícules.