Santiago Posteguillo guanya el Planeta amb una novel·la de romans

Amb l’anunci que l’escriptor valencià de novel·la històrica Santiago Posteguillo és el guanyador del premi Planeta s’han ensorrat totes les quinieles que apostaven per veure una dona recollint el trofeu i els 601.000 euros aquest any, l’any del MeToo. I no és que al Planeta li faltin guanyadores, Alicia Giménez Bartlett i Dolores Redondo són les més pròximes en el temps en dos anys consecutius, el 2015 i el 2016, però els senyals de fum dels organitzadors apuntaven a això i no ha sigut així.

La novel·la de Posteguillo, de nou un autor de la casa i tot un supervendes en el terreny de la novel·la de romans, la seva gran especialitat, té, això sí, com a protagonista una dona molt poderosa, o que almenys va lluitar molt per ser-ho, l’emperadriu Júlia Domna, que l’any 190 després de Crist va obtenir un immens poder com a esposa de l’emperador Septimi Sever. “Un home pot valer per forjar un imperi, però només una dona pot valer per forjar una dinastia”, va dir el guanyador al recollir el seu premi. També va destacar que es tracta d’una història d’amor perquè el de Julia i Severo va ser el primer matrimoni regi en la llarga història de Roma que es va mantenir “profundament enamorat i això li va aportar una força suplementària”.

I per presentar la finalista, Ayanta Barilli, no hi haurà més remei de remetre al seu pare, l’escriptor i home televisiu Fernando Sánchez Dragó. Juntament amb el va escriure a quatre mans en el passat ‘Pacto de sangre’, llibre en què tots dos analitzaven la seva relació, bastant complexa, ja que Barilli és una dels quatre fills de l’escriptor, tots de nacionalitats i mares diferents. Amb la novel·la finalista, ‘Un mar violeta oscuro’, una saga familiar, s’aventura Barilli en solitari i per primera vegada al terreny de la ficció. A més, s’embutxaca 150.000 euros.  

Baix perfil polític 

Si l’any passat, amb l’anunci de l’imminent trasllat a Madrid de la seu social del grup Planeta i amb les tensions derivades del primer d’octubre, llavors tan a flor de pell, Puigdemont no va anar a la gala, entrava dins del previsible que Quim Torra l’imités, com així ha sigut. I tot i que en un primer moment semblava que la consellera de Cultura, Laura Borràs, seria l’única representació del Govern al sopar, finalment tampoc ella va fer-hi acte de presència. Els principals representants institucionals a la taula presidencial han sigut el ministre de Cultura, José Guirao; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els expresidents de la Generalitat José Montilla i Artur Mas. També ha assistit a la vetllada el candidat a l’alcaldia de Barcelona Manuel Valls. Possiblement, el d’aquest any hagi sigut un dels perfils més baixos en l’àmbit polític que es recorden en una gala del Planeta.

Era difícil imaginar que a través de la pista llançada pel portaveu del jurat Juan Eslava Galán, segons la qual aquest any dominaven novel·les d’“orientació femenina”, algú podria pensar que el guanyador fos Posteguillo, valencià de 1967, professor d’universitat, les documentades i no per això menys ‘espectaculars’ novel·les del qual estan carregades de testosterona a través de batalles, legions perdudes i les preceptives lluites de greixats gladiadors. En els seus dos cicles de novel·les dedicats a Escipió Africà i a l’emperador Adrià –en un retrat bastant menys humanista que el que li va dedicar Marguerite Yourcenar–, les dones no solien aparèixer en primer pla, sinó més aviat com a víctimes d’alguna matança o al llit d’algun heroi.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però en aquesta novel·la, ‘Yo, Julia’ (¿un homenatge a Robert Graves i el seu ‘Jo, Claudi’?), l’autor no s’ha apartat del poder i les seves lluites intestines per relatar l’agitada vida de la que arribaria a ser mare de l’emperador Caracal·la. L’argument facilitat per l’editorial i que es va presentar sota el títol de ‘El ascenso’ no oferia el menor indici que allò fos un drama històric: “L’ascens fulgurant d’una dona en un món d’homes que lluiten pel poder polític i que pensen que el lideratge només els correspon a ells”. Tot i que separades per gairebé 20 segles, el que són les coses, aquest argument val tant per a una matrona romana com per a una dona actual interessada en competir a la seva feina.

Bloguera sexològica

La quota femenina ha vingut de la mà d’Ayanta Barilli, la finalista, que no contenta amb haver sigut presentadora de programes radiofònics i televisius (a ‘Libros con Uasabi’, sense anar més lluny, juntament amb el seu pare), ballarina, actriu, crítica de teatre i directora escènica, bloguera en temes de sexe (una d’aquestes fixacions que comparteix amb Sánchez Dragó), debuta ara en la novel·la amb ‘Un mar violeta oscuro’. Es tracta d’una història de lluita i superació de tres generacions de dones d’una família amb un misteriós passat marcat per una figura masculina particularment manipuladora i poderosa. Que l’acció es desenvolupi entre Itàlia i Espanya, les dues nacionalitats de Barilli, que va decidir adoptar només el cognom matern perquè el patern la col·locava en un poc afavorit Ayanta Sánchez, farà que el lector vinculi aquesta ficció amb els atzars familiars de la mateixa finalista.