'Sobre la terra impura': el Foster Kane de l'espardenya

'Sobre la terra impura', de Melcior Comes, comparteix algunes característiques amb la recent 'El cel no és per a tothom', de Marta Rojals: són novel·les llargues, ocupen unes quantes dècades, inclouen fets delictius i estudien els membres d’una família amb bessons. No obstant, difereixen en l’estil. Al contrari que Rojals, Comes incorpora un narrador no fiable, escriptor frustrat alhora que juganer, que aporta interès a la trama perquè el que no sap s’ho inventa.

Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) va publicar la seva primera novel·la als 24 anys. Des d’aleshores, ha guanyat premis literaris rellevants i s’ha professionalitzat com a professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Durant aquests anys ha llegit, ha reflexionat i ha publicat mitja dotzena de novel·les. 'Sobre la terra impura' és l’obra d’un autor madur, un pas endavant que hauria de permetre abandonar la sinistra categoria de "jove autor" i ser tractat, definitivament, com un novel·lista amb tots els seus atributs. 

Arran de la mort d’un personatge catalitzador, que suscita un encàrrec editorial, el narrador recupera el contacte amb una família mallorquina que havia freqüentat quan era jove. Torna a la seva terra, reprèn la relació amb la família i descobreix una fosca història (aquesta podria ser, també, la sinopsi de 'Ferides obertes'). La família, benestant i blindada, el deixa accedir a alguns àmbits i el veda en d’altres. "No eren una família, eren una història". La història inclou drogues, violacions, crims i fàbriques de sabates.

L’empresari, simpàtic i temible, és anomenat "el Charles Foster Kane de l’espardenya". Com Flaubert, el narrador és "l’idiota de la família" i, com Flaubert, experimenta amb diversos punts de vista, juga amb el temps i organitza contrapunts vertiginosos. La família poderosa el tracta com l’idiota que potser és, però també el subestima, perquè ell, si bé no renega dels plaers mundans, conserva una certa vocació d’heroi justicier, que també és una manera de treure’s la sensació de 'loser'. 

Entre Dickens i Franzen 

Notícies relacionades

Reconeixement amb orgullde barri

L’‘home’ de dos caps

La novel·la ens transporta gradualment de l’escriptor per encàrrec, cínic i autocompassiu, a la família que ha sabut transformar la falta d’escrúpols en una empresa multinacional. A mesura que viatgem enrere, ens submergim en la Barcelona convulsa dels anys 70, on l’alegria de viure podia portar a contactar amb un grupuscle violent. Resumint: passem del narrador postmodern a la intriga, de la història del país a la redempció personal. El tema de fons podrien ser les dificultats de maduració –o la resistència a fer concessions–, però la matèria és la vida dels rics, aquella vida que Baltasar Porcel trobava a faltar en la literatura catalana i que Melcior Comes ha novel·lat amb l’energia de Dickens i l’humor de Franzen. Mallorca, que concentra tots els extrems socials en un espai reduït, resulta un escenari idoni per desplegar contradiccions.

En 500 pàgines hi ha temps per a tot: per incloure fragments d’altres obres, per suggerir escenes que fatalment passaran, per crear personatges inoblidables com el Gras de Binissalem (l’Ignatius Reilly dels escacs), per fer picades d’ullet de tot tipus al lector. Finalment, el personatge més fascinant és el que mor al principi del llibre, l’autèntic Foster Kane que el narrador aspira a conèixer i a qui només accedeix a través dels records esbiaixats d’altres personatges.