Ayanta Barilli: «A mi, del meu pare no em sorprèn res»

Ayanta Barilli, la finalista del Planeta, assegura que no li pesa ser filla de Fernando Sánchez Dragó, tot i que aquest hagi intentat robar-li tots els plans plorant a raig fet quan ella va sortir a recollir el premi o passejant la seva nova nòvia, mig segle menor que ell, amb qui ha rodat als seus més de 80 anys una pel·lícula porno. Però no ens desviem perquè la notícia és la filla.

La seva ‘opera prima’, 'Un mar violeta oscuro', furga en les intimitats de la seva família materna. ¿Com són els Barilli?

Vaja, solen preguntar-me pel meu pare, però no pels Barilli. És una família de Parma de còmics, actors, músics i algun escriptor amb un cert reconeixement a Itàlia. Per a mi han sigut una fàbrica novel·lística.

Però les dones d’aquesta família es caracteritzen per no triar gaire bé les seves parelles.

La meva besàvia, la meva àvia i la meva mare van viure en una societat governada per homes per bé o per malament i van estar fortament marcades per la història. Sorprèn que sent cultes i alguna d’ella artista acabessin triant l’home que no les sap estimar. Fixi’s que el meu besavi era conegut a la família com Belzebú, i a mi no em sorprenia.

¿El seu pare forma part d’aquest elenc d’homes inapropiats per formar una parella?

Noooo, el meu pare és un home extraordinari. La història d’amor demoníaca que acaba amb la meva mare va ser una història posterior.

¿Ha sigut complicat explicar les seves intimitats familiars?

Amb el passat he pogut fantasiejar una mica però a mesura que m’acostava a la meva pròpia experiència era més difícil.

Al seu pare no li incomoda en absolut airejar la seva vida íntima als quatre vents.

Jo soc una persona molt poc egocèntrica. M’agrada estar més aviat amagada.

Sent actriu i presentant-se al Planeta ho té difícil

. [Riu] En això el meu pare i jo som molt diferents i per això també, complementaris, però alhora hem tingut una relació molt complexa des del punt de vista intel·lectual. Per a mi és molt inspirador.

¿Com porta ser la seva filla?

Mai m’he sentit aixafada per ell. Doncs fixa’t que per a mi el més difícil és aquella cosa social d’haver d’atendre la gent que em demana explicacions d’assumptes que són seus personals i amb els quals jo no tinc res a veure.

I davant dels seus..., diguem-ne, estirabots, com respon. 

Doncs criticant-ho de vegades, és clar, i ell em diu que soc com totes les dones de la família, unes censores. Però en fi, que faci el que li doni la gana.

¿Es va sorprendre de veure'l a Vistalegre recolzant els ultradretans Vox?

A mi, del meu pare no em sorprèn res. ¿Em pregunta si estic d’acord amb ell?

Doncs sí, l’hi pregunto.

La meva àvia era una dona d’esquerres que solia acollir els exiliats espanyols els 60. Així va conèixer la meva mare el meu pare i d’aquest esperit vaig néixer jo. Doncs bé, la meva àvia solia dir que parlar de política és de mala educació.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En la nit del Planeta les males llengües deien: “La seva primera novel·la, filla de Sánchez Dragó, finalista del Planeta...” ¿Li molesta l’equació?

Això m’ho han dit tota la vida en tot el que faig. M’és absolutament igual.