Yasmina Khadra: «Els racistes i els gihadistes són germans siamesos"

Tot i que s’havia proposat no tornar a escriure sobre terrorisme, l’atemptat gihadista que va sacsejar Barcelona l’agost del 2017, del qual es va assabentar mentre visitava Còrdova amb els seus fills, li va fer canviar d’opinió i reprendre el llibre que havia començat després del xoc que li van provocar els atacs de París el novembre del 2015. Els comandos que van actuar a l’Estadi de França, les terrasses del canal Saint Martin i la sala Bataclan van revifar en l'autor el record de la guerra que va mantenir Algèria durant vuit anys contra els Grups Islàmics Armats.

Yasmina Khadra (Kenadsa, Algèria, 1955), l’autor àrab més traduït, intenta explicar a la seva nova novel·la, ‘Khalil’ (Alianza Editorial), per què un jove d’origen marroquí que viu al barri belga de Molenbeek s’embarca en un viatge amb l’única promesa de la mort. Khadra ho fa amb una aposta arriscada: Posant-se en la pell del terrorista i narrant en primera persona una història que es llegeix com un 'thriller' i deixa un inevitable regust amarg.

“Convertir-se en un terrorista no és una fatalitat, és una disfunció social que porta als joves sense referències a renunciar als seus somnis”, diu l’autor de ‘El atentado’ en una entrevista que es va fer a la seu del seu editor parisenc. 

Khadra va forjar el seu caràcter en la disciplina de l’Exèrcit algerià, en què va ingressar als nou anys i on va passar gairebé quatre dècades. Va ser allà on va començar a escriure ocultant el seu veritable nom –Mohamed Moulessehoul– després del de la seva dona, el pseudònim literari que l’ha fet cèlebre. La seva llarga experiència en la lluita contra el terrorisme l’ha portat a la conclusió quel’adoctrinament  islamista només és possible quan hi ha signes de fragilitat en la família, sigui burgesa o humil.

“Tot comença a casa. Si un noi no troba protecció, amor i orientació en la seva família, ho buscarà a fora. I al carrer pot aparèixer gent formidable, un entrenador de futbol que el converteixi en campió o un músic que el farà cantant, però també pot caure en mans de narcotraficants o de gurus que en faran un gihadista”, afirma.

¿S’ha de començar a treballar amb les famílies, llavors? “És clar. Ni les presons ni les mesquites fabriquen terroristes. Allà acaben la feina. El producte està preparat per al que en vulguin fer. És vulnerable, fràgil, necessita visibilitat i els gurus li donen un ideal”, respon.

També hi ha factors socials que preparen el terreny. “Els discursos d’odi, la discriminació... Els reclutadors busquen en les frustracions, en les ferides. Els diuen: ‘Mira el que la societat t’ha fet, ets un ciutadà residual’. Els confirmen el que es deien a si mateixos i així els despersonalitzen, els tallen el vincle social i fan d’aquests nois un instrument contra la societat. ‘Et venjaràs i al final tindràs el Paradís’”, afegeix.

Quan diu que la paraula fascina la gent, no és el militar el que parla sinó el poeta íntim que escriu en àrab per a la seva dona. “Els polítics desenvolupen un discurs fabulós i la gent els creu. No podran complir les seves promeses però estan tan fascinats pel verb que es deixen arrossegar. ¡Llavors imagina un xaval sense cultura a qui de sobte li parlen amb una retòrica còsmica! Si la gent que va votar per Trump hagués sigut arengada pels gihadistes haurien seguit el camí de la gihad”, deixa anar.

Notícies relacionades

Yasmina Khadra: «No s'han de negociar rescats. Pagar és finançar el terrorisme»

L'algerià Yasmina Khadra explora a 'El que el dia deu a la nit' la biculturalitat del seu país

Khadra espera que ‘Khalid’ es llegeixi als instituts perquè els xavals siguin conscients de les xarxes que operen com una secta i arrosseguen com una droga i repeteix una frase que apareix al llibre: “El racista i el gihadista són germans siamesos”. “Sí –insisteix–, el gihadisme passa a l’acció i el racisme espera el seu moment, però tenen el mateix discurs, la mateixa mirada d’odi, la mateixa voluntat de fer mal”, apunta.

Durant la xerrada, l’autor de ‘Lo que el día debe a la noche’ fa una confessió: “Dels atemptats de Barcelona em va cridar l’atenció la dignitat del poble espanyol. Hi havia còlera i indignació però distingien entre els terroristes i els musulmans. Els espanyols no cauen en la trampa de moda a França. Aquí hi ha un corrent intel·lectual que vol estigmatitzar els musulmans per raons purament ideològiques”.