Cinc pel·lícules de por per veure (sol) a Netflix

¿Sense forces per anar a la videoteca o perdre’s per segons quins menús laberíntics? El més fàcil és, de moment, entrar a Netflix. I allà s’hi poden trobar diverses gemmes de terror en exclusiva: des d’una de les sensacions de l’últim Sitges fins a una delícia atmosfèrica d’un fill de Norman Ba..., perdó, Tony Perkins.

1. '1922' (Zak Hilditch, 2017)

La millor adaptació d’una obra de Stephen King del 2017 no va ser l’exitosa 'It', sinó aquesta mena de ‘Pous d’ambició' (ja en si mateixa una pel·lícula de terror) amb ensurts extra. Motius per estimar-la: la direcció depurada de Zak Hilditch; el gran paper actoral de Thomas Jane com a assassí perseguit per la culpa, o l’enorme música de Mike Patton.

---

2. 'Calibre' (Matt Palmer, 2018)

Una altra pel·lícula sobre la culpa i la impossibilitat de desempallegar-se’n. Dos amics d’infantesa, el futur pare Vaughn (Jack Lowden, vist a 'Dunkerque') i l’intens Marcus (Martin McCann), no porten de la millor manera un accident durant un viatge de caça. Alguns diran que és ‘thriller’, però en realitat és terror de primer calibre: arriba un gran director.

---

3. 'Càrrec' (Ben Howling i Yolanda Ramke, 2017)

De la recent fornada de drames zombi, dos destaquen sobre la resta: 'Los hambrientos’ (disponible en Movistar+) i aquesta primera pel·lícula Netflix australiana. Híbrid de 'The walking dead' amb 'Generación perdida', narra l’odissea d’un pare i la seva petita filla en un paisatge postapocalíptic on només una jove aborigen sembla voler ajudar-los.

---

4. 'Soy la bonita criatura que vive en esta casa' (Osgood Perkins, 2016)

Notícies relacionades

¿Per què ho passem de por amb el cine de terror?

Les 10 pel·lícules de terror més taquilleres de tots els temps

Cal parlar una mica mésd’Oz Perkins, fill del protagonista de 'Psicosi', Anthony Perkins, i germà més gran d’Elvis Perkins, que compon la música de les seves pel·lícules. ‘La enviada del mal’ i, sobretot, 'Soy la bonita criatura que vive en esta casa' són pel·lícules que no només mostren el mal, sinó que semblen, en part, posseïdes per ell. Pànic profund.

---

5. 'El apóstol’ (Gareth Evans, 2018)

Gareth Evans (el díptic 'The raid’) no volia ser conegut com a gran director d’acció, sinó com a gran director. Adora el cine en tots els seus vessants i vol començar a provar-los. Aquí es llança a explorar els horitzons del 'folk horror' britànic, creuant sectes, espionatge, gore i romanticisme en un còctel bastant irresistible i absolutament dement. Va sacsejar Sitges-18.